Després de la carta que ha enviat l’alcalde Ignasi Giménez com a candidat del PSC a la resta de candidats que concorren a aquestes eleccions, dóna la sensació que, a més del que s’ha dit més amunt, hi ha persones amb responsabilitats públiques que abusen del seu càrrec amb l’excusa de posar en valor actituds com la cordialitat, la generositat i el joc net.

En aquesta carta, l’alcalde i candidat Giménez fa un exercici de supèrbia com no se li havia vist mai, un exercici de superioritat, de menysteniment i menyspreu als altres candidats, en demanar-los que juguin net. Ho fa des d’una posició de supremacia que s’ha atorgat ell mateix o que sembla haver-li donat un ésser superior. Ho fa com si ell fos el “candidat bo” que instrueix la resta de candidats, ja d’entrada sospitosos i mediocres.

Diu en la seva carta el candidat que es compromet a “realitzar una campanya constructiva i en positiu… fugint de les desqualificacions personals, la demagògia fàcil i les prediccions apocalíptiques”, literalment. Personalment, com a adversària seva que vaig ser el 2007, me n’alegro profundament, sobretot perquè aleshores la campanya del PSC va ser exactament així: destructiva, en negatiu, plena de desqualificacions personals i de demagògia fàcil. Recorden vostès l’apocalipsi que havia de venir amb les obres de la plaça Major? Recorden el gran forat econòmic que havia de sumir l’ajuntament en un deute històric? Recorden la catàstrofe natural de no veure la Mola des de la plaça Major? Recorda algú que va ser el PSC qui va publicar i repartir fulletons on es titllava l’alcaldessa de lladre, dictadora i poc menys que imbècil?

I ara el senyor Giménez es permet donar lliçons als altres. Només cal recordar dos o tres episodis d’aquests anys: en entrar al govern, el PSC va aprovar el “codi del bon govern”, un document que els va permetre pactar amb el trànsfuga tot el que han volgut, sense importar l’opinió de l’oposició política o  ciutadana. Editen pamflets explicant que han sanejat l’ajuntament la mateixa setmana que presenten la liquidació del 2010 amb un dèficit de 650 mil euros i a més, ens amaguen informació econòmica i no diuen mai que ells es van trobar un ajuntament amb superàvit.

S’ha de tenir molta barra per passejar-se tranquil·lament fent copets a l’esquena i petons a tort i a dret mentre s’actua de tan mala manera. Abans per ser destraler i ara per advertir els adversaris que no ho siguin.

S’ha de ser molt poc humil i responsable per erigir-se en algú que està més enllà del bé i del mal. S’ha de ser molt presumptuós per considerar-se superior als altres. Provi, candidat, de mirar-se a si mateix i aguantar-se la mirada.

Gairebé que és igual parlar del contingut, perquè en el contingut hi estem tots d’acord: necessitarem un tercer institut i el reclamem. Evidentment, s’aprova per unanimitat de tots els grups municipals.

Una altra cosa són les formes. El PSC, al govern des de fa quatre anys, va deixar passar els dos primers anys de legislatura fent-nos ballar el paraigua amb la setena escola. Titulars, declaracions, intervencions en els plens i enrabiades meticulosament estudiades van formar part d’un circ que va acabar amb l’afirmació de l’alcalde, contundent: “en aquests moments la setena escola no és urgent.” I es va tancar el tema i no tenim setena escola.

Mentrestant, el grup de CiU proposa de començar a parlar del tercer institut i es comencen, el 2009, els tràmits per cedir el terreny a la Generalitat. Però aleshores el departament d’Educació (a mans també del PSC) va proposar de no fer un tercer institut sinó de fer unes línies de secundària a l’escola Sant Esteve, creant així un “institut-escola”. Tots vam dir que endavant, que el que importava era tenir les places necessàries en el moment previst. Des d’aleshores, no n’hem sabut res més, perquè no hi ha cap compromís escrit, ni cap proposta ni cap previsió.

Amb el canvi de govern a la Generalitat, l’alcalde i la regidora Pérez van a veure el director general de centres escolars públics, negocien i arriben a acords: s’ha de decidir quin model volem, si el tercer institut o l’institut-escola. Però atenen les necessitats de Castellar i accepten la necessitat de places que tenim. Molt bé, doncs ara que el Consell escolar municipal i el consistori es defineixin i facin arribar a la Generalitat les seves preferències. I la Generalitat que actuï.

A què ve, doncs, presentar una moció al ple demanant que la Generalitat actuï? L’alcalde ens diu que ho fan perquè la Generalitat ens ha de “demanar” la cessió del terreny per a construir el tercer institut. Primera notícia. Cap escola ni institut dels que hi ha a Castellar ha seguit aquest procediment. Hem d’esperar que la Generalitat ens ho demani? No, hem d’actuar!

No és aquesta, la raