ESTIRP DE TITANS

Aquests dies s’estan celebrant plens municipals arreu del país per acomiadar la legislatura actual i també les i els electes locals que aquest dissabte deixaran de ser-ho. Alcaldes, alcaldesses, regidores i regidors… Persones normalment vinculades a partits polítics, tot i que no sempre; persones generoses, tot i que no totes; persones amb un alt sentit del servei públic, tot i que unes més que altres. En definitiva, persones que han modificat temporalment la seva vida per poder dedicar-se, des de la política, també als altres, als veïns, a la ciutadania amb qui comparteixen carrers i anhels. Persones, moltes, que hi han perdut temps i energia (dedicat, sí, però també perdut). Algunes, també la salut i el matrimoni.

Tot i així, han estat assenyalats, insultats, escarnits, interpel·lats, acusats de lladres, d’arpofitats, de corruptes, de prevaricadors, de tendenciosos, de sectaris. I no ho són, tot i que algun sí.

Mentre vaig ser regidora i alcaldessa no vaig poder dir-ho perquè hauria semblat que em justificava d’alguna cosa. Ara no m’hi va gaire res, només la felicitat o la tristesa d’algunes amistats. Avui em ve de gust dir que és altament injust aquest tractament que no distingeix d’ideologies i que es fonamenta en la precària cultura democràtica d’aquest país nostre que no va saber enfrontar-se a una transició necessària.

Gràcies, doncs, alcaldesses, alcaldes, regidores i regidors, tots i totes, amb el carnet que dugueu a la bossa, o sense carnet: gràcies pel vostre acte de servei.

“La nostra estirp, ben cert, és de titans…” (M. Martí i Pol)

 

Be Sociable, Share!


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada