Per tant, és òptim establir unes normes d’ús i també uns preus. Tal com ja s’ha explicat, l’ordenança contempla la diferència de tracte que reben les entitats sense ànim de lucre de les empreses privades que obtenen un benefici amb la seva activitat. I es regulen els preus de les sales del Mirador, dels despatxos, aules, terrassa, magatzems, taquilles i fins i tot dels ordinadors.

Els preus no són barats, efectivament, però tampoc estan lluny del que s’estableix en altres municipis.

El problema no és fer de nou una ordenança, sinó modificar-ne una que ja existeix. I ho diem bàsicament perquè aquesta ordenança modifica el preu de l’Auditori ja que aquest teatre ha passat de dependre en la seva gestió de la regidoria de Cultura a dependre de l’empresa gestora del Mirador, una empresa que, a diferència de la regidoria, sí que necessita obtenir uns INGRESSOS  econòmics. És per això que el preu de l’Auditori ha augmentat significativament fins als 450 euros per mig dia d’ús i fins a 800 euros per un dia d’ús. A part dels diners, posem seriosament en dubte que l’Auditori hagi desaparegut de les competències de la regidoria de Cultura que fins ara el gestionava i programava també les temporades de teatre, música i dansa així com els usos que en feien les entitats i les escoles del municipi. En aquesta relació sempre hi ha hagut una flexibilitat i una entesa que de moment no sabem si hi serà també per part dels nous responsables. Haurem d’esperar a veure’n els resultats. Tot i així, manifestem el nostre desacord (per altra banda inútil, ho sabem) d’aquest canvi que priva la regidoria de Cultura d’una de les seves tasques bàsiques i primeres que és la programació cultural. No sabem si la regidora de Cultura hi té res a dir.

El nostre grup ha fet aportacions a aquesta ordenança com ara el prec que les empreses privades que fan servei públic cultural o educatiu obtinguin també un tracte especial: les escoles concertades, les llars d’infants i les escoles de diferents especialitats artístiques que per sort tenim al nostre municipi. Òbviament, ho demanem per aquelles que no cobrin entrada en les seves actuacions i les que comptin amb la col·laboració de l’ajuntament.

Tenim, com s’ha vist, alguns dubtes sobre la “gestió cultural” que es pugui fer al Mirador i això té a veure també amb els preus públics que ens proposa el govern municipal. Vostès van triar aquesta especialitat de gestió indirecta a través d’una empresa i han fet els canvis pertinents en l’organització cultural del municipi perquè els surti més a compte. Amb tota la prevenció de què som capaços, el nostre vot serà l’abstenció a l’espera de poder fer una valoració quan tot això es posi en marxa.

1. per l’autorització de la utilització de l’espai físic a la casa consistorial: 800 euros mensuals
2. per l’adscripció de personal municipal a funcions de cooperació i col·laboració: 24.000 euros anuals

És a dir, la Diputació ens paga per aquesta plaça que ara amortitzem 24.000 euros l’any. Si ara fem desaparèixer aquesta plaça, com queden els tractes amb la Diputació? Quin personal adscriu l’equip de govern a l’organisme de gestió tributària? O no n’adscriu cap? Necessitaríem un acord de col·laboració nou amb la Diputació de Barcelona per tal de no perdre els 24.000 euros anuals, un acord precís.

Llegint els informes tant de personal com d’intervenció, ens trobem amb algunes curiositats, com el fet que l’informe de personal ni tan sols esmenta que aquesta persona es fa fora perquè té obert un expedient disciplinari molt greu. Una altra cosa és que, a més, aprofitem per fer desaparèixer la plaça que ocupa i que això contribueixi a l’estalvi i a eixugar el deute municipal, que són els únics arguments que l’informe de personal esgrimeix, a banda d’un altre argument que és el de la redistribució de tasques: ve a dir que, aprofitant que aquest senyor està de baixa, els altres membres de l’equip s’han hagut de distribuir les feines i veuen que ho poden fer, per tant, s’arriba a la conclusió que no es necessita aquesta plaça. És a dir, es basa tot en raons organitzatives i d’eficiència.

Al menys l’informe de la intervenció fa esment de la raó fonamental per la que es proposa tot això, diu: “Atès que, arrel de l’expedient disciplinari que es va iniciar el passat 7 d’agost de 2009 al treballador municipal i la seva baixa per incapacitat temporal posterior…” És a dir, que des de fa gairebé un any hi ha una persona de baixa després que se li obrís un expedient disciplinari per una falta molt greu: per haver fet un mal ús, presumptament, de diners públics.

Com es resol, aquest expedient? La resolució tindrà afectacions en el pressupost municipal? Caldrà una modificació pressupostària? Per què aquest acord no va acompanyat de l’afectació econòmica que tindrà necessàriament per l’ajuntament l’amortització d’aquesta plaça?

Nosaltres sabem quin és aquest expedient, sabem què va passar i no estem d’acord amb la resolució del cas. La resolució del cas és que l’ajuntament ha de pagar a aquest treballador perquè marxi, a sobre; deixa de percebre els 24.000 euros de la Diputació, si no hi ha cap acord que desconeixem, i actua, a més, sense que ni tan sols s’hagi resolt l’expedient disciplinari ni s’hagi celebrat el judici que ha de dir en quina part tot plegat és responsabilitat del treballador expedientat o no. Qui ha de pagar és la persona que ha obrat malament i fora dels marges de la llei, no l’ajuntament. I vostès no ho han explicat bé, sembla tot fet mig d’amagat i no ho entenem. Votarem en contra d’aquest acord.

L’acord d’aquest punt de l’ordre del dia diu: “Iniciar l’expedient per a la creació del Mirador Centre del Coneixement destinat al desenvolupament de projectes innovadors en el camp de les noves tecnologies, la difusió del coneixement i la creativitat i la divulgació cultural, social i econòmica”.

És un enunciat tant ambiciós com intrigant, perquè segons com ho llegim, ens pot dir moltes coses o només ens diu coses buides de contingut. No volem pensar, i no desitgem, que aquest sigui un projecte buit de contingut, però al llarg dels darrers mesos, quan hem tingut alguna notícia d’El Mirador, hem rebut explicacions difuses sobre el què s’hi farà o, més aviat, sobre el que volen que acabi sent. Un “centre del coneixement” sembla, fins i tot, un punt presumptuós. “Projectes innovadors en el camp de les noves tecnologies”, “difusió del coneixement”, “divulgació cultural”… tot molt eteri, així que només tenim una sortida: donar temps al temps i esperar a veure’n els resultats. Uns resultats més enllà dels econòmics, és clar, els resultats que valorin la satisfacció i l’ús que en faci la ciutadania de Castellar.

Tenim a la documentació una memòria econòmica que tampoc ens deixa les coses molt clares, sobretot perquè patim. Patim perquè, segons diu aquesta memòria, “és difícil preveure ingressos que no provinguin de subvencions”. Doncs anem arreglats, perquè no sembla que el panorama general estigui per anar rebent subvencions. Tant de bo que sí! O si, com diu més avall, hem de “començar a implicar empreses privades que aportin capital en els projectes”, doncs tampoc no sembla que aquest sigui el moment més adequat. També hi diu: “Els projectes, com sempre hem dit, han d’estar dotats dels mitjans més adequats i per tant han de ser autosuficients pressupostàriament per poder començar”, i es refereix a projectes d’altres entitats que cerquin l’ajut d’El Mirador per a realitzar-los. Ja em perdonaran, però ho veiem difícil, sobretot perquè aquest criteri es basa en el fet que “A llarg termini el reconeixement ha d’estar assumit per l’entorn i a més s’haurà d’haver generat un coneixement i una experiència en matèries que permeten ajudar altres entitats a realitzar projectes”. El reconeixement del nostre centre del coneixement? Bé. Ho veurem.

Els primers dos anys del projecte estan coberts amb la subvenció rebuda del plan Avanza i el préstec percebut de dos milions d’euros. Més endavant, s’haurà de sustentar amb formació, lloguer dels espais (a uns preus que no estan malament, per cert), subvencions, projectes participats, consultoria i contractació. De moment, fem volar coloms.

Evidentment, el dèficit l’assumeix l’ajuntament i hi posa també personal, així que, el Centre del coneixement ens costa molts diners. Si més no, esperem que sigui una necessitat coberta de la ciutadania de Castellar, perquè si no, res de tot això tan galàctic té cap sentit.

El regidor ha dit: “Sense subvencions, no s’hauria acabat”, jo li faig una reflexió: “sense projecte fet i aprovat, no hi hauria Mirador, i vostè, avui, no estaria tan cofoi”.

Cal, però, fer algunes consideracions, no del propi decret, que ja ha estat objecte de debat abastament en els mitjans de comunicació, i en tot el món polític i sindical, sinó de les conseqüències que comporta aquest decret a Castellar, que és el que ara ens ocupa i és la responsabilitat d’aquest Consistori.

És evident que, aplicant aquestes retallades, l’Ajuntament estalviarà despesa. Les despeses que havia previst en el capítol 1, uns 9.530.000 que es gastaria durant tot el 2010, ara es veuran reduïdes en un 5% de mitjana.  Per tant, l’estalvi d’aquest semestre vinent serà d’uns 225.700 euros, segons indicacions del regidor, i tenint en compte totes les retribucions (les del personal, dels electes i grups municipals).

L’aplicació d’aquesta retallada ha estat pactada amb el personal, però el nostre grup desconeix si l’equip de govern ha considerat l’opció, pel que fa al personal laboral,  que la retallada dels seus sous fos més petita que la que avui es porta al ple. Si s’incorporés com a estalvi, si consideréssim el fet de no cobrir places que ara estan vacants, o bé no fer algunes de les substitucions, o per exemple, l’amortització que portaran al proper ple, és a dir, eliminar alguna plaça, els diners que hi havia previst al pressupost per totes aquestes places es podria incloure ja com un estalvi de la massa salarial, i per tant,  minimitzar aquesta retallada de sous al personal laboral.

Però, a part d’aquesta retallada obligatòria, la voluntat de l’ajuntament de Castellar per pal·liar el dèficit no s’acompanya de cap altra mesura extraordinària per al control i contenció de la despesa.

És a dir,  quines directrius s’obligaran a aplicar en la gestió eficient i ferma de la despesa del pressupost, tenint en compte, que ara tindran un estalvi, i tenint en compte que probablement la previsió que es va fer d’ingressos pot baixar, i que un pla de control intern de gestió donarà més aire a la tresoreria municipal?

No, no ens han dit com gestionaran aquest estalvi, no ens han dit com gestionaran la resta de places de personal que hi ha vacants, si les cobriran o no les cobriran per estalviar, o si no tenen cap interès a estalviar pel que fa al personal.  No ens han dit com i quan faran les substitucions de personals, com preveuran el control de la despesa , fent-la encara més restrictiva…., però el que sí sabem, és que per junta de govern, aproven complements retributius a persones que no els correspon per la plaça que ocupen, i que van fer molts canvis de categoria sense els procediments i que a més, el proper ple, extingeixen una plaça, i tampoc diuen què faran amb l’estalvi d’aquesta plaça. D’una manera més o menys vaga, en alguna conversa ens ha semblat entendre que pagaran amb places no cobertes el nou personal del Mirador, al que també han contractat sense concurs públic, per cert.

L’equip de govern no proposa mesures com la reducció del crèdit disponible mitjançant una retenció de crèdit a tots els capítols i a totes les àrees.

Hi ha partides significatives que podrien quedar retingudes a l’espera de comprovar que els ingressos previstos s’estan acomplint…

- No acompanyen de mesures complementàries a les previstes inicialment en el pressupost i al pla de sanejament, com

• Reducció d’hores extres:
  • Limitar al mínim imprescindible la realització d’hores extres del personal.
  • Canviar-ne el procediment d’aprovació, requerint que totes les hores extres siguin aprovades expressament i per escrit abans de la seva realització, excepte en cas d’emergència justificada.
  • Prioritzant l’aprovació d’aquelles que seran compensades amb hores lliures.

• Reducció de substitucions de baixes i absències:
  • No es faran substitucions de manera rutinària de baixes  ni absències.
  • Limitant les substitucions a aquelles que siguin imprescindibles.Eliminció de despeses de formació que suposin un cost, donant prioritat a la formació gratuïta que ofereixen organismes com la Diputació de Barcelona.

– Es podrien també adoptar les següents mesures de control i fiscalització:

• Revisió i impuls del procés d’aprovació de la despesa, per garantir que cap despesa s’executa sense la corresponent aprovació, excepte els casos establerts.
  • Reduir o aplicar una quantitat màxima dels diners  de caixa fixa a disposició de les regidories, per tal de retenir el crèdit. És a dir, quan més fàcil es tenen els diners, més fàcilment és gasten. Tenen una caixa, i potser no es valora la idoneïtat i conveniència de practicar estalvi.
  • Control de despesa en referència al proveïdor, i no fer encàrrecs de despesa complementària , una vegada tenim al contractista, això passa quan executem una obra pública

- Mesures pel que fa al procés de compra i/o contractació de bens i/o serveis:

• Tota despesa superior als 1.000€ haurà d’incloure 3 pressupostos
• Impulsar els procediments de contractació previstos a la normativa de contractació administrativa, encara que no siguin obligatoris, per assegurar una major publicitat i concurrència així com aconseguir una major eficàcia i eficiència a la gestió de recursos públics.

Creiem que, en una situació com l’actual, i ja que sembla imprescindible retallar els sous, al menys és just demanar als gestors que controlin i expliquin més que mai la despesa. Així, el sacrifici de tots justificarà el sacrifici personal.

Demanem, doncs, la creació d’una comissió econòmica de control, que funcioni periòdicament, per seguir i avaluar l’estat d’execució del pressupost, les aplicacions de mesures d’estalvi que es fan i es poden fer, i que també inclogui la gestió de recursos humans, pel que fa a les places vacants de personal i substitucions. Potser ja s’hauria d’haver demanat aquesta comissió en l’aprovació del Pla de sanejament. Si de cas, però, ens agradaria el compromís que serà eficient i es reunirà periòdicament, no com altres comissions que han estat convocades dos cops en tres anys.

Mirin, el reial decret del 24 maig  8/2010, al CAPÍTOL VI, article 14, diu que 

 “els recursos afectats de l’aplicació d’aquestes mesures de reducció de costos de personal a l’exercici 2010 i 2011, que es destinarà amb l’ordre de preferència a les següents finalitats :

a.-  a sanejar el romanent de tresoreria derivat de l’ última liquidació, si aquest va ser negatiu

b.- disminuir el nivell d’endeutament a llarg termini

c.-  a finançar inversions ( per exemple, com que el PUOSC es plurianual, i el 60% el posa la generalitat i el 40% el posa l’ajuntament, doncs els diners d’estalvi de la retallada es poden posar a aquesta part que ha d’invertir l’ajuntament, donat que no podrà demanar deute)

d.- quan no s’apliqui a res de l’apartat a) o b), els recursos no aplicats en el propi exercici al finançament d’inversions, es destinaran en altres exercicis a les finalitats que hem esmentat a l’apartat a), b) i c) amb el mateix ordre de prioritat, fins a l’aplicació total.”

Això és el que ens diu el decret, i l’equip de govern del PSC no porta cap acord al ple paral·lel i complementari a les retallades de sou, ni ens diu com aplicarà els recursos que s’obtinguin d’aquesta reducció de sous i estalvi.

Aquest reial decret no porta cap solució, ja que segur que els pressupostos estatals hi ha moltes partides, accions, subvencions , inversions, etc., que poden ser modificables abans que retallar sous, i sobre tot, abans d’anar a congelar la llei de la dependència, per exemple…

El que fa falta és control de la gestió de la despesa per part de totes les administracions, evitar subvencions i inversions polítiques i apostar per incentivar l’economia sense retallar propostes socials.

Al final, si els governs creen un clima tant depressiu econòmicament, els ciutadans que tenen possibilitat d’impulsar l’economia és queden a casa, amb prudència, quiets, i el diner no es mou. Si rebaixen els sous, i pugen els impostos…. qui consumirà i qui engegarà nous projectes emprenedors? Demanem al govern que aposti per gestionar i controlar la despesa de compromisos polítics i que sigui valenta a l’hora de fer reformes estructurals.

Perquè aquesta acció ens sembla, doncs, incompleta i insuficient i, en certa manera, injusta, el nostre vot serà l’abstenció.

Vull recordar que el nostre grup de Convergència i Unió també va signar convenis d’aquestes característiques, en virtut dels quals avançàvem l’obra i el finançament dels equipaments, i la Generalitat ho anava abonat (ens tornava els diners) en diferents anualitats. Eren equipaments d’Ensenyament, principalment. Crèiem en la necessitat d’aquell equipament i per tant, estàvem disposats, i així ho defensàvem, a avançar l’obra i els diners, perquè el que és important és que les infraestructures i equipaments estiguin a punt en el moment adequat i necessari, i que no minvi la qualitat de la prestació del servei, sigui salut, sigui ensenyament, o el que faci falta.

 És habitual en els governs de la Generalitat i de l’Estat, que executin les obres quan ja fa anys que la planificació prevista està esgotada, i per tant, les necessitats passen a ser urgències. Per això, la possibilitat de signar un conveni d’aquestes característiques resol provisionalment una situació d’espera pressupostària, i alhora, que la ciutadania de Castellar tingui al seu abast els equipaments de qualitat en el moment que fan falta.

Però, fem una mica de repàs històric. Resulta que Catsalut proposa fer un nou centre  de Salut a Castellar l’any 2005. L’equip de govern d’aleshores, CiU i ERC, proposa el solar del carrer Caldes on actualment hi ha fet un aparcament de cotxes, valorat positivament per la Generalitat. Però a inicis de la present legislatura, aquest projecte es fon i no s’explica més. Després, sense cap altra explicació, veiem en l’acta de Junta de govern un encàrrec de redacció de projecte, que casualment, coincideix que el guanyen els mateixos arquitectes que van dissenyar el Cap, i preguntant a l’equip de govern, ens diuen que ampliaran el Cap actual del carrer Ripollet per la part del carrer Jaume I, i que es bo que siguin aquests arquitectes. Quan els diem que si el projecte el fessin els tècnics municipals i així ens estalviaríem uns 24.000 euros, ens diuen que aquesta ha estat una “recomanació” del departament de Salut de la Generalitat, que ho facin els mateixos arquitectes que van construir el CAP que ja existeix. I, de moment, l’Ajuntament avança aquests diners ja fa mesos, sense que el conveni que avui ens ocupa estigués ni tan sols signat. Ja vam dir en el seu moment que no ens semblava que fos una bona manera de procedir.

Doncs, bé, és bo ampliar el CAP, és bo avançar-nos i no esperar a la disposició pressupostària de la Generalitat. Però no és bo endeutar-nos quan tenim un pla de sanejament, no es bo quan el senyor Zapatero fa un real decret AHIR dient que A PARTIR D’AVUI els Ajuntaments no podran demanar crèdit fins al 2012, i no és oportú que facin concursos per adjudicar projectes a uns arquitectes concrets, pensant que serà bo que ho dibuixin uns i no uns altres. Perquè ara resulta  que el seu equip de govern  va planificar una ampliació i un projecte pel CAP per un valor d’uns 400 mil euros, i ara resulta que valdrà el doble, exactament 992.221,29€.

A més, a la comissió informativa es va demanar la modificació de l’article vuitè d’aquest conveni, la qual cosa no s’ha produït i es porta sense esmenar a l’aprovació d’aquest ple. El que diu l’article 8è és que Catsalut té com a limitació econòmica l’import que consta en aquest conveni, i per tant, no fa referència a qui pagarà els sobrevinguts, encara que sigui de preveure, en tot cas, el conveni no ho diu. És a dir, CatSalut es compromet a retornar a l’Ajuntament aquests més de 900.000 euros en tres anualitats: 2010: 64.221,29.-€ / 2011: 464.000,00.-€ / 2012: 464.000,00.-€ però tots els extres i imprevistos (que ja els podem assegurar que n’hi haurà, com en tota obra i més en tota obra pública) aniran a càrrec de l’Ajuntament, sense que l’Ajuntament tingui ni la potestat ni la possibilitat de construir CAPS ni cap altre equipament sanitari.

El conveni no ens sembla del tot beneficiós per al municipi, tot i que permetrà l’ampliació del CAP, perquè no assegura que la Generalitat assumeixi TOTES les despeses de l’obra. Tenim dubtes sobre l’eficàcia d’aquesta mini-ampliació per la banda del carrer Jaume I. No estem d’acord amb les raons per a l’adjudicació del projecte als mateixos arquitectes que van redactar el projecte del primer CAP per “recomanació” de CATSALUT quan podríem haver-nos estalviat aquests diners redactant el projecte els serveis tècnics de què disposem. Un cop més, la manera que tenen de procedir no ens sembla la més correcta ni la més beneficiosa per a l’interès general.

Però avui parlarem de l’Esbart Teatral, tot passejant per la seva web, m’agradaria explicar-vos una pinzellada del què hi he llegit.

L’Esbart Teatral és una entitat que cap al 1910 ja tenia un dels millors escenaris de tota la comarca del Vallès Occidental.

L’any 1936 només hi participaven homes i era necessari contractar actrius professionals de l’escena catalana quan les obres ho exigien. A partir del 1936 ja començaren a participar les primeres actrius locals.

Hi ha haver la guerra Civil i l’activitat a l’entitat es va aturar, fins l’any 1939 que va reaparèixer amb el nom Amigos del Teatro fins l’any 1942.

Del 1943 al 1967 hi va haver etapes d’inactivitat però amb motiu de la celebració d’unes jornades sobre joventut, una colla de joves va muntar un espectacle en el que van participar-hi antics membres del grup, això va significar la recuperació de l’activitat de la secció amb la incorporació d’aquesta colla com a Jovent de l’Esbart Teatral i així la coneixem fins avui.

L’any 1979 van néixer els geganters i els diables.

I no oblidem una darrera fita important que va ser l’estrena de l’Auditori Miquel Pont el 1989 amb el Retaule del Flautista.

De tot això, des dels inicis, ara en fa 100 anys, i és un bon moment per reconèixer la trajectòria i la tasca social, educativa i cultural que ha desenvolupat l’ETC a Castellar en tot aquest temps.

Hauria estat fabulós que, aprofitant el centenari de l’entitat, també el reformat Auditori l’hagués inaugurat, d’una manera o altre, l’Esbart Teatral a qui ara volem concedir la medalla de la vila. Els donem una medalla però no comptem amb ells per a fer teatre. Una paradoxa, ens sembla a nosaltres.

Però l’ETC està per sobre de tot això. L’Esbart Teatral és una entitat viva, que s’acosta a tothom, que ens diverteix, que ens fa plorar, que ens sorprén, que ens entretén.

Felicitem a totes les persones que amb el seu esforç tiran endavant aquest projecte, ells mateixos ens diuen que la seva proposta té un inici però no té fi…

Des de Convergència i Unió reconeixem aquest mèrits a l’Esbart Teatral, i de fer-los mereixedors de la Medalla de la Vila.

Nosaltres volem felicitar la Federació per la seva iniciativa de venir al ple a expressar-nos les seves inquietuds.

Dit això, aprofitem per dir que vam ser coneixedors, com els altres grups de l’oposició, de l’aturada dels tràmits urbanístics perquè la Federació ens va informar. Entenem que la seva voluntat ha estat estar al cas del que passava, i nosaltres també. Per tant, instem la regidora a ser més eficaç en la comunicació, àmbit en el que falla sovint.

Fa més d’un any, el grup de Ciu va manifestar en aquest ple la necessitat de començar aquests tràmits. Vam estar pendents del calendari, dels terminis. I de sobte, passa més d’un any i es compleix, just aquest mes, el termini per fer la cessió a la Generalitat que s’havia previst i comunicat.

Per tant, anem tard.

L’opacitat només crea confusió. Un error com el que hi ha hagut es pot entendre. El que no es pot entendre és que la regidora no informi la comunitat educativa, les AMPA, els grups de l’oposició i el Consell escolar municipal que, per cert, els tres grups de l’oposició hem demanat que es convoqui i encara esperem.

Aquí reu la mala gestió i juntament amb la Federació d’AMPA, la denunciem.

En aquell moment, urgia un gest de l’Ajuntament, un gest de l’equip de govern, cap a la ciutadania en l’aspecte de “lluitar” contra l’atur. El grup municipal de CiU va presentar un paquet de mesures contra la crisi que contenien també algunes mesures per pal·liar els efectes de l’atur, però la proposta va ser votada en contra pel ple, també pel PSC. Ens van acusar d’aprofitar-nos de la situació de crisi, de proposar mesures que només ens beneficiarien a nosaltres.

La proposta principal que fèiem era la creació d’un grup de treball i de seguiment i observació de l’evolució de l’atur al municipi i la posterior presa d’acords entre tots els grups municipals per fer-hi front.

Com dèiem, el PSC va votar que no i al cap d’unes setmanes ens apareix amb les seves flamants “mesures contra l’atur”, sense que ningú hi hagués pogut dir res. Estratègicament brillant.

Un any més tard, l’equip de govern ha donat compliment a l’acord pres en aquest ple d’informar puntualment els grups sobre l’evolució de l’atur i l’acceptació, revisió i dades dels ajuts EN DUES OCASIONS: l’11 de febrer i el 31 de març de 2009. Mai més ni una paraula més. El grup municipal de CiU ha demanat fa setmanes per escrit (i el grup d’ERC ho ha demanat en veu a la darrera comissió informativa) les dades d’aquest primer any d’ajuts, però no n’hem tingut resposta. Per què hi ha una pregunta bàsica: són realment aquests els ajuts que la ciutadania necessita? a la vista de la demanda: són bons els barems que heu establert? la valoració és positiva? sota quins paràmetres? cal millorar alguna cosa? cal canviar algun concepte, algun requisit? podem fer-ho millor oferint ajuts més necessaris, més reclamats, més útils? Voldríem haver-ho pogut valorar, però si ens passen la informació aquest matí, la valoració és impossible. Si ens mirem les dades que ens ha passat avui el regidor, veiem que el resultat dels ajuts atorgats és molt pobre: 13 per a escola bressol, 5 per a entitats esportives, 4 per als casals d’estiu, cap per a la ludoteca!

El regidor Creus deia en la seva intervenció del gener de 2009: “Totes aquestes mesures formen part d’un primer pla de xoc per avaluar realment les necessitats que tenen les persones en situació d’atur del nostre municipi i evidentment dins d’aquesta comissió anirem treballant totes les propostes.” Senyor regidor: no l’hem vist mai més, per aquest tema. Amb els resultats a la mà, realment creu que aquestes són les necessitats dels ciutadans?

Pel que fa al contingut de l’acord, al tipus d’ajuts, hauríem de repetir fil per randa el mateix que vam dir l’any passat i que transcric literalment: “Per altra banda, amb aquestes mesures, que afecten especialment serveis de l’Ajuntament, l’escola de música, la d’adults, els cursos de català, etc., i que estan pensades per alleujar l’economia familiar, no solucionem el principal problema, i és l’increment de l’atur o bé la destrucció de llocs de treball, ni posem esforços en el decreixement econòmic. El que volem dir és que aquestes mesures no ens facin perdre el veritable objectiu i ens pensem que ja

tenim la feina feta. La feina ha de consistir també en dinamitzar els polígons industrials i aconseguir un increment en l’ocupació. Per posar un exemple, estaria bé que les obres que s’adjudiquen en aquest ple, de l’auditori i l’edifici de la plaça Major, fossin objecte de valoració prioritària les empreses que donessin feina a gent que està a l’atur i sigui resident a Castellar. Aquesta és una acció clara i contundent, i no la veiem reflectida enlloc. Així com també les obres que s’hauran de fer provinents del fons estatal i d’altres que estan previstes.” Mirin, no hi afegim res més, el mateix discurs ens serveix, perquè un any després, i amb les obres que s’han anat adjudicant darrerament, tampoc no hi ha contemplada la possibilitat de donar punts a les empreses que es comprometin a crear ocupació amb persones aturades de Castellar.

Hi ha una novetat, això sí, que són els ajuts per llibres i material escolar. De fet, uns ajuts que fa anys que es donen en forma de beques però que incloem ara dins del paquet de “mesures contra l’atur”. I diguin-me: així pretenen fer res “contra l’atur”?

Aquest és un paquet d’ajuts a ciutadans de Castellar que estan en unes situacions determinades, entre elles, tenir algun membre a l’atur. Però no n’hi ha ni una que vagi a treballar pel decreixement o el no augment de l’atur al nostre municipi. Un aturat el que necessita és feina.

També cal observar que en aquest acord no s’especifica quina partida pressupostària s’hi destina ni quina quantitat de diners, dos detalls que ens agradaria que ens aclarissin i que s’incloguessin en l’acord, si us plau.

Evidentment, el nostre grup no s’oposarà a cap proposta que tingui a veure amb l’ajut directe als ciutadans, però ens agradaria insistir i que consti en acta que considerem que aquestes NO SÓN MESURES CONTRA L’ATUR, que reclamem informació i una valoració del primer any de funcionament d’aquests ajuts, que reclamem també informació puntual i periòdica sobre l’evolució de l’atur al nostre municipi i que demanem que es revisin els criteris per a l’adjudicació d’aquests ajuts si és que la valoració ho creu necessari. Per acabar, volem posar de manifest que demanem un cop més a l’equip de govern que inclogui en les puntuacions de les empreses adjudicatàries de l’obra pública el criteri de contractació de gent aturada de Castellar.

Cada vegada que hem parlat d’aquest tema, ens hem mostrat en desacord per aquestes raons, i l’equip de govern sempre ens ha respost el mateix: que era hora de passar a un sistema de recaptació més modern, més fiable i menys d’estar per casa, venien a dir.

Quan dèiem que amb el traspàs de competències a la Diputació perdíem en servei al ciutadà, el regidor Lomas sempre ens ha dit que el ciutadà s’havia d’acostumar a una nova manera de fer. Així queda recollit en una intervenció del nostre grup al ple del juliol de 2008:

La diputació no pot oferir als ciutadans les mateixes facilitats de pagament que oferia fins ara l’ajuntament. Ens consta que el regidor ha demanat la possibilitat de fraccionaments, per exemple, però no podrà ser amb les mateixes condicions de descomptes o gratificacions. I és que sí que compta el tracte directe, regidor, malgrat que vostè digui que són els ciutadans qui hauran de fer l’esforç d’acostumar-se a una nova manera de fer. I tant que s’hi acostumaran! Però aquesta no és una mesura que faciliti les coses a ningú.

Ara, un any i mig més tard, ens trobem amb una proposta de ple que ens ve a dir que d’acord, que sí, que potser està bé que l’ajuntament es reservi algunes competències pel que fa a la recaptació dels seus propis diners. I l’equip de govern ens porta una proposta que diu que “l’ajuntament es reserva la competència, les facultats d’aprovar determinades actuacions singulars de recaptació, concedir beneficis fiscals, realitzar liquidacions per determinar els deutes tributaris o aprovar l’anul·lació total o parcial, de les liquidaciosn, respecte d’alguns dels tributs o ingressos de dret públic de la gestió dels quals ha estat delegada en la Diputació de Barcelona, quan circumstàncies organitzatives, tècniques, o de distribució competencial dels serveis municipals ho facin convenient”. És a dir, que ara l’ajuntament es reserva el dret a fer alguna de les gestions amb els impostos que fa quatre dies va delegar a la Diputació, sempre que ho cregui convenient. Això vol dir que l’ajuntament podrà dir, si vol, que tal o tal altre cas de ciutadans es mereixen un fraccionament del pagament, per exemple. Qui ho decidirà? Es decidirà en junta de govern, discrecionalment, perquè no hi ha cap norma que ho reguli.

Quan vam preguntar a l’equip de govern, van admetre que feien aquest acord perquè s’havien vist amb la necessitat de fer-ho arran de les obres de l’escola Sol i Lluna i de l’aparcament de camions. Ah… Això vol dir que el promotor de les obres del Sol i Lluna i de l’aparcament de camions necessita unes facilitats determinades de pagament que la Diputació no li pot oferir però l’ajuntament sí. I qui és aquest promotor? La Generalitat. És a dir, quan vam demanar que l’ajuntament es reservés facultats per a la recaptació d’impostos per poder donar facilitats als ciutadans, ens van dir que no. Quan accedeixen a fer-ho? quan qui ho necessita són “el govern amic” (dit per ells) de la Generalitat.

Esperem que els ciutadans també s’aprofitin d’aquestes mesures de fraccionament o “actuacions singulars”, com diu l’acord, respecte el pagament d’impostos. Nosaltres ja els avancem que demanarem, en el termini prudent, quanta gent s’ha pogut beneficiar d’aquesta mesura i que demanem des d’ara mateix una bona publicitació d’aquesta novetat. Que serveixi per a la ciutadania de Castellar, que està passant per molt mals moments, i no només per a la Generalitat de Catalunya.

Com ja saben, un pressupost està redactat de manera que hi ha uns ingressos previstos i unes despeses previstes (que conformen el pla d’acció del govern per aquell any). Pel que fa als ingressos, un pressupost es basa en el que es preveu ingressar en base, entre altres coses, a les subvencions que es rebran d’altres administracions i al que es recaptarà en taxes i impostos: les ordenances fiscals que s’acaben d’aprovar. Però fixin-se que l’equip de govern aprova en un mateix ple les ordenances i el pressupost, és a dir, la font d’ingressos i l’eina per a gastar-los. Si ens hi fixem (i pot ser que sigui només una anècdota), en les ordenances, l’acord sisè diu: “sotmetre aquest acord a informació pública durant un termini de trenta dies hàbils…” és a dir, que tenim un mes per a fer al·legacions. I en aquest acord del pressupost, l’acord tercer diu: “sotmetre’l a informació pública durant un termini de quinze dies…”, és a dir, que tenim quinze dies per fer-hi al·legacions. Com que ens fan aprovar-ho tot en el mateix ple (cosa que no s’havia fet mai abans), podem recórrer fins d’aquí a un mes les ordenances en les que es basa un pressupost que només podem recórrer en els propers quinze dies. Primera incongruència que ens reafirma en la nostra opinió que l’equip de govern només té com a objectiu aprovar les seves propostes, ni el debat ni el consens ni el treball conjunt. I els asseguro que ho hem pogut comprovar en primera persona.

Pel que fa a:

1.- INGRESSOS
· Els principals impostos es mantenen igual que el 2009, però
o De l’IBI urbana es preveu un ingrés superior a 400 mil euros respecte el 2009, ja que tot i mantenir el tipus a 0,64 hi ha el corresponent augment de valor cadastral que s’està efectuant des de fa uns 8 anys (arran de la revisió cadastral i que es va pactar repartir el valor en 10 anys). Per tant, es podria reduir el tipus. Tot i que s’ha comentat a les comissions informatives, l’equip de govern creia que l’Ajuntament no podia perdre aquests ingressos. Des de CIU vam demanar a l’equip de govern que es reduïssin les despeses, la qual cosa permetria mantenir tranquil·lament el tipus de l’IBI o fins i tot abaixar-lo. No va ser acceptada la proposta i ara , en canvi, el titular podrà ser que s’ha congelat l’impost, l’IBI, però la realitat, és que la gent pagarà més.
o IAE:
· Press. 2009: 1.550.000€
· Drets liquidats 31/09/2009: 82.197 €
· press. 2010: han pressupostat 1.300.000
És evident que ha baixat l’activitat econòmica, però justament per això, el pressupost no està prou ajustat
o TAXA 1A.OCUPACIÓ : És la llicència que s’atorga quan ha finalitzat la construcció de l’habitatge i per tant es pot ocupar.
· Pressup 2009: 100.000€
· Drets liqu.31/09/2009: 1.663 € i recordem a més que al ple d’octubre es va donar compte d’un reguitzell de decrets que reclamaven a molts propietaris que regularitzessin i sol·licitessin la llicència d’ús i ocupació. A més la quantitat liquidada deu ser d’obres particulars fetes entre el 2007 i 2008.
· Press. 2010: 90.000 €
Senyors, si és que aquests ingressos seran els derivats del volum d’obres que s’hagin fet aquest 2008 i 2009. Si han baixat en picat, com poden pretendre que l’ajuntament cobri aquestes xifres?
o FRANGES PERIMETRALS
· Press. 2009: 90.000€
· Drets liquidats 31/09/2009: 2065 €
· Press 2010: 91.000 €
Alguna cosa no quadra ….. potser és que liquidem poc i pressupostem molt ???
o TAXA OCUPACIÓ SÒL I VOL
· Press 2009: 700.000€
· Drets liquidats 31/09/2009: 184.000€
· Press 2010: 710.000 €
o TAXA PARQUÍMETRE
Un cas singular, ja que el 2009 (des del mes que vam assumir la gestió de l’aparcament i zona blava) hem cobrat 11.962 €, i per l’any vinent pensem ingressar pel mateix concepte: 80 mil euros… Ja veurem en què basen aquestes previsions
o MULTES
o Espectacular…. Ja sabem que d’aquests ingressos no en depèn el pressupost, però vegin :
· Press 2009 : 150.000€
· Drets liqu. 31/09/2009 : 338.000 €
· Press 2010: 200.000
Aquí sí que s’ajusten… i han superat les expectatives previstes en el pressupost… fins i tot, si ho fessin proporcionals, el pressupost del 2010 s’han quedat curts, perquè al mateix ritme ingressaran més. Potser no s’ha posat tot el que es pensa cobrar, no ? que no queda bé.
o INGRESSOS PROVINENTS DE TRANS.CORRENTS Veiem que pel que fa a les subvencions de la Generalitat i Consell Comarcal, paguen tard i a 31/09/2009 en algunes de les previsions, res de res…
· Promoc econòmica , només 20 mil de 270 mil
· Biblioteca, res , de 40 mil
· Educació, 163 de 360
· Joventut 16 de 70 mil
· Transport adaptat: res
o El cànon per la gestió del cementiri, no s’ha cobrat (ho ha de cobrar l’ajuntament) i a més per l’any vinent els ho rebaixem? de 3800 € a 3500 €? a més, dir, que no hem vist cap auditoria d’aquest concessionari, tot i haver-la demanat….
o ONCE Ja no hi ha cap ingrés de la ONCE excepte l’ingrés de la subvenció que l’Ajuntament va rebre per les obres del Carrer Nou i Baixada de Palau que CIU va demanar en el seu moment. Per alguna raó que desconeixem, ja no es demanen diners a l’ONCE per l’eliminació de barreres arquitectòniques i arranjament de carrers.

CONCLUSIÓ: Tenint en compte que ens trobem en una situació de crisi econòmica amb la davallada corresponent d’ingressos tal i com es pot comprovar amb la liquidació a 30 de setembre d’enguany per part de l’Ajuntament, la majoria de partides d’ingressos ordinaris d’aquest nou pressupost no es rebaixen proporcionalment i per tant no s’ajusten a la realitat. Tot i així, s’ha augmentat la suma dels capítols 1 al 5 que inclou els impostos directes, indirectes, taxes, transferències corrents d’altres administracions i ingressos patrimonials incrementen respecte al pressupost de l’any passat 192.681 € que haurem de veure si són una realitat o no.

INGRESSOS 2009 -> 24.502.034 (CAPÍTOL 1 AL 5)
INGRESSOS 2010 -> 24.694.715 (CAPÍTOL 1 AL 5)

Amb la qual cosa si aquestes previsions d’ingressos no s’acompleixen no sabem quina funció tindrà el pla de sanejament recentment aprovat quan es facin les liquidacions dels pressupostos.

El regidor Lomas, l’any 2007 va dir (i ho vam recordar l’any passat): “ens trobem davant d’una previsió d’ingressos realista i de contenció. L’esforç per obtenir ingressos via altres administracions ha de permetre a l’ajuntament oferir cada vegada més i millors serveis, sense que això vagi en perjudici d’un augment de la pressió fiscal sobre el ciutadà”. I nosaltres vam dir que basar un pressupost d’ingressos en el que has de rebre, sense que sigui al sac, és perillós. Doncs aquí ho tenim.

Pel que fa a les

2.-DESPESES:

· Què ha passat al 2009?

o Hem d’analitzar tota la relació de despeses que no s’han executat :
· Torrent de Colobrers, obres que es fan amb els diners del conveni de Calibloc. No s’ha gastat res.
· Recuperació del pont de Colobrers…. un projecte que vam encarregar nosaltres i que vam posar 40 mil euros. Ho tenen al pressupost i no s’han gastat.
· Deixalleria. Gairebé no s’ha gastat res de la partida de 59 mil euros.
· Fons ajut mesures contra l’atur que van posar-hi 10 mil euros, encara estan per gastar.
· De les transferències corrents, subvencions, a entitats d’educació, hi havia un pressupost de 115 mil euros, i encara queden per gastar 25 mil euros. Els podrien haver destinat a socialització tenint en compte que ho han fet tard i que hi han destinat molt pocs diners…
· Projecte de reforma del Joaquim Blume, hi havia 18 mil euros , i encara no s’han gastat.
· Transport adaptat…. hi havia una partida de 20 mil i en queden 10 mil per gastar aquest últim trimestre.
· I dels AJUTS SOCIALS DE LA GENT GRAN només hem executat a 30/09/2009 el 50% de la partida de 25 mil euros.
· falten diners a les partides de bonificacions de bus…
· Sortides culturals de la gent gran, hem gastat només el 50% de la partida, de 11 mil? ens gastarem els 5 mil euros restants en aquest últim trimestre ?

o Personal:
· Hi ha places que es van canviar organitzativament i amb canvis de categories i retribucions econòmiques segons la organització arran de la nova legislatura i equip de govern del PSC (així com canvis de dedicació i augment de sous de regidors socialistes).
· Algunes d’aquestes places no estan consolidades o previstes a la plantilla però en canvi sí a les respectives retribucions i per tant a la previsió de despesa del pressupost 2009 i 2010.

3.- PRESSUPOST 2010

Cal analitzar quines són les partides que es rebaixen:
· Totes les partides són rebaixades, en especial
o Recollida de residus per aquest pressupost 2010 han previst gastar-se 1.000.000 això vol dir que han reduït respecte el 2009 en 343.000 €
o Concessió neteja viària, per aquest pressupost 2010 preveuen gastar-se 1275.000 euros, això vol dir que han reduït respecte el 2009 en 147 mil euros.
o Ajuts a famílies : Aquest any preveuen la mateixa quantitat de diners que els que van pressupostar inicialment el 2009, que eren 115.000 euros. Tot i que després es va modificar fins els 154.000 euros. L’estat d’execució a 30/09/2009 d’aquesta partida diu que l’equip de govern ha executat una mica més de la meitat d’aquesta partida. Per tant, amb ajuts socials encara queda la meitat de la partida, 70 mil euros per gastar.
· També es rebaixa un 20 % de les subvencions que l’Ajuntament atorga a les AMPES, entitats culturals i socials i això que l’any passat ja van reduir en 20.000 el pressupost per les entitats culturals.
· En canvi es manté el pressupost destinat a pressupostos participatius de 300.000 €, una quantitat similar a l què s’ha rebaixat en neteja i escombraries, i això en benefici d’uns quants i en detriment de la majoria de la ciutadania.
· Han rebaixat de 200 mil euros de publicitat institucional el pressupost del 2009 a 160 mil euros pel 2010. Si la publicitat està pactada i concessionada amb l’empresa de publicitat i l’Ajuntament no paga res més de publicitat, i si inclou també els 84 mil euros d’impressió de l’actual…. aleshores en què es rebaixa la despesa? o és una rebaixa fictícia en el pressupost?

4.- INVERSIONS

· A destacar que ens gastem 5 mil euros en mobiliari d’oficines, per traslladar regidories de l’Àrea social a l’Espai Tolrà, que no sabem si és la millor manera, ara mateix, de gastar-se aquests diners.
· A destacar la inversió per construir la nau del pla de la bruguera per magatzem de via pública, taller de soldadura i entitats com grup Il·lusió. Aquesta nau es construeix en un solar d’equipament municipal, i es finançava la construcció amb la venda de les 2 naus de Can Carner, on hi havia les carrosses del grup Il·lusió entre d’altres coses.
Després d’algun entrebanc amb la venda d’una de les dues naus, ja que l’adjudicatari va renunciar, l’ajuntament va tornar a treure a subhasta aquesta nau per un preu inferior de 25 mil euros. Però, una vegada venudes les dues, resulta que no construïm la nau del Pla de la Bruguera. Per què? segons ens diu l’equip de govern, és perquè no hi havia diners per fer les voreres i les connexions de subministres de electricitat i telèfon. Ara, pel fet de no disposar d’aquesta nau del pla de la Bruguera i en canvi haver venut les de Can Carner, l’ajuntament ha de pagar un lloguer als propietaris actuals, i adjudicataris de les naus de Can Carner. Al cap i a la fi, teníem els diners per construir la nau. El pressupost del 2009 va preveure una inversió de 180 mil euros per construir aquesta nau, i en canvi aquest 2010 pressuposten 70 mil euros menys. Com és això? ens costarà menys diners aquest any fer la nau?
· Tenim el Plan Avanza per l’Auditori i l’edifici de la Plaça Major, però del 1.193 mil euros, només 300 mil són de subvenció, la resta els haurem de tornar. És una llàstima que l’equip de govern renunciés a la subvenció de la Generalitat de 500 mil euros que el 2007 estava aprovada.

5.- CONCLUSIONS DEFINITIVES

· Partides rebaixades però encara no són prou reals respecte del que segurament es cobrarà. Partint de l’anàlisi de l’estat d’execució a 30/09/2009
· No es cobren les subvencions de la Generalitat i altres administracions. Falta execució i control
· Es rebaixen partides importants, com neteja viària i recollida de residus
· Es congelen partides importants, i no s’executen, com la d’ajuts socials
· I a les inversions: es manté, com a una de les importants, els 300 mil euros en pressupostos participatius

Mirin, l’any passat vam començar la nostra intervenció dient que havíem fet un exercici de responsabilitat en valorar positivament la proposta de pressupost que ens presentava el PSC. Enteníem que havíem pogut millorar el pressupost amb les nostres propostes (les recorden? Augmentar les partides d’ajuts socials; crear una partida nova per a totes les escoles per socialització dels llibres i material; la targeta de bonificació de les escombraries; obrir unes convocatòries d’ajuts a la gent gran per rehabilitació de l’habitatge; fer una convocatòria que complementi els ajuts de l’estat i de la Generalitat en concepte de lloguer d’habitatge i d’hipoteques; bonificacions de bus pels menors de 25 anys…), vostès saben que, excepte les bonificacions del bus i la targeta de la deixalleria, la resta d’acords (perquè recordem que eren acords) o bé no s’han realitzat o bé ens ha costat déu i ajuda que s’hi posessin. Vam marcar-nos tres mesos per tal d’executar aquests acords, tres mesos que s’acabaven al març de 2009 i podem veure com la socialització de llibres, després de demanar reunions i propostes un munt de vegades, s’ha fet aquest mes d’octubre, a cuita-corrents.

Ja els ho vam dir en un altre ple: ens han demostrat que no es pot confiar en vostès. Ho han demostrat cada vegada que CiU s’ha posat a la seva disposició per pactar, acordar i actuar en benefici de la ciutadania. Ho van demostrar amb els acords sobre la pedrera i la xarxa d’aigua del Racó i amb els acords del pressupost del 2009. I nosaltres ens hem sentit enganyats. Ara deuran tenir pactat el recolzament d’algun altre grup municipal o del regidor trànsfuga, vés a saber a canvi de quins acords entre cavallers. Però no tindran el recolzament de CiU perquè a diferència del que algun de vostès pensa i diu, no som tontos.

Com deia una apreciada regidora socialista quan era a l’oposició: “aquest, senyors, no és el nostre pressupost. Vostès el dissenyen i vostès l’executen, i nosaltres no podem controlar l’execució del pressupost.” I tenia tota la raó del món. Aquest és el seu pressupost i no el millor pressupost que podria tenir Castellar en uns moments tan delicats. Tindrem un pressupost que, com el de l’any passat, permetrà a uns pocs veïns decidir convertir un carrer en plaça i canviar jocs infantils per valor de 150.000 euros i en seguirem dedicant 10.000 a atendre els aturats.

No és el nostre.

Gràcies