Montse Gatell

Seran prop de tres quilòmetres de carretera els que canviaran de la carretera B-124. El projecte proposa una via  amb més carrils, rotondes i pendents diferents als actuals.

Tot per bé, evidentment, perquè la nova configuració comportarà un trànsit més tranquil i fluid. Els avançaments seran més fàcils i segurs, sense el perill actual d’envair el carril contrari. Les grans confluències esdevindran pràctiques i àmplies rotondes on els vehicles menys àgils es podran incorporar sense problemes. També està previst rebaixar una bona part del traçat . Serà menys inclinat però més llarg. Facilitarà la pujada dels vehicles, sobretot els més lents i pesats, i en conjunt reduirà el consum de combustible en aquest tram, i amb això també la contaminació. A més està prevista la incorporació de carrils-bici i altres millores pròpies de tota obra de nova factura.

Evidentment per endavant queden unes obres, sempre feixugues, molestes i massa llargues, però tot sigui per bé. Abans de tot però, hi haurà uns tràmits administratius previs també  massa llargs. Ens trobem al punt en què després de la presentació del projecte, la seva informació pública i els estudis ambientals, surt ara a licitació la redacció del projecte constructiu i que posteriorment s’hauran d’adjudicar les obres. En definitiva una petit pas burocràtic que es preveu que finalitzi  proper hivern , després només quedarà pensar quan es comencen les obres.

Sent, doncs, conscients de les dimensions gegantines de tot plegat, encara falta molt per veure acabada la nova carretera . Per això tot i agrair l’optimista informació del govern de Giménez, cal tocar de peus a terra. Veurem en quin moment la Generalitat inclou en els seus pressupostos les successives i futures despeses que de moment no té previstes enlloc, aprova les licitacions i  les adjudica, i mentrestant preguem pel compliment dels terminis. La rotonda de Can Bages està previst que s’iniciï aquest mes de maig.

Un cop  estigui fet el desdoblament de la carretera encara caldrà esperar a que estigui fet el/la 4rt. Cinturó/Ronda Vallès i, si més no, es doni solució a l’actual estretor del pont del Ripoll que minva part de sentit al desdoblament.

Per tant, doncs,  caldrà molta paciència, el projecte s’ho val.

Hi ha cites que són ineludibles, i l’Aplec de Castellar Vell n’és una des de fa més de trenta anys a Castellar del Vallès. No només les paelles, els diversos concursos, els balls tradicionals, les sardanes i els partidets improvisats de futbol són l’atractiu de la diada, hi ha també el simple fet de fer l’excursió, trobar-se amb els amics i la família, amb tantes persones conegudes del poble, muntar els tendals, parar les llargues taules, aprofitar el primer sol calent de la primavera i deixar-se endur per les converses, els sorolls del camp i les olors d’un dia de festa. I badar.

De fet, un pot veure passar la seva vida, a Castellar Vell. Recordem quan hi anàvem de la mà dels pares, de petits; quan hi vam anar el primer cop a dormir amb els amics, segurament contravenint alguna indicació dels adults; quan hi vam portar la nostra parella; el primer cop que hi vam dur els nostres fills… Castellar Vell es manté impertorbable, adaptant-se als temps, però inamovible, com una tradició.

Les tradicions han patit durant anys l’escomesa d’un progressisme tronat que les menystenia només pel fet de ser pròpies. Allò que indicava pertinença, identitat, nació, els feia una mena d’al·lèrgia que només podien curar els nous aires estrangers (sobretot espanyols), més “progres”, més “globals”, més “multiculturals”. Per sort, no totes les tradicions s’han quedat encallades en l’estret passadís per on aquest fals progressisme les ha fet passar. Castellar Vell no ha quedat encallat malgrat tot. És una tradició, i és nostra. I n’estem molt orgullosos i, com cada any, allà ens hi trobareu!

En les dues darreres setmanes, els grups municipals a l’oposició hem informat de la decisió presa unilateralment per l’alcalde de no celebrar ple municipal ordinari el mes d’abril. Tal i com vam explicar, en un correu electrònic ens feia saber aquesta decisió basant-se en el fet que “no hi havia temes per debatre en el ple”. Ja vam dir que el grup de l’Altraveu havia presentat dues mocions que no debien semblar “temes a debatre” segons l’opinió de l’alcalde. Tampoc no va tenir en compte que les possibles preguntes dels grups de l’oposició són “temes a debatre”. Vam denunciar, alhora, que no hagués seguit el procediment, almenys, de parlar-ne i buscar l’acord de la Junta de Portaveus, que és el més viable.

Uns dies després, però, sabem que dos dels seus regidors, el senyor Pepe González tinent d’alcalde de Projectes estratègics i la senyora Antònia Pérez, regidora d’Educació, han marxat de vacances durant 15 dies, sense poder assistir, si s’hagués fet, al ple del mes d’abril. No tenim, evidentment, la certesa que una cosa i l’altra tinguin res a veure, però comprendrà tothom que tinguem les nostres sospites: si s’hagués fet el ple, amb dos regidors absents, el PSC s’hauria quedat en minoria davant els 11 regidors de l’oposició.

Esperem que els dos regidors s’ho passin d’allò més bé al Vietnam, segur que es mereixen les vacances. Encara que estiguem a l’oposició volem ser raonables però necessitem la  sinceritat per part de l’Alcalde.

Nosaltres també vam demanar l’avançament o ajornament d’un dia del ple de novembre de 2007 per una petita intervenció a la que s’havia de sotmetre la nostra portaveu, Montse Gatell, l’alcalde s’hi va negar en rodó. No és just senyor Alcalde.

Així doncs, a l’abril, tots els regidors hem estat obligats a fer vacances…

La setmana passada vam poder llegir a la premsa local un article de l’Altraveu queixant-se de l’actitud de l’alcalde en suspendre unilateralment el ple d’aquest mes d’abril que s’hauria d’haver dut a terme dimarts passat, dia 27. Els companys de l’Altraveu, a més, feien referència a la inacció de la resta de grups municipals, que, segons ells, no havien fet res. Com ells mateixos explicaven, l’Altraveu havia presentat dues mocions per al ple d’abril, que l’alcalde s’ha passat pel folre, així com les possibles preguntes i suggeriments de l’oposició o qualsevol plantejament de debat que ja no serà possible aquest mes. El grup municipal de CiU ha actuat, és clar, només que haurem d’esperar el ple de maig per veure’n la feina, perquè l’alcalde, en suspendre el ple, no ha tingut en compte que els assumptes del ple no són només les seves propostes, sinó també qualsevol altra que pugui plantejar l’oposició de conformitat amb les seves funcions de control dels òrgans de govern.

Hi ha una altra qüestió, però: és obligatori (així ho marca la normativa) que per suspendre un ple o alterar-ne la convocatòria, al menys es convoqui la Junta de portaveus de tots els grups i es decideixi conjuntament. Més clar, l’aigua: l’alcalde no pot suspendre un ple perquè sí ni pot suspendre un ple encara que en tingui motius sense l’acord de tots els grups.

Escriure un correu electrònic per desconvocar-nos, no reunir la Junta de portaveus i no tenir en compte les mocions presentades per l’Altraveu ni les possibles preguntes de l’oposició, és tenir molt poca sensibilitat democràtica. És  saltar-se la llei i no complir amb les responsabilitats que comporta el càrrec. És també demostrar la prepotència i supèrbia que fa temps que denunciem en el govern en minoria del PSC. És passar-s’ho tot pel folre i continuar somrient.

El dia de Sant Jordi l’Auditori municipal Miquel Pont torna a obrir les seves portes després de cinc anys de silenci. Aquest silenci ha estat necessari perquè es pogués dur a terme el projecte de la nova plaça Major, la construcció de l’aparcament soterrat, del nou mercat municipal, del supermercat, del centre cívic i de l’edifici cultural. Unes obres que han servit per fer una rehabilitació de l’Auditori que feia molta falta i que va estar proposada pel govern de CiU i ERC i desestimada pel PSC quan va entrar al govern el 2007. El regidor Pepe González (PSC), deia en el ple de desembre de 2007: “és veritat que el grup socialista s’ha oposat al projecte de l’Auditori que ja estava elaborat i que també s’havia demanat una subvenció a la Generalitat.” No hem d’oblidar mai d’on venim: el PSC va renunciar a una subvenció que l’antic govern havia aconseguit de mig milió d’euros per rehabilitar l’Auditori. Un any més tard d’aquell ple, s’encara la rehabilitació del teatre, tal com estava previst, amb minúsculs canvis respecte el projecte original, però sense el mig milió d’euros.

El grup municipal de CiU se’n sent satisfet, d’aquesta rehabilitació. Donades les circumstàncies i per voluntat de la ciutadania, és el PSC que inaugurarà aquesta reobertura del teatre, de la mateixa manera que ho han fet amb el mercat o l’aparcament soterrat i que ho faran amb l’edifici cultural que volien tirar a terra. Però això no fa que per a nosaltres sigui menys important ni que ens sentim aliens a res. El teatre obrirà les seves portes amb una platea nova, un escenari més gran i una sala per a xerrades i conferències molt necessària. Tal i com ho havíem dissenyat i previst. No és a nosaltres a qui enganxaran amb incoherències. Creiem, per tant, que ens hem de felicitar per aquesta nova fita aconseguida dins un espai que mica en mica es va convertint en referència i pol d’atracció, malgrat alguns. Que ningú s’ho faci seu, això és de tots. Que comenci l’espectacle!

Quan l’any 2006 es va inaugurar la nova plaça i el bar del Calissó, la idea era, i així ho reflectien les bases del concurs per a la cessió de la gestió del bar, que tot l’espai es convertís en un referent al centre del poble per a diverses activitats a la plaça i d’una programació cultural al mateix bar basada en actes de petit format: concerts acústics, xerrades, contes, etc.

Després de l’assumpció del govern municipal per part del PSC, el concessionari del bar Calissó va rescindir el seu contracte. L’equip de govern del PSC, per tant, va fer un altre concurs per concessionar el bar que, recordem, és un equipament públic. Paral·lelament, i ja des de feia mesos, el PSC va traslladar diverses activitats que es duien a terme a la plaça a altres espais del municipi, com ara la Setmana del Pallasso, per exemple.

El nou projecte guanyador ha variat profundament el concepte primer del bar Calissó. Sota el nom d’Espai Plural, el Calissó s’ha convertit en una mena de bar musical on també se serveixen menús. Això comporta alguns problemes, com ara la manca d’espai de magatzem que s’ha solventat amb poc gràcia col·locant un contenidor d’obres al costat de la Caixa, amb l’ocupació de zones d’aparcament i que ara serveix també com a vergonyós urinari d’alguns dels clients del bar. A més d’això, les molèsties que provoquen els concerts i altres activitats fins a la matinada, tenen indignats una bona colla de veïns que ja no confien en l’acció de l’alcalde, que només ha tingut bones paraules i cap intervenció per a solucionar el problema.

Hem d’apel·lar al civisme de la gent. Però amb això no n’hi ha prou. És necessària la intervenció de l’alcalde per desfer el camí i recuperar l’esperit d’un bar enmig del casc urbà que en cap moment va ser concebut com a restaurant ni com a sala de concerts nocturns. No està preparat per ser això, i els veïns en pateixen les dramàtiques conseqüències. Conjugar els interessos de tothom no és mai fàcil, però en aquest cas, els interessos dels veïns són completament legítims, no s’hi val cap altre argument.

 El darrer ple del mes de març va ser especial: la Federació d’Associacions de mares i pares (AMPA) de les escoles i instituts de Castellar van fer una petició per intervenir en el ple municipal. La seva reivindicació venia a tall de la darrera gestió de la regidora Antònia Pérez respecte els tràmits per construir el tercer institut, uns tràmits que havien quedat aturats temporalment per un error en uns plànols, situació que la regidora no va saber explicar a les AMPA i que no va voler explicar als grups de l’oposició. La Federació d’AMPA, doncs, demanaven compromís de l’equip de govern, posicionament dels grups de l’oposició i les garanties que entre tots vetllaríem perquè el tercer institut estigués construït el 2012, any que es preveu que l’institut serà necessari.

Ja no ens hauria de sorprendre, però la regidora no va dir ni piú. L’alcalde, davant la demanda de les AMPA, va fer un llistat de dates i tràmits administratius que l’ajuntament ha fet en tot aquest procés i va alliçonar-nos a tots explicant-nos que els ajuntaments no construeixen escoles, que això ho fa la Generalitat i que, per tant, ja ens podem asseure a esperar. Que els ajuntaments només hem de vetllar per tenir espais públics per a poder construir escoles. Al·lucinant, alcalde Giménez! Com ens hauria agradat poder sobreposar una imatge del senyor Giménez enfurit contra el govern de CiU en l’època de la seva oposició, quan, casualment, es veu que sí que els ajuntaments HAVIEN de construir escoles i el que fos, quan una escola d’una línia, de dues o de tres era RESPONSABILITAT de l’ajuntament i de ningú més, quan era qui governava al poble qui havíem de tirar als lleons.

El senyor Giménez no deuria venir a la conferència de l’ex-alcalde de Vitoria, Sr. Cuerda, que a l’Auditori Miquel Pont va dir: “a un alcalde, lo que no le compete, le incumbe”. Per això, malgrat no tenir-ne la responsabilitat ni l’obligació, el govern de CiU va construir un menjador a l’escola Sant Esteve.

No s’asseguin a esperar. Governin.

Tot i el joc de sentits a què es presta el titular del darrer Actual, les parades del tren a Castellar no són tan properes, si més no en el temps. I ja ens agradaria que tot fos més àgil, que ningú entengui el contrari, però mai no ens vam creure les paraules de l’alcalde Giménez quan esperonat ingènuament pels seus companys de la Generalitat es va aventurar a dir que podríem agafar el tren el 2012.

Irònicament va ser el PSC qui no ens va creure quan des de CiU palesaven els nostres dubtes sobre el calendari, tenint en compte les explicacions que la Generalitat feia del  Pacte Nacional d’Infrastructures. El seu desconeixement els duia fins i tot a dubtar del document a què ens referíem. Per això l’equip de govern es va mostrar complaentment escèptic quan els parlàvem de l’any 2015, que és el que deia el P.N.I.

La darrera visita del director general de Transport Terrestre de la Generalitat, Manel Villalante, va servir per acabar de concretar, perdó, afinar aproximacions sobre alguns aspectes. Com que en aquests temes no hi ha res absolutament definitiu, sabem de moment que per una banda les obres han de començar abans de finalitzar l’any 2016, una mica més enllà del que dèiem des de CiU, i per una altra que si tot va bé podrem pujar físicament al tren abans d’acabar el decenni que tot just encetem.

El nostre discurs pot semblar dur amb Giménez i el seu govern, però ha quedat demostrat, tot i les nostres prevencions, que la imprudència i l’ànsia de publicitar-se com els portadors de bones noves, i fer-les seves, els ha deixat masses cops en evidència. I aquest és un cas més.

No cal dir per altra banda que ens felicitem perquè, encara que poc a poc, el tren vagi prenent forma real. Fins i tot el projecte que presumiblement serà definitiu coincideix amb el que CiU ha dit sempre: una estació a la zona industrial, on cal ubicar un aparcament adient per a qui s’hi acosti en cotxe, i una altra a l’Espai Tolrà. Resulta que els que érem tant dolents, els que ho fèiem tot tan malament, un cop més teníem raó.

La setmana passada es va inaugurar l’aparcament de camions al Pla de la Bruguera. Aquesta infraestructura, molt necessària a Castellar, feia anys que estava a la cua d’espera de les accions que havia de dur a terme la Generalitat de Catalunya que, hem de dir, sempre es va mostrar favorable a fer-hi la inversió, tot i que no sempre coincidien els seus interessos amb els del municipi pel que fa a l’explotació, a la gestió de l’equipament.

Ara sabem que l’empresa pública CIMALSA (una empresa de la Generalitat) és qui es fa càrrec d’aquesta explotació, tot i que no sabem quin procediment de contractació o concurs s’ha dut a terme ni tampoc hem estat conscients que se n’hagi fet publicitat pública. Repassem la premsa local i no ho trobem. Tampoc no hem estat informats dels preus de lloguer de l’aparcament, dada tan important pels autònoms de Castellar que es trobaran amb denúncies per estacionar camions en llocs prohibits sense conèixer a l’avançada les condicions del nou aparcament de camions. Buscant les condicions, no les trobem ni a l’Actual ni al web municipal.

La cessió d’aquesta gestió (de l’explotació de l’aparcament) s’ha fet sense debat i sense informació, tampoc se n’ha informat a la Taula de mobilitat (que ja hem denunciat moltes vegades que no serveix per a res), no sabem si existeix un conveni o contracte per a la gestió… La nota de premsa de la Generalitat ens informa el 9 de març d’enguany que primer donarà a conèixer l’existència i condicions de l’aparcament de camions a les empreses del municipi, però no sabem com han fet la difusió, en quines condicions ha cedit la gestió, per quants anys i a través de quin concurs s’ha concedit justament a aquesta empresa. Diu exactament això: “Per tal de donar-lo a conèixer entre transportistes i empreses del municipi, CIMALSA, en col·laboració amb l’Ajuntament de Castellar, ha elaborat una campanya de difusió del nou aparcament.” Estem a l’espera de veure aquesta campanya mentre l’aparcament ja està en funcionament. Hauran tingut oportunitats reals, fins ara, els castellarencs que es guanyen la vida amb un camió?

Aquesta setmana tenim un exemple del funcionament habitual de l’Ajuntament:  el PSC ha de convocar als integrants d’un òrgan de participació a una nova sessió, perquè passa el temps i de tant en tant toca, i torna a convidar algun il·lustre company seu de la Generalitat. A tal efecte ajusta el calendari a la disponibilitat del visitant que ens ha d’honorar amb la seva presència alhora que ens portarà les novetats més recents sobre algun tema.

Així el proper dia 15 el Sr. Director General de Transport Terrestre  Sr. Manel Villalante, farà escala de nou a la vila dins el marc de la Taula de Mobilitat, en aquest cas per presentar l’Estudi Informatiu del perllongament del tren fins a Castellar. Dimarts va ser aquí el Conseller del ram, Sr. Nadal, i va dir-nos amb gran misteri, que “dilluns o dimarts” vinent sabríem alguna cosa del tren. Semblava que ens haguéssin de dir el dia de la inauguració de l’estació, però no, només és un altre estudi. És molt probable que el convidat ompli àmpliament la sessió, s’exhaurirà el temps i com sempre quedaran pendents altres qüestions. Després podreu veure la notícia de la visita a l’Actual, amb una foto dels assistents tot expectants. Perquè això és el que farem aquells membres que hi anem, fer d’espectadors. Els òrgans de participació són només espais per a informar, no per participar.

És un altre modalitat de sociating: anul·lar la iniciativa d’un òrgan de participació, convocant un parell de cops l’any i convidant algú que no permeti el debat dels ciutadans, així no es parla de res compromès o conflictiu.

Practicar el sociating des d’aquest vessant té les seves implicacions. Fer públic el bon “rotllo” que hi ha ara a la Generalitat, donar una imatge de consistori obert i participatiu, sense obviar la rendibilitat comunicativa. Però la realitat és que la Generalitat imposa, l’equip de govern diu ‘amen’ i el que pensi la resta i que no s’avingui s’ha d’evitar com sigui, però que no es noti…

Realment l’equip de l’alcalde Giménez està demostrant que sí sap fer molt bé algunes coses.