La nevada és la gran notícia d’avui, és clar, perquè va ser el gran caos d’ahir. És tan bonic veure nevar si no t’has de moure d’allà on ets, si no ets en un tren, en un cotxe a la Ronda de Barcelona, o a la AP-7, o a la C-58, o a la B-30… La pega és que hi havia molta gent que, alhora que es topava amb els obstacles del col·lapse, l’engreixava.

Val la pena llegir l’Iu Forn i la Pilar Rahola, avui. És la manera de llegir opinions que són contrastables amb la informació d’ahir i, a més, ja que avui fa sol, posar-hi un mig somriure de complicitat.

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100309/53897404102.html

http://www.avui.cat/cat/notices/2010/03/proteccio_civil_digui_m_o_no_90662.php

http://www.castellarvalles.cat/Altres/avis_detall/_MuMkOhxfQaXt9ad5fFOvrKaXzV5-ReqdM1QUa3YC1j8

Tenint en compte que el temporal de neu ha estat avui dilluns, que la majoria d’escoles han fet classe avui amb normalitat, que demà es preveu un dia amb fred però tranquil i sense neu, no sé si aquesta mesura és necessària i està prou justificada. Sembla ser que ha estat una iniciativa de la regidoria d’Educació i potser haurem de preguntar per què s’ha pres aquesta mesura, perquè és possible que hi hagi algun problema que els ciutadans desconeixem i del qual no s’informa enlloc.

D’aquí a 10 dies, el 18 de març, hi ha un altre dia de festa a les escoles, el dia de lliure elecció que se suma a la festa local del dia 19 i al dissabte i diumenge, 20 i 21 de març. Potser això ja és la setmana blanca… I mai millor dit.

Es modifica també l’Àrea bàsica de salut, que fins ara abastava Castellar, Sentmenat i Sant Llorenç. Ara, amb el nou CAP de Sentmenat, la zona s’ha dividit en dues: Castellar-Sant Llorenç i Sentmenat-Polinyà. Li diem a la regidora que ens expliqui si això té alguna cosa a veure amb les actuacions que s’havien de fer al nostre CAP. És a dir: CiU va fer les gestions oportunes per tenir un segon CAP al casc antic. El PSC abandona aquesta idea exhortat per la Generalitat (com que són amics, aquests d’aquí no els saben dir que no a res…) i decideixen ampliar el CAP actual. No és una mala idea. Passen dos anys. A la fi sembla que hi ha la intenció d’ampliar el CAP (fa uns mesos, gairebé un any) a través d’un conveni que digui que ho pagarà la Generalitat però que de moment l’Ajuntament ha d’avançar uns diners. L’equip de govern socialista diu que sí, que cap problema, i, ABANS DE SIGNAR EL CONVENI, paga 27.000 euros per un projecte d’ampliació (la redacció d’un projecte força senzill que, a més, podia haver estat redactat pels serveis tècnics de l’Ajuntament, però que els de la Generalitat li van dir a l’Ajuntament – a sobre amb exigències!- que millor ho feien els senyors Tal i Qual (noms i cognoms, a dit). L’Ajuntament ja no té els 27.000 euros, no sabem si ja ha signat el conveni, però el CAP no està ampliat. Amb aquest panorama, li diem a la regidora que com està la cosa… diu que bé, que aquest canvi d’àrea bàsica de salut no implica res. Esperem que sigui veritat, no fos que ara els de la Generalitat diguin que com que ens han tret els habitants de Sentmenat, ja no ens cal l’ampliació… De moment, cap notícia.

S’aprova definitivament l’ordenança de tinença d’animals, a la que ICV havia fet dues al·legacions demanant bonificacions per a les multes i un sistmea de prestacions socials a qui no observi la norma. Ens abstenim. Estem d’acord que es debati en el si de la comissió d’ordenances (que és el que diu el govern), però és que no estem d’acord, en general, amb l’ordenança que aplica unes multes duríssimes per faltes lleus (entre 100 i 400 euros, més o menys).

L’Altraveu presenta dues mocions que a la informativa de ple va dir que no presentaria perquè semblava que buscava l’acord de tothom. Suposo que van canviar d’idea a l’assemblea i van portar les dues mocions que ningú havia de votar a favor. Les mocions són sobre les enquestes electorals (demanar que a Castellar no es facin enquestes) i sobre la nova llei electoral (demanant acords als grups municipals sobre les campanyes electorals, en realitat). En general opinem tots que les mocions no són oportunes (per exemple, demana l’Altraveu instar la comissió parlamentària de la llei electoral… i aquesta comissió ja no existeix), i, per altra banda, no són clares ni del tot realitzables. Que no són clares vol dir que són poc concretes. L’Altraveu diu que les presenta perquè en puguem parlar. Nosaltres creiem que n’hauríem d’haver parlat i, un cop arribat el consens, presentar les mocions. (Aprofito per dir que m’equivoco, en la meva intervenció en dir “L’Altraveu tindrà el seu titular” o una cosa similar. No volia en cap cas referir-me a un “titular” a la premsa, per exemple. Té raó el regidor Martí Llobet que l’Altraveu (com cap de nosaltres) no té gaires titulars. Jo volia referir-me al fet que l’Altraveu tindria un argument per dir que els altres grups no votàvem a favor les mocions quan podríem haver-ho fet. No sé si m’explico…)

I ja està. Els acords viva voce del govern són:

- que l’alcalde es compromet a fer un grup de treball amb els grups municipals i altra gent per parlar de l’ordenança de tinença d’animals (ja veurem… això de complir compromisos no és el seu fort).

- no hi ha cap acord més.

L’altre tema és exposat per l’Altraveu i ERC sobre el tercer IES i la inactivitat del govern municipal. Però no s’arriba a cap acord ni a cap res, perquè la regidora, com és el seu costum, no respon. És el tema d’aquesta setmana que, a més, hi ha comissió mixta d’escolarització i allà sí que haurà de donar explicacions. I haurà de convocar el consell escolar municipal i donar la cara.

Fff… Pocs objectius: poca feina.

8 DE MARÇ, DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

 MANIFEST

Any rere any, les diferents associacions, entitats i institucions, ens retrobem en un afany comú a l’entorn del 8 de març, un afany comú que es construeix a partir d’una base que és la pròpia existència del Dia Internacional de la Dona. Un dia en el que intentem posar en relleu les dificultats que encara existeixen per arribar a la plena igualtat d’oportunitats entre els homes i les dones; que fem denúncia de les desigualtats; que manifestem el nostre rebuig a la violència i els abusos contra les dones; que intentem tenir un record per totes les dones, lluitadores quotidianes de la invisibilitat i el menysteniment.

Enguany volem fer èmfasi en dos temes que ens preocupen i ens dificulten la vida com a dones i com a ciutadanes de ple dret: d’una banda, la manca de coordinació entre les diferents institucions en la lluita contra la violència masclista i els abusos contra les dones i, de l’altra, la impossibilitat de la gestió del temps propi i la coordinació entre el temps laboral, el personal i el familiar.

Com que malauradament la violència masclista i els abusos contra les dones és una xacra que no descansa mai, que no s’acaba mai, volem aprofitar aquest manifest del 8 de març per reclamar una major coordinació entre les institucions públiques, entre els cossos de seguretat, els centres de salut i atenció d’urgències, els ajuntaments… Les dades que uns i altres disposen podrien ser de molt ajut en el moment d’atendre dones en situació de violència i podríem acabar amb la criminalització a què aquestes institucions sotmeten les mateixes dones, involuntàriament, fent-les aparèixer en múltiples llistes repetides i no compartides entre els diferents estaments. Cal una acció ferma d’unificació de les dades i les accions de totes les institucions.

 La gestió del temps és també una de les preocupacions que es manifesten diàriament en la nostra societat, un temps que les dones han de dividir en múltiples facetes i responsabilitats i que el mercat laboral, pensat i creat des de la perspectiva masculina i andrògena, no ajuda a coordinar. La reforma ha de ser profunda perquè es puguin viure en plenitud els temps de la feina, de la família, de la individualitat… Ha de ser una reforma profunda no només de la pròpia societat sinó també del mercat laboral. Hem d’imaginar formes de treball més efectives i menys extenses, formes de treball que potenciïn les capacitats femenines i que puguin ser d’utilitat també a l’imaginari masculí: la practicitat, l’efectivitat, la polivalència, la transversalitat…

Les dones han de liderar el canvi que la societat necessita perquè les persones puguin viure, treballar, relacionar-se i conviure en un món més just, solidari, coherent i amb les mateixes oportunitats per a tothom.

