Montse Gatell

Gairebé amb puntualitat britànica torna al ple la proposta que fa l’equip de govern sobre el que han convingut a anomenar “mesures contra l’atur”. Diem això de la puntualitat perquè el primer acord es va aprovar exactament fa un any menys un dia, el 27 de gener de 2009.

En aquell moment, urgia un gest de l’Ajuntament, un gest de l’equip de govern, cap a la ciutadania en l’aspecte de “lluitar” contra l’atur. El grup municipal de CiU va presentar un paquet de mesures contra la crisi que contenien també algunes mesures per pal·liar els efectes de l’atur, però la proposta va ser votada en contra pel ple, també pel PSC. Ens van acusar d’aprofitar-nos de la situació de crisi, de proposar mesures que només ens beneficiarien a nosaltres.

La proposta principal que fèiem era la creació d’un grup de treball i de seguiment i observació de l’evolució de l’atur al municipi i la posterior presa d’acords entre tots els grups municipals per fer-hi front.

Com dèiem, el PSC va votar que no i al cap d’unes setmanes ens apareix amb les seves flamants “mesures contra l’atur”, sense que ningú hi hagués pogut dir res. Estratègicament brillant.

Llegeix la resta de l’entrada »

El grup municipal de CiU no ha estat mai d’acord que la Diputació de Barcelona tingués traspassats tots els drets de recaptació i gestió dels ingressos de l’ajuntament, drets que l’ajuntament ha delegat a la Diputació juntament amb un munt de funcions de liquidació i recaptació dels ingressos. No hi hem estat d’acord no perquè no confiem en la Diputació, amb qui sempre aquest ajuntament ha tingut una relació estreta de col·laboració, sinó perquè el sistema de recaptació que tenia l’ajuntament era prou vàlid per a nosaltres, i perquè permetia una sèrie de facilitats de comunicació amb els ciutadans que se’n veien beneficiats perquè els casos eren tractats com a individuals, perquè cada ciutadà tenia un nom i uns cognoms i perquè d’acord amb l’empresa que feia la recaptació dels impostos, l’ajuntament havia pogut desenvolupar un sistema de facilitats de pagament, bonificacions i altres millores molt òptimes per al ciutadà. Així, s’havia arribat a cotes altíssimes de recaptació, d’un 97% de mitjana cada any.

Cada vegada que hem parlat d’aquest tema, ens hem mostrat en desacord per aquestes raons, i l’equip de govern sempre ens ha respost el mateix: que era hora de passar a un sistema de recaptació més modern, més fiable i menys d’estar per casa, venien a dir.

Llegeix la resta de l’entrada »

Es porta a l’aprovació del ple el pressupost municipal que, com tots vostès saben, és el document que marca el full de ruta de l’acció de govern per al proper any, el document on es veuen reflectides les aspiracions, prioritats i propostes de qui governa. Com ja ha explicat el regidor, aquest pressupost per al 2010 és de 27 milions d’euros, un milió per sota del pressupost d’aquest 2009 que estem a punt d’acabar. De tots és sabut que la situació dels ajuntaments (i vull dir tots els ajuntaments, no només el de Castellar) és molt delicada i està ratllant la impossibilitat de l’acció. És a dir, molts ajuntaments han començat a deixar de prestar serveis que no li són propis en no tenir prou diners per fer-hi front. Ni el flamant nou finançament de les autonomies, ni la LOFCA aprovada al Congrés per tots els partits de govern a Catalunya al costat del PSOE solucionen o ajuden els ens locals: uns i altres escanyen els ajuntaments de manera que tot pot desembocar en una crisi institucional, financera i econòmica sense precedents en el món local. Només semblen adonar-se’n els electes locals de tot Catalunya i, per sort (fins i tot sortint-se del guió que marca algun partit) els presidents de l’ACM i de la FMC, que semblen clamar en el desert.

Com ja saben, un pressupost està redactat de manera que hi ha uns ingressos previstos i unes despeses previstes (que conformen el pla d’acció del govern per aquell any). Pel que fa als ingressos, un pressupost es basa en el que es preveu ingressar en base, entre altres coses, a les subvencions que es rebran d’altres administracions i al que es recaptarà en taxes i impostos: les ordenances fiscals que s’acaben d’aprovar. Però fixin-se que l’equip de govern aprova en un mateix ple les ordenances i el pressupost, és a dir, la font d’ingressos i l’eina per a gastar-los. Si ens hi fixem (i pot ser que sigui només una anècdota), en les ordenances, l’acord sisè diu: “sotmetre aquest acord a informació pública durant un termini de trenta dies hàbils…” és a dir, que tenim un mes per a fer al·legacions. I en aquest acord del pressupost, l’acord tercer diu: “sotmetre’l a informació pública durant un termini de quinze dies…”, és a dir, que tenim quinze dies per fer-hi al·legacions. Com que ens fan aprovar-ho tot en el mateix ple (cosa que no s’havia fet mai abans), podem recórrer fins d’aquí a un mes les ordenances en les que es basa un pressupost que només podem recórrer en els propers quinze dies. Primera incongruència que ens reafirma en la nostra opinió que l’equip de govern només té com a objectiu aprovar les seves propostes, ni el debat ni el consens ni el treball conjunt. I els asseguro que ho hem pogut comprovar en primera persona.

Llegeix la resta de l’entrada »

Tenim al davant una proposta de l’equip de govern que diu literalment en el seu primer acord: “aprovar provisionalment el pla especial d’assignació d’ús al solar qualificat d’equipament situat a la Ronda Cosidor”. Això vol dir que, una parcel·la qualificada com a equipament, diem que serà d’ús d’equipament educatiu, és a dir, que quan calgui, hi construirem una escola (del tipus que sigui, de primària, de secundària, etc.)

Vagi per endavant que la nostra decisió és la de votar favorablement a aquesta assignació d’ús educatiu, que ja estava previst fa temps. Vagi per endavant, també, que em consta que ara vostès, senyors de l’equip de govern, es queden tranquils, perquè esperen aquest vot positiu a la seva proposta. I vagi per endavant que el nostre vot és favorable a tenir parcel·les per a construir-hi escoles, però que, un cop més, ho han fet fatal, senyors, fatal. I les formes, com molt bé saben, compten.

Llegeix la resta de l’entrada »