Concert de presentació de l’orquestra ORQUESTRaRT que, juntament amb els cors MUSICORUM, oferirà un repertori únic i que es presenta per primera vegada en concert i en català amb lletres de David Pintó: música d’Alan Menken dels musicals “El geperut de Notre-Dame”, “La sireneta”, “La bella i la bèstia”, “Aladdin”, “Newsies”, “Encantada”… Més d…e cent músics i cantants al servei d’un espectacle únic i que s’estrena a Castellar del Vallès dirigit per Sònia Gatell i Xavier Torras.

 El dimarts al matí vaig rebre una trucada indignada d’un bon amic que troba intolerable que el president Montilla escuri d’una manera tan poc elegant el seu mandat. Vaig intentar tranquil·litzar-lo. “No n’hi ha per tant”, vaig dir-li. Ho penso de debò, no cal perdre ni un segon en aquesta qüestió, molt menor. La tàctica defineix l’home. Els nans no poden esdevenir gegants d’un dia per l’altre. Els nans es dediquen a la menudalla.

Fidel a la seva closca, el líder del PSC allargarà tot el que pugui la seva trista navegació. Existeixen els miracles? Al local del carrer Nicaragua, deuen refiar que el cas Millet, en plena tardor, proporcioni una mica més de porqueria per provar d’empastifar l’adversari. Què, si no? Baruch Spinoza, filòsof jueu que va il·luminar Europa en temps més foscos que els nostres, sosté que la persona que menysprea o és indiferent a la veritat ha de ser, forçosament, algú que també menysprea o és indiferent a la seva vida mateix. Montilla contra el món i peti qui peti. “De perdidos, al río”, diuen els castellans.

La veritat passaria per admetre algunes premisses de fet. Per exemple, que el fracàs de Montilla com a president no és només un fruit bord de l’aliança amb ERC i ICV; per exemple, que Montilla és un polític al qual li va gran el càrrec de president de Catalunya; per exemple, que Montilla no pot plantar cara al Tribunal Constitucional i, a la vegada, afirmar que l’Estatut serà salvat a trossos. A Montilla no li agrada la veritat sobre Montilla i fa com si res.

Lluny de la veritat, la realitat acaba girant-se contra qui pretén edificar la faula. El PSC, un pragmatisme basat en l’irrealisme. Sempre he dit que el tripartit és un invent kamikaze. Destruir CiU encara que es destruïssin en la missió. Ironia fatal: el tripartit és un kamikaze que cau en mar i no causa cap mal a l’enemic. Primer, el sacrifici de Pasqual Maragall, tràgic i desencadenant del desengany de molts. Segon, el mal final de Montilla, tragicòmic i fatigant. Els kamikazes japonesos que estavellaven els seus avions contra els vaixells de la flota dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial eren pilots escollits entre els millors. No és el cas de la majoria de consellers que avui governen el nostre país. Un kamikaze incompetent i escàpol és un cromo grotesc, ridícul. Que diguin la data de les eleccions quan vulguin. Observem el paisatge amb calma. La política és el domini savi del temps, no pas el control del calendari. Només els nicis confonen aquestes coses.

Tot i així, mentre nosaltres dormim el son dels justos, els altres, els qui governen, van realitzant accions amb més o menys fortuna, sense fer gaire soroll per no despertar-nos, no fos cas que els aigualíssim la festa roja (permeteu-me la llicència, però és que just aquest cap de setmana passat, els socialistes van fer el “dissabte roig” i és una cosa que em fa dentera, se m’eriça la pell, no puc fer-hi més… “dissabte roig”… fff…)

Sembla que no, però sí que passen coses. Ha passat, per exemple, que el president Montilla, líder del “govern amic” de la Generalitat, els ha tornat a deixar plantats per segona vegada (al menys); passa que han inaugurat El Mirador com si fos la seva gran obra, “la seva”!, perquè el projecte els agrada i perquè saben que és un bon equipament per a la ciutadania, tot i haver-ne dit pestes durant tota una legislatura; passa que han traslladat el SAC a El Mirador i  que la resta d’edifici no sabem ben bé com i amb què s’omplirà d’activitat; passa que han deixat un mirador (ja, ja… ;-) a la terrassa del tercer pis amb unes vistes magnífiques, amb gespa artificial i butaques de disseny, però no pots prendre-t’hi un cafè ni un refresc ni una cervesa, perquè el que no han fet és, tal com estava previst, posar-hi un bar que seria el més absolutament esplèndid del poble.

Ha passat també que s’han tornat a aprovar unes mesures contra la crisi que fan riure (si la gent que necessita ajut tingués ganes de riure), unes mesures basades en l’ajut per pagar la matrícula de l’escola de música o l’escola d’adults, per exemple, ja em diràs, amb la que està passant la gent sense feina… Ha passat que en els concursos d’obra pública, el PSC no hi ha volgut posar mai que donarà punts a les empreses que contractin aturats de Castellar, per exemple. Ha passat que han retallat el sou als treballadors municipals sense acompanyar aquesta mesura de cap altra que ajudi a eixugar el dèficit que, des del 2008, té l’ajuntament.

Ha passat que, seguint la nefasta política de personal, han fet fora un funcionari que, presumptament, havia robat diners públics, INDEMNITZANT-LO!! 20.000 euros, li pagaran. Per no esperar-se a la resolució judicial o per alguna estranya raó que jo personalment no conec i, per tant, no entenc.

Ha passat també que ha quedat definitivament congelada la setena escola (la sisena, a la fi, sembla que veurà la llum aquest setembre! Suposem que també es penjaran medalles que no els corresponen…), que ens van enganyar amb la tramitació del que havia de ser el tercer institut i que, finalment, en una jugada de carambola que només li pot sortir bé als qui estan acostumats a manipular la voluntat dels altres, ara decideixen fer un institut a l’escola Sant Esteve (es veu que ara ja no compten els arguments de: massificació en una sola parcel·la, massa proximitat amb altres centres escolars – Joan Blanquer i la nova escola bressol Colobrers -, col·lapse circulatori, poc respecte a la història del Sant Esteve, etc…, tots els arguments que van brandar quan el Departament d’educació va proposar, en la passada legislatura, augmentar en una línia la capacitat de l’escola. En una línia de primària!! Recordem que aleshores l’escola sencera es va aixecar cridanera contra l’equip de govern i la meva pròpia persona com a alcaldessa en aquell moment; que el PSC va acusar-nos d’haver “llançat” la policia contra el Sant Esteve, que va aparèixer el poble empaperat de fulletons i pancartes contra la “massificació”, etc. Doncs bé, ara hi posarem un institut de secundària de dues línies I NO PASSA RES!!). Sembla ser que tant l’equip directiu, com l’AMPA, com els altres equips directius de les altres escoles de Castellar, com Sant Pau i Sant Pere, tothom, absolutament tothom està encantat amb aquesta decisió. Mira tu… qui ho havia de dir, oi? Uns manipuladors i els altres manipulats (o abans o ara…) sense ni adonar-se’n de a qui li fan el joc.

Passa també que l’ajuntament ha signat un conveni amb CatSalut per ampliar el CAP (enlloc de fer-ne un de nou al casc antic, com havíem quedat en la passada legislatura) i en aquest conveni hi diu que l’ajuntament de Castellar ja avança els diners (992.000 euros) perquè la Generalitat ara… mira, ara no li va bé…! Però, és clar, l’ajuntament no té aquests diners, i com que el seu amic socialista ZP ha dit que ja no ens podem endeutar més, doncs no sabem d’on coi trauran un milió d’euros per pagar l’ampliació del CAP. I no entenem, per tant, per què tanta pressa justament ara, quan en una situació de crisi i bloqueig com la que estem patint, ampliar el CAP perquè els metges tinguin més despatxos no és, en absolut, prioritari.

Passa que les comissions i grups de treball diversos han perdut més que no pas hi han guanyat, amb el PSC al govern. Que es convoquin amb la regularitat esperada només hi ha el consell de comunicació (una altra cosa és la seva eficiència i la seva utilitat) i el consell escolar municipal (del qual també cal posar en dubte la seva utilitat ja que ara, miraculosament, ningú hi té res a discutir, sembla… a més, no és l’òrgan que la regidora escull per comunicar o debatre sobre educació, això segur). La resta, el fòrum ambiental, la comissió per al seguiment de l’atur, el consell de cultura, la taula de mobilitat, la comissió d’ordenances, etc., moltes vegades es convoquen perquè es demana des de l’oposició. PAR-TI-CI-PA-CI-Ó. A la socialista.

Passa també el que passarà en els propers mesos: ha fallat estrepitosament la concessió de la gestió de la publicitat de l’Actual a l’empresa Digues.com, que ha de tancar portes alhora que l’ajuntament rescata (recupera) la concessió i es queda amb un parell de problemes seriosos: com tanca el negociat amb Digues.com i els seus deutes, per una banda, i com gestiona la futura concessió a una altra empresa, per l’altra. L’equip de govern no ha exercit de controlador de la concessionària, o com a mínim, ho ha fet tard, quan no hi havia més volta enrere ni cap solució era vàlida, només el tancament. També pot ser que en les bases del concurs les condicions que es van aprovar fossin massa estrictes, que no donessin marge a la concessionària. Vist el negoci que s’hi pot fer, la feina que comporta i el personal necessari, el cànon que ha de pagar l’empresa que gestiona la publicitat a l’ajuntament potser és massa, potser mai sortirien els números. Altra cosa és com ho ha fet Digues.com. Podríem dir que sobre la gestió d’un particular, no hi hem de dir res. Però és que aquesta persona, o els representants d’aquesta empresa, han jugat amb diners públics i amb un servei públic, per tant, sí que ens incumbeix. Uns i altres ho han fet malament i ara ens dóna per preguntar-nos si no era veritat el que alguns regidors de CiU van dir fa dos anys, que sumant i restant i multiplicant números, quotes i anuncis, a nosaltres no ens sortien els números. O potser és que mai hem tingut tota la informació. En tot cas, algú ha jugat a ser un broker de Wall Street a mitges amb un dels personatges protagonistes del Watergate (per la inclinació a conspirar – o intentar-ho- políticament amb uns i altres, govern i oposició). I hi ha jugat en el ring que li hem ofert: el del nostre ajuntament i la gestió pública en el nostre poble. Però aquest és un camí errat (ho va ser el camí de la lletera del conte, recordeu? Ho és el dels qui pronostiquen el seu propi futur en quantitats d’èxits que ni tan sols han començat a forjar-se. Ho és el dels qui ensabonen, critiquen o adulen per aconseguir el favor de l’adversari. Ho és el camí dels mentiders compulsius), un camí errat, és clar, perquè ens ha dut a un carreró sense sortida: el producte estrella de l’actual govern municipal, l’Actual, s’ha estavellat contra el mur de les coses mal fetes. Tindrà ara el govern municipal la delicadesa de revisar les condicions de la concessió perquè no torni a passar el mateix? Hauria de fer-ho: per no haver-ho fet abans, diverses persones de Castellar no han estat ben servides, han estat enganyades, no han cobrat els seus sous o tenen comptes pendents amb aquesta empresa (l’estrella del PSC i el seu Actual). Quina llàstima acabar així, i tot per deixar-se vèncer per la cobdícia i la intriga… I tantes persones amb el cor dolgut.

Esperarem al setembre per veure com evoluciona tot plegat, per començar un nou curs polític que ens portarà a unes eleccions al Parlament de Catalunya i enllaçarà amb les eleccions municipals del 2011. No es pot dir que el que ve no sigui apassionant per aquells a qui ens agrada la política i ens hi dediquem, en major o menor mesura. Esperarem sense deixar de fer la nostra feina i sense perdre de vista els nostres objectius polítics.

Encararem un nou curs ple d’incògnites que s’aniran desvetllant a mida que el curs avanci amb l’esperança de ser responsables, si més no, d’afegir un granet de sorra en el camí cap a l’excel·lència de Castellar i la sobirania de Catalunya.

Bon estiu!

Llegíem  fa pocs números una entrevista publicada a l’Actual del senyor alcalde Giménez que afirmava que quan havia començat la legislatura descartava que es fes aquesta revisió, però ara, quan queda menys d’un any per acabar la legislatura i per tant no es podrà aprovar fins a la propera legislatura,  creu que és el moment de fer la revisió. No sabem què ha canviat, però està clar que el document que es va aprovar el 1999 ha arribat al seu sostre.

En aquesta entrevista  afirmava també que la modificació del pla general ha de fixar de quina manera volem sortir de la crisi. Ens sembla una mica agosarat que l’alcalde creï semblants expectatives. Potser alguns podran sortir de la crisi amb el pla general, però queda clar a la llei que  aquest document  de planejament no serveix per afrontar crisi econòmiques, sinó per ’ordenar,  transformar,  conservar i  controlar  l’ús del sòl, del subsòl i del vol, la  urbanització i  edificació d’aquest sòl, i la regulació de l’ús, de la conservació i de la rehabilitació de les obres, els edificis i les instal·lacions,  definint el model de municipi de futur, i això és el que volem que l’alcalde expliqui a la ciutadania.

Permeti’m que em torni a referir a l’entrevista, però és l’única informació de què disposem de l’equip de govern. En aquesta entrevista adreçada als lectors de l’Actual diuen que vostès estan disposats a parlar de les ARES. Parlar vol dir discutir i replantejar? segur que no. Les ARES estan més que aprovades, i sobretot no voldríem saber per sorpresa que algunes estiguin fent passos per endegar-les sense, com diu l’alcalde, haver-ne parlat en la revisió del Pla General.  I també diu que està disposat a parlar de Can Bages. Això ho deu dir per acontentar algun públic, no?, perquè el polígon no tan sols està aprovat sinó que han iniciat les obres. No serà que aquests missatges tan esperançadors de l’alcalde els fa sabent que el pla general no s’aprovarà més enllà d’aquesta legislatura, potser fins d’aquí dos o tres anys? 

Mirin, de moment, el que està clar és que:

1.- no tenim finançament per encarregar els estudis pertinents fins que la Generalitat no ens subvencioni aquest projecte

2.- que iniciem un  debat polític, a través d’una comissió que creem avui

3.- que encara no hem començat el debat de participació ciutadana que defineixi els criteris i eixos a tenir en compte per planificar el nostre territori pels propers 15 o 20 anys, i per tant, a definir el model de municipi

4.- i que després d’aquesta participació ciutadana, i quan tinguem el finançament, podrem encarregar els estudis de planejament, per tal que elaborin un document d’ordenament urbanístic

5.- de moment, però, podem aturar algunes expropiacions,

6.- esperem poder parlar i debatre abastament, tal i com diu l’alcalde en l’entrevista a l’Actual,

7.- podem aprofitar aquest debat en un moment que no hi ha pressió urbanística,

8.- i esperem que l’alcalde recondueixi el debat ciutadà no en un ventall d’expectatives particulars, sinó en un debat autèntic de model de municipi.

Una de les coses interessants va ser el punt 6, que es titulava: “improcedència de l’expropiació sol·licitada pel Sr. Curtiella”. Fa gràcia que després que l’equip de govern ens negui per activa i per passiva la possibilitat de consultar les actes de les juntes de govern local per internet emparant-se amb la llei de protecció de dades, etc., ara posin el nom d’un senyor, tranquil·lament, a l’ordre del dia d’un ple, a més per un tema d’una expropiació i a més sense que el senyor en qüestió (i hi vam parlar, així que ho sabem del cert), no sapigués que el PSC portava el seu “cas” al ple municipal.

L’Altraveu va retirar per segona vegada la seva proposta sobre la transparència municipal i ERC va retirar la seva moció sobre el dret a decidir (veient el ball de bastons que hi havia al Parlament aquells dies), tot i que va deixar en peu la de l’exclusió “moral” dels castellarencs de la constitució.

Vull explicar-me. CiU no va tenir en cap moment la intenció de votar a favor una moció que diu: “declarar el municipi de Castellar del Vallès moralment exclòs de la constitució”. És una fórmula que es fa servir per declarar un municipi antitaurí o antifeixista. Castellar ja ho és. Aquestes opcions, per exemple, fan que els grups es posicionin davant un fet concret que segurament troben en el seu ideari polític i, si no, busquen en les seves opcions personals. Però el grup municipal de CiU va estar d’acord de seguida que no se sentia legitimat per votar a favor d’una moció que declara els castellarencs “moralment” exclosos de res, i menys de la constitució, sabent com sabem quanta gent hi dóna suport. Sobre la moral de la gent, els regidors actuals de CiU no es posicionen ni emeten judicis. Vam explicar-ho i vam dir que, si per contra, ERC estava d’acord a canviar l’acord i aconseguia el vot favorable de tothom, canviaríem el vot, i era que digués: “declarar el consistori de Castellar del Vallès moralment exclòs…”, perquè el consistori el formem els electes, i sobre la nostra moral sí que podem respondre. ERC va estar-hi d’acord, però no va aconseguir el vot favorable del PSC, així que ens vam abstenir.

Òbviament, el regidor Papell ens va retreure el vot i també ens va recordar que han estat municipis governats per CiU que han iniciat aquestes mocions. Però el regidor, i qui li plagui, ha de saber que CiU no és una secta, els regidors pensem, opinem, creiem, debatem… així com els militants i la gent que es reuneix a l’agrupació local de cada municipi. No toquem el xiulet i anem tots pel mateix camí com bens.

Ja sabem que és més trencador, transgressor i està més en línia de l’esverament general cridar consignes i brandar banderes, però un grup municipal és un grup d’electes d’un municipi, amb autonomia pròpia i també amb uns interessos locals per sobre dels ideològics.

L’altre punt interessant va ser el de la creació d’una comissió per començar a parlar de la revisió del pla general (POUM). Molt intel·ligentment, els socialistes comencen ara la revisió (s’han passat tres anys dient que no la farien), perquè saben que un govern que comença a revisar el POUM té totes les de perdre a les eleccions següents. Però ells comencen ara, a menys d’un any de les eleccions municipals, l’any vinent encara no s’haurà pogut començar res. Com a molt, hauran parlat amb propietaris als quals hauran dit que sí, que sí, que ja es preocuparan “d’això seu”, i hauran creat expectatives. Arribaran les eleccions i no passarà res perquè encara no hauran pogut cremar-se. Ho faran, ells o qui sigui, la legislatura següent, però mira… qui dia passa, any empeny…

L’alcalde va dir frases com “estem disposats a parlar de les ARE i de modificar el que s’hagi de modificar”. Mmm…. Sí? Ara podrem parlar de les ARE i els 600 habitatges? Podrem parlar del camp de futbol? Carai, tu…

I poca cosa més.

Bé, sí! Després de 3 anys, a la fi hi va haver un sopar de “final de temporada” de tots els regidors! (menys els de l’Altraveu que no van venir). Alguns recordem quan aquestes trobades es feien regularment i, fora de l’arena, es treballava una relació personal entre els regidors… Bé, potser mai és tard. La veritat és que va ser molt agradable i, fins i tot, divertit. Al menys per a mi.

Bones vacances de plens!

La modificació de la plantilla: l’extingeix una plaça. És a dir, s’elimina una plaça d’administratiu de plusvàlues. I com és que s’extingeix? Doncs perquè el senyor que ocupa fins ara aquesta plaça ha comès un delicte, presumptament , és clar, amb diners públics. El mateix dia que l’enxampen, agafa la baixa. Hi ha denúncies contra ell, però l’equip de govern, enlloc d’esperar què diu un jutge (que probablement diria: “fora de l’ajuntament sense un duro”), el fa fora, amb la consegüent indemnització, a sobre!  Sembla el joc dels despropòsits, la veritat. CiU hi vota en contra, és clar, bàsicament per l’actuació il·lògica de l’equip de govern i perquè aquest senyor té obert un expedient disciplinari que s’hauria de resoldre. Qui ha de pagar, és ell, si es demostra que ha delinquit, no l’Ajuntament! 20.000 euros no són poca cosa…

Creació del servei El Mirador Centre del Coneixement: amb aquest títol, sembla que haguem ubicat una sucursal de la NASA en plena plaça Major, però no, és el que abans els socialistes en deien “edifici pantalla” i que ara és un edifici que, segons el meu parer, ha quedat molt xulo tot i que no sé molt bé què hi haurà a dins. De fet, estem contents que s’inauguri, perquè és un projecte que ens il·lusionava i ens continua il·lusionant. Uns dies més tard, el president Montilla havia d’inaugurar-lo i es notava que els socialistes n’estaven cofois, tant de l’edifici com del president i la seva imminent visita a Castellar, a la fi! Però va arribar el divendres en qüestió i, després de llegir la portada de l’Actual: “Montilla inaugura avui el Mirador”, va i Montilla no es presenta. Casum…! El regidor González va dir en la seva intervenció al ple: “sense subvencions aquest edifici no s’hauria acabat”, perquè hem d’estar molt agraïts al gobierno amigo de Madrid que ens ha fet un préstec de molts diners. Nosaltres vam acabar dient-li que d’acord, però que sense projecte fet i aprovat, no hi hauria Mirador i ell no podria estar tan content. I és que el PSC no va votar a favor d’aquest edifici que ara és, segons diu la pròpia consellera socialista, la joia del Vallès. Aix…

L’Altraveu fa un parell de vots “preventius”, que en diuen ells. Aix…

Mentrestant, alguns periodistes que eren a la sala (no va venir al ple cap altre ciutadà), s’enriolaven amb jocs que no coneixem però que semblaven molt… divertits?

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/24-puntdivers/4-divers/191828-mor-una-dona-a-girona-en-caure-dun-sise-pis-i-acusen-lexparella-dhaver-la-empes.html

Tres dones assassinades a la província de Girona en un mes… Xttt.

Ja que l’ombra guanya,

ja que no és de muntanya,

més enllà dels vents més alts que tots els camins de l’oblit.

Tot el què hem après,

tot allò que no hem comprès,

els somnis i desitjos que ens retornen a l’ahir.

I com que tu penses,

com una íntima evidència,

que potser si ho dónes tot no tornaràs mai a patir.

És molt lluny d’aquí

que el teu cor podrà sentir,

com que t’estimem molt no et podem retenir.

Si tu te’n vas.

Segueix les estrelles amb les ànimes més belles,

t’estimaran més que aquí, ja no et podem estimar més.

La vida que ha fet

que segueixis sent com ets,

si no fossis així voldria dir que t’hem perdut.

Guarda aquest misteri,

que t’enviem en silenci.

Aquesta força de pensar que el millor està per venir.

I molt lluny d’aquí,

com octubre ho és d’abril,

el teu record és una empremta que tenim… molt, molt endins.

Ni una sola llàgrima,

pobres, irrisòries armes,

perquè aquest és un dolor que plora cap a l’interior.

Com que el teu redós

és enllà de l’horitzó,

des del teu món prova d’aprendre a retornar…

no massa tard…

Dóna’m la mà,

deixa’t anar,

torna demà,

si tu te’n vas.

Hauria pogut oblidar totes les portes,

deixar-ho tot per un gest que tu no vas voler fer mai.

Hauria donat tant d’amor i tanta força,

però tot el que hagués fet no hauria estat pas suficient,

no és suficient, no és suficient, no és suficient…

Perquè te’n vas… 

Passen els dies i l’ordre universal es compleix diàriament, impertorbable. Potser no arriba la calor quan la necessitem, però arriba quan està previst, a l’estiu, no abans. Arriba la calor i ens sembla, des de fa tres dies, que fa setmanes que estem així, fatigats pels graus i cremats ja pels primers minuts de sol. Som tan poc pacients…

Si mirem a l’entorn hi trobem un ambient enrarit, un punt estrafolari. Potser no ho entenem massa o no ho volem saber del tot, altra feina tenim, però ens incomoda, en certa manera, que els nostres representants públics, fins i tots els que no porten la nostra bandera, es vegin sotmesos a judicis il·legals i irresponsables. També ens incomoda saber que, d’una manera o altra, alguns d’ells han pecat. Ens incomoda haver-nos-en de preocupar, perquè el lògic seria poder confiar cegament en l’honestedat de tothom i en els sistemes establerts pel control del poder públic.

Ens incomoden les minories poderoses, irracionals, instal·lades en la barbàrie política perquè mai no tenen res a perdre. Ens incomoda l’actitud impúdica d’estendards de la veritat i l’ordre que fan onejar davant els nassos de tothom, com si fossin millors o menys sospitosos de res.

Ens enrabia el lladre confès que ens ha robat molt més que diners públics, l’honor, els símbols, l’orgull.

Ens preguntem què podem fer cadascun de nosaltres per contribuir a la positivització de l’escena, a la millora del nostre món. Hi tenim, realment, alguna cosa a fer? Des de fora? Des de dins? Hi ha possibilitats d’actuació? Podem fer alguna cosa més que defensar-nos de la merda que s’aboca injustament sobre tantes persones innocents? Fins quan haurem d’expiar la nostra elecció?

Fa calor i tot és més bonic, més fàcil, més agradós. Anhelem el descans per posar en ordre les idees, els sentiments, els enyors, les penes, les il·lusions. El futur és a tocar i estem preparats, almenys, a pensar-hi sota el sol.

No calia fer aquest ple. Hi ha un decret llei que indica que s’han de retallar els sous, i, òbviament, aquest decret està per sobre de qualsevol acord d’un ple municipal. Per què van portar-ho a ple, doncs? Segurament, com va dir la regidora de l’Altraveu, per aconseguir una complicitat que, fet i fet, no van aconseguir. De fet, una mica més i l’acord per a la retallada de sous dels treballadors no l’aproven: ERC, l’Altraveu i el trànsfuga hi van votar en contra. Només l’abstenció de CiU va evitar que l’alcalde fes el ridícul havent de demanar una segona volta per fer servir el seu vot de qualitat en un acord en què l’ajuntament no hi té cap potestat.

L’Altraveu ens va deleitar amb una altra lliçó d’economia i de gestió pública, repartint a tort i a dret als anteriors equips de govern que, sense cap mena de dubte, beneficiaven especuladors i altra gent de mal viure, perquè ja se sap que, abans, només hi havia delinqüents, al govern municipal. En canvi ells sí que saben com governar (encara no ho han pogut fer mai, però en saben un munt!) i com fer-ho bé i com arreglar la crisi mundial i com ser eminentment bons. Una frase de la regidora Espinosa (bé, suposo que no és seva, o no només, sinó de l’assemblea): “Durant els anys de bonança, no hi va haver sentit públic de l’administració”. I es queda tan tranquil·la, perquè no ha d’explicar-ho i en canvi pot dir-ho sense posar-se vermella. Deu tenir raó, en 30 anys de democràcia sense l’Altraveu, a Castellar no s’ha fet res, i menys polítiques públiques. I tant.

Els regidors d’ERC voten a favor de la reducció de sous dels electes i grups municipals, igual que el regidor trànsfuga, perquè això queda molt bé: “estic d’acord a abaixar-me el sou, però no estic d’acord que baixeu els sous dels treballadors”. Mmm… Coherència!

I la gran sorpresa de la nit! Va parlar el regidor trànsfuga! I va deixar-nos unes quantes perles, com aquell: “Tots sabem que no es pot viure de la política”. Boníssim. Que justament ho digui una persona que només s’ha guiat per interessos econòmics des de fa 7 anys! Una persona que només volia governar per cobrar més i que quan no va guanyar va desertar però es va quedar per seguir cobrant! Mare meva! Es permet el luxe, a més, d’advertir-nos que ara vénen campanyes electorals i els partits volen calers per poder-se’ls gastar… M’interessa molt saber a quina campanya estarà el senyor trànsfuga… Bé, el xou de la nit.

El regidor Lomas torna a al·lucinar amb la nostra intervenció perquè és que mai reblem el clau! Sempre diem o bé coses òbvies o bé coses que, casualment, ells ja estan fent. Aix… és que som…! Doncs no, hi insistim: no ens donen informació, no ens fan participar, han parlat només de baixades de sou però no de cap altra mesura d’estalvi per a l’ajuntament. I no, no estan aplicant les mesures del pla de sanejament, i menys en personal, si no, que m’expliquin perquè hi ha un director de la ràdio al qui des d’aquest mes se li dóna un complement de 3.000 euros quan fa 3 mesos que treballa a l’ajuntament, o 6.000 per un responsable de premsa, o alguns mil més a una administrativa, o es contracta una persona a dit per l’edifici El Mirador. I, si volen, en parlem més a fons, a veure si el regidor, o l’alcalde, poden explicar la política de personal (sense cap de personal, per cert, que va marxar per no haver de mirar a una altra banda…).

I res. S’acaba el ple i tothom cap a casa, un dia que pleguem d’hora i, a més, dilluns. I bona nit i tapa’t.

Ah! De treballadors o membres del comitè, a la sala, ni un. No els deu importar gaire.