Els darrers dies, tots els grups municipals de l’oposició hem tingut notícia que els passos previstos per a la construcció del 3r IES s’han aturat en algun moment del procés, al menys momentàniament. El grup municipal de CiU, recollint el clam de la comunitat educativa de Castellar, va instar el govern socialista a posar fil a l’agulla per a començar els tràmits (que tots sabem que són llargs) del 3r institut, sobretot perquè el PSC s’havia vantat de dissenyar un “mapa educatiu” que ens soluciona tots els problemes d’educació pels propers 10 anys. Però és clar, tenir el “mapa” no soluciona res si el “mapa” no s’executa. De manera irregular, i una mica tard, començà doncs tot el procediment i s’aprovà al Ple municipal el primer tràmit per poder cedir el solar a la Generalitat i que la Generalitat hi construís l’IES.

Passen mesos sense que en sapiguem res més. El grup de CiU alerta altre cop la regidora d’Educació respecte el calendari previst que ja no s’estava complint abans de l’acabament de l’any 2009. Cap resposta, com ja és habitual.

Però fa uns dies ens informen, de fora de l’Ajuntament, que el procediment s’havia aturat. Sembla que hi ha un informe desfavorable de la Generalitat. Sembla que l’Ajuntament ha de moure fitxa i rectificar alguns conceptes urbanístics. Sembla que, de moment, es retarda tot. Tot això ens ho sembla. Però el que sabem segur, del cert, empíricament, és que els grups de l’oposició no hem estat informats, ni tan sols quan alguns van demanar explicacions al ple del dia 23 de febrer. També sabem que el Consell Escolar Municipal no ha estat informat, i per això el grup de CiU en demana la convocatòria immediata i urgent.

Seran conscients, algun dia, que informar també és la seva responsabilitat? Però amagar el cap sota l’ala et fa creure que el problema no existeix…

Que cadascú pensi el que vulgui, però que tohom vigili què diu. El filòsof Jesús Mosterín ha pixat fora de test dient que no es pot basar la defensa de la fiesta en la tradició, perquè el maltractament a les dones, per exemple, és encara molt més tradicional.

Avui els diaris porten aquesta notícia que, encara que aparegui en els titulars, se centra més en la resposta del diputat del PP, Sr. Luna. Però els diaris no en van plens ni ningú acusa en majúscules el filòsof d’haver-la vessat. Intuïm que el filòsof no defensa la “tradició” de maltractar les dones, però per què n’havia de fer esment com a “tradició”? Aquesta és tota la base argumental que té un filòsof? Per què t0thom s’atreveix a parlar del maltractament a les dones, l’ablació del clítoris o els drets de les dones i no se sent mai la veu de les dones?

Silenci, silenci, silenci!

http://www.avui.cat/cat/notices/2010/03/el_filosof_jesus_mosterin_compara_els_toros_amb_l_ablacio_de_clitoris_o_la_violencia_de_genere_90054.php

És ben bé que una cosa porta l’altra… Comences enduent-te un “excedent” de 35 milions d’euros (així va qualificar ahir l’espoli del Palau l’advocat de Millet i Montull al programa d’en Jordi Basté a RAC 1) i acabes aparcant a la zona reservada per a minusvàlids sense ser-ho, tal com mostràvem ahir la portada del nostre diari gràcies a una foto d’en Francesc Melcion.

Passa igual amb els plans econòmics d’en ZP (Zapatero Populista) per acabar amb la crisi: comences llençant els milions en fantàstics projectes que només serveixen per eixamplar voreres i plantar arbrets i acabes dient que has parit un sistema perquè les administracions paguin a 30 dies i no a 120, 240 o 3.081, com fins ara.

Què hauria passat, per exemple, si en comptes de llençar els calés amb el pla E, els haguessin donat a les administracions, sobretot als ajuntaments, per liquidar els seus deutes? Potser cobrant les factures impagades, algunes empreses s’haurien salvat, la seva salvació n’hauria salvat d’altres i totes juntetes podrien haver tingut líquid i deixar d’estar collats pels crèdits que no donen bancs i caixes. I fins i tot, amb els comptes sanejats, més d’un petit empresari hauria tingut marge per reconvertir el seu negoci. És que és ben bé que comencem dient que canviarem el model econòmic basat en la totxana i acabem apostant per la totxana sigui en forma de pla E o del nou pla Ara ens dediquem a la rehabilitació. I quan ja ho tinguem tot rehabilitat, què? Donarem ajuts a la compra de totxanes?

“El pressupost ha d’equilibrar-se, el Tresor ha de ser reaprovisionat, el deute públic ha de ser disminuït, l’arrogància dels governants ha de ser moderada i controlada [...]. La gent ha d’aprendre novament a treballar en comptes de viure de l’Estat”. Què, trencadora, la frase, oi? La va escriure Marc Tul·li Ciceró 55 anys abans de Crist i 2065 abans de ZP.

“Lolita, light of my life, fire of my loins. My sin, my soul. Lo-lee-ta: the tip of the tongue taking a trip of three steps down the palate to tap, at three, on the teeth. Lo. Lee. Ta.”

Això, després d’una magnífica conferència sobre la traducció del professor Joan Sellent.

He trobat, de moment, aquesta preciosa traducció en castellà… No en sé l’autor:

 ”Lolita, luz de mi vida, fuego de mis entrañas. Mi pecado, mi alma. Lo-li-ta: la punta de la lengua emprende un trayecto en tres etapas a través del paladar e impacta, en la tercera, en los dientes. Lo. Li. Ta.”

El dirigent de CDC creu que les reaccions canviants a les consultes populars, demostren que es té por a que Catalunya decideixi Sens dubte la superació de la crisi econòmica i les mesures que des del Govern de Madrid i el Govern de la Generalitat es puguin prendre són els temes que més interessen a la cúpula de Convergència. És per aquest motiu que el Comitè Executiu Nacional ha dedicat gran part de la seva reunió a analitzar la situació política en aquest àmbit i a planificar les noves accions de la federació nacionalista.

En la roda de premsa posterior, Felip Puig ha anunciat que serà “Artur Mas qui assistirà a la cimera de l’acord estratègic” que el President Montilla ha convocat pel proper 12 de març. “Mas hi assistirà aportant les propostes que vam presentar al Parlament” ha dit Puig mentre recordava les línies d’actuació que defensa CiU: “no pujar l’IVA el mes de juliol, major intervenció de l’estat en el sistema financer, major risc i compromís de les administracions, mesures contra la morositat, austeritat, retallada de la despesa i retallada de la burocràcia”. “Anirem amb tota contundència a defensar el que creiem que s’està fent malament. Tenim plena predisposició als acords. Convergència i Unió aportarà sentit comú i generositat aquí i a Madrid” ha sentenciat Puig.

El número dos de Convergència ha aprofitat per estirar les orelles sobretot als polítics de Madrid per la seva actuació davant el “Pacte d’Estat” que va proposar la federació nacionalista. “És més necessari que mai un Pacte d’Estat, un Pacte que la setmana passada va fracassar perquè ni PP ni PSOE ni han volgut ni han tingut alçada de mides”. I és que per Puig, “el PSOE busca la foto oportunitat enlloc de fer un debat a fons sobre les reformes estructurals”. Una postura radicalment diferent a la de Convergència i Unió que aquest cap de setmana va sortir al carrer en més de 70 poblacions catalanes per “trencar la barrera de la desafecció i portar la política a peu de carrer”. Per ell, està clar que “el lideratge en la política cal que es recuperi des de la base, renovant el compromís i el contracte amb els ciutadans”. I una mostra de que aquesta és la política que cal fer és els resultats de l’enquesta del CEO feta pública la setmana passada. Malgrat aquest organisme continua “fent servir una mostra esbiaixada i no fa extrapolació de vot” posa en evidència que “dos de cada tres ciutadans creuen que per fer front a la crisi cal un canvi de Govern”. Però “això comporta un increment en la feina que hem de fer. Treballarem per superar la crisi i per defensar el país. El canvi és possible i CiU treballarà perquè sigui així. Ara bé, res està fet ni res està guanyat”.

No em penedeixo de res, tot i els anys passats, tot i les persones que des d’aleshores han desaparegut de la meva vida, o del món. No em penedeixo ni tan sols dels convencionalismes dels que no vam poder escapar.

La diferència bàsica entre aquests dos dies no són les pèrdues, són els guanys, les persones que han aparegut, les que han vingut a rescatar-nos de la previsible monotonia d’un amor tranquil i llarg.

Quina sort poder compartir tantes coses, bones i dolentes, reals o imaginàries, però nostres, viscudes. Quina sort ser tan afortunats.