Montse Gatell

La proposta de modificació de l’ordenança que regula l’ocupació del domini públic, és a dir, l’ús bàsicament dels equipaments municipals, ens sembla, en general, encertada. Sobretot, pel que fa a la seva necessitat: creiem que és necessari regular l’ús del equipaments perquè d’aquesta manera s’ordena i es vetlla pel seu caràcter públic i per la seva cura. A ningú se li escapa que els equipaments públics, igual que la via pública, necessiten un manteniment, unes accions de neteja i de modernització i, per tant, unes inversions, que no es poden sustentar exclusivament amb fons municipals. És cert, també, que sempre hi ha hagut entitats o més aviat persones (les menys, afortunadament) que han fet ús dels equipaments sense tenir-hi cura, sense adonar-se del que li costa a l’ajuntament, i per tant a tots els ciutadans, mantenir-lo i fer-ne ús.

Per tant, és òptim establir unes normes d’ús i també uns preus. Tal com ja s’ha explicat, l’ordenança contempla la diferència de tracte que reben les entitats sense ànim de lucre de les empreses privades que obtenen un benefici amb la seva activitat. I es regulen els preus de les sales del Mirador, dels despatxos, aules, terrassa, magatzems, taquilles i fins i tot dels ordinadors.

Llegeix la resta de l’entrada »

En aquest acord se’ns proposa aprovar la modificació de la plantilla del personal de l’ajuntament amortitzant, és a dir, fent desaparèixer una plaça d’auxiliar administratiu, un lloc de treball d’auxiliar administratiu de rendes, més concretament. Aquest lloc de treball, amb la persona que l’ocupava fins avui, va ser cedit a l’Organisme de recaptació i gestió tributària de la Diputació de Barcelona (29 de desembre de 2008). Al ple extraordinari del 30 de juny d’aquell mateix any 2008, s’aprovaven els imports de la contraprestació econòmica que l’Organisme de gestió tributària havia d’abonar a l’ajuntament:

1. per l’autorització de la utilització de l’espai físic a la casa consistorial: 800 euros mensuals
2. per l’adscripció de personal municipal a funcions de cooperació i col·laboració: 24.000 euros anuals

Llegeix la resta de l’entrada »

En primer lloc, volem dir que nosaltres estem contents que finalment es posi en funcionament un servei a l’edifici de la plaça Major. Aquest és un projecte en què crèiem i hi creiem. Una altra cosa és què hi posem a dins, i en això discrepem tot i que hi ha diverses coses de la seva proposta que ens sembla bé i s’acosta al projecte inicial que nosaltres teníem.

L’acord d’aquest punt de l’ordre del dia diu: “Iniciar l’expedient per a la creació del Mirador Centre del Coneixement destinat al desenvolupament de projectes innovadors en el camp de les noves tecnologies, la difusió del coneixement i la creativitat i la divulgació cultural, social i econòmica”.

Llegeix la resta de l’entrada »

Per fer-nos una idea dels antecedents i la situació amb què arribem a aquest ple extraordinari, hem de tenir en compte, sobretot,  l’aprovació del reial decret llei 8/2010 de 20 de maig, que obliga a adoptar mesures extraordinàries per a la reducció del dèficit públic en el 2010 i 2011, atesa la situació de crisi econòmica d’enguany,

Cal, però, fer algunes consideracions, no del propi decret, que ja ha estat objecte de debat abastament en els mitjans de comunicació, i en tot el món polític i sindical, sinó de les conseqüències que comporta aquest decret a Castellar, que és el que ara ens ocupa i és la responsabilitat d’aquest Consistori.

És evident que, aplicant aquestes retallades, l’Ajuntament estalviarà despesa. Les despeses que havia previst en el capítol 1, uns 9.530.000 que es gastaria durant tot el 2010, ara es veuran reduïdes en un 5% de mitjana.  Per tant, l’estalvi d’aquest semestre vinent serà d’uns 225.700 euros, segons indicacions del regidor, i tenint en compte totes les retribucions (les del personal, dels electes i grups municipals).

Llegeix la resta de l’entrada »

Vista la proposta que fa l’equip de govern i que acaba d’explicar la regidora, estem totalment d’acord que cal invertir en Salut, i pel que a l’Ajuntament li incumbeix, a l’ampliació del CAP. Però de la mateixa manera que veiem necessària aquesta inversió, hem de dir que no estem d’acord amb  que aquest conveni (que és un conveni de caràcter econòmic) sigui oportú justament en un moment econòmic com el que estem patint. I no és que les coses no s’hagin de fer, però potser es poden fer d’una altra manera, amb menys risc per a l’administració local.

Vull recordar que el nostre grup de Convergència i Unió també va signar convenis d’aquestes característiques, en virtut dels quals avançàvem l’obra i el finançament dels equipaments, i la Generalitat ho anava abonat (ens tornava els diners) en diferents anualitats. Eren equipaments d’Ensenyament, principalment. Crèiem en la necessitat d’aquell equipament i per tant, estàvem disposats, i així ho defensàvem, a avançar l’obra i els diners, perquè el que és important és que les infraestructures i equipaments estiguin a punt en el moment adequat i necessari, i que no minvi la qualitat de la prestació del servei, sigui salut, sigui ensenyament, o el que faci falta.

 És habitual en els governs de la Generalitat i de l’Estat, que executin les obres quan ja fa anys que la planificació prevista està esgotada, i per tant, les necessitats passen a ser urgències. Per això, la possibilitat de signar un conveni d’aquestes característiques resol provisionalment una situació d’espera pressupostària, i alhora, que la ciutadania de Castellar tingui al seu abast els equipaments de qualitat en el moment que fan falta.

Llegeix la resta de l’entrada »

Segur que hi ha algú que es pregunta perquè la medalla de la Vila a l’Esbart Teatral? i no a un altre entitat?, i la pregunta és molt lícita i molt respectable.

Però avui parlarem de l’Esbart Teatral, tot passejant per la seva web, m’agradaria explicar-vos una pinzellada del què hi he llegit.

L’Esbart Teatral és una entitat que cap al 1910 ja tenia un dels millors escenaris de tota la comarca del Vallès Occidental.

L’any 1936 només hi participaven homes i era necessari contractar actrius professionals de l’escena catalana quan les obres ho exigien. A partir del 1936 ja començaren a participar les primeres actrius locals.

Hi ha haver la guerra Civil i l’activitat a l’entitat es va aturar, fins l’any 1939 que va reaparèixer amb el nom Amigos del Teatro fins l’any 1942.

Del 1943 al 1967 hi va haver etapes d’inactivitat però amb motiu de la celebració d’unes jornades sobre joventut, una colla de joves va muntar un espectacle en el que van participar-hi antics membres del grup, això va significar la recuperació de l’activitat de la secció amb la incorporació d’aquesta colla com a Jovent de l’Esbart Teatral i així la coneixem fins avui.

L’any 1979 van néixer els geganters i els diables.

I no oblidem una darrera fita important que va ser l’estrena de l’Auditori Miquel Pont el 1989 amb el Retaule del Flautista.

De tot això, des dels inicis, ara en fa 100 anys, i és un bon moment per reconèixer la trajectòria i la tasca social, educativa i cultural que ha desenvolupat l’ETC a Castellar en tot aquest temps.

Hauria estat fabulós que, aprofitant el centenari de l’entitat, també el reformat Auditori l’hagués inaugurat, d’una manera o altre, l’Esbart Teatral a qui ara volem concedir la medalla de la vila. Els donem una medalla però no comptem amb ells per a fer teatre. Una paradoxa, ens sembla a nosaltres.

Però l’ETC està per sobre de tot això. L’Esbart Teatral és una entitat viva, que s’acosta a tothom, que ens diverteix, que ens fa plorar, que ens sorprén, que ens entretén.

Felicitem a totes les persones que amb el seu esforç tiran endavant aquest projecte, ells mateixos ens diuen que la seva proposta té un inici però no té fi…

Des de Convergència i Unió reconeixem aquest mèrits a l’Esbart Teatral, i de fer-los mereixedors de la Medalla de la Vila.

El grup de CiU recolza l’acció de la Federació d’AMPA de Castellar en el sentit de la planificació necessària dels equipaments educatius. L’equip de govern va manifestar a la informativa d’aquest ple que, com que s’incloïa a l’ordre del dia del ple el punt que desencalla els tràmits per a la futura cessió d’una parcel·la a la Gneralitat per a la construcció d’un institut de secundària, aquesta acció no calia.

Nosaltres volem felicitar la Federació per la seva iniciativa de venir al ple a expressar-nos les seves inquietuds.

Dit això, aprofitem per dir que vam ser coneixedors, com els altres grups de l’oposició, de l’aturada dels tràmits urbanístics perquè la Federació ens va informar. Entenem que la seva voluntat ha estat estar al cas del que passava, i nosaltres també. Per tant, instem la regidora a ser més eficaç en la comunicació, àmbit en el que falla sovint.

Fa més d’un any, el grup de Ciu va manifestar en aquest ple la necessitat de començar aquests tràmits. Vam estar pendents del calendari, dels terminis. I de sobte, passa més d’un any i es compleix, just aquest mes, el termini per fer la cessió a la Generalitat que s’havia previst i comunicat.

Per tant, anem tard.

L’opacitat només crea confusió. Un error com el que hi ha hagut es pot entendre. El que no es pot entendre és que la regidora no informi la comunitat educativa, les AMPA, els grups de l’oposició i el Consell escolar municipal que, per cert, els tres grups de l’oposició hem demanat que es convoqui i encara esperem.

Aquí reu la mala gestió i juntament amb la Federació d’AMPA, la denunciem.

Gairebé amb puntualitat britànica torna al ple la proposta que fa l’equip de govern sobre el que han convingut a anomenar “mesures contra l’atur”. Diem això de la puntualitat perquè el primer acord es va aprovar exactament fa un any menys un dia, el 27 de gener de 2009.

En aquell moment, urgia un gest de l’Ajuntament, un gest de l’equip de govern, cap a la ciutadania en l’aspecte de “lluitar” contra l’atur. El grup municipal de CiU va presentar un paquet de mesures contra la crisi que contenien també algunes mesures per pal·liar els efectes de l’atur, però la proposta va ser votada en contra pel ple, també pel PSC. Ens van acusar d’aprofitar-nos de la situació de crisi, de proposar mesures que només ens beneficiarien a nosaltres.

La proposta principal que fèiem era la creació d’un grup de treball i de seguiment i observació de l’evolució de l’atur al municipi i la posterior presa d’acords entre tots els grups municipals per fer-hi front.

Com dèiem, el PSC va votar que no i al cap d’unes setmanes ens apareix amb les seves flamants “mesures contra l’atur”, sense que ningú hi hagués pogut dir res. Estratègicament brillant.

Llegeix la resta de l’entrada »

El grup municipal de CiU no ha estat mai d’acord que la Diputació de Barcelona tingués traspassats tots els drets de recaptació i gestió dels ingressos de l’ajuntament, drets que l’ajuntament ha delegat a la Diputació juntament amb un munt de funcions de liquidació i recaptació dels ingressos. No hi hem estat d’acord no perquè no confiem en la Diputació, amb qui sempre aquest ajuntament ha tingut una relació estreta de col·laboració, sinó perquè el sistema de recaptació que tenia l’ajuntament era prou vàlid per a nosaltres, i perquè permetia una sèrie de facilitats de comunicació amb els ciutadans que se’n veien beneficiats perquè els casos eren tractats com a individuals, perquè cada ciutadà tenia un nom i uns cognoms i perquè d’acord amb l’empresa que feia la recaptació dels impostos, l’ajuntament havia pogut desenvolupar un sistema de facilitats de pagament, bonificacions i altres millores molt òptimes per al ciutadà. Així, s’havia arribat a cotes altíssimes de recaptació, d’un 97% de mitjana cada any.

Cada vegada que hem parlat d’aquest tema, ens hem mostrat en desacord per aquestes raons, i l’equip de govern sempre ens ha respost el mateix: que era hora de passar a un sistema de recaptació més modern, més fiable i menys d’estar per casa, venien a dir.

Llegeix la resta de l’entrada »

Es porta a l’aprovació del ple el pressupost municipal que, com tots vostès saben, és el document que marca el full de ruta de l’acció de govern per al proper any, el document on es veuen reflectides les aspiracions, prioritats i propostes de qui governa. Com ja ha explicat el regidor, aquest pressupost per al 2010 és de 27 milions d’euros, un milió per sota del pressupost d’aquest 2009 que estem a punt d’acabar. De tots és sabut que la situació dels ajuntaments (i vull dir tots els ajuntaments, no només el de Castellar) és molt delicada i està ratllant la impossibilitat de l’acció. És a dir, molts ajuntaments han començat a deixar de prestar serveis que no li són propis en no tenir prou diners per fer-hi front. Ni el flamant nou finançament de les autonomies, ni la LOFCA aprovada al Congrés per tots els partits de govern a Catalunya al costat del PSOE solucionen o ajuden els ens locals: uns i altres escanyen els ajuntaments de manera que tot pot desembocar en una crisi institucional, financera i econòmica sense precedents en el món local. Només semblen adonar-se’n els electes locals de tot Catalunya i, per sort (fins i tot sortint-se del guió que marca algun partit) els presidents de l’ACM i de la FMC, que semblen clamar en el desert.

Com ja saben, un pressupost està redactat de manera que hi ha uns ingressos previstos i unes despeses previstes (que conformen el pla d’acció del govern per aquell any). Pel que fa als ingressos, un pressupost es basa en el que es preveu ingressar en base, entre altres coses, a les subvencions que es rebran d’altres administracions i al que es recaptarà en taxes i impostos: les ordenances fiscals que s’acaben d’aprovar. Però fixin-se que l’equip de govern aprova en un mateix ple les ordenances i el pressupost, és a dir, la font d’ingressos i l’eina per a gastar-los. Si ens hi fixem (i pot ser que sigui només una anècdota), en les ordenances, l’acord sisè diu: “sotmetre aquest acord a informació pública durant un termini de trenta dies hàbils…” és a dir, que tenim un mes per a fer al·legacions. I en aquest acord del pressupost, l’acord tercer diu: “sotmetre’l a informació pública durant un termini de quinze dies…”, és a dir, que tenim quinze dies per fer-hi al·legacions. Com que ens fan aprovar-ho tot en el mateix ple (cosa que no s’havia fet mai abans), podem recórrer fins d’aquí a un mes les ordenances en les que es basa un pressupost que només podem recórrer en els propers quinze dies. Primera incongruència que ens reafirma en la nostra opinió que l’equip de govern només té com a objectiu aprovar les seves propostes, ni el debat ni el consens ni el treball conjunt. I els asseguro que ho hem pogut comprovar en primera persona.

Llegeix la resta de l’entrada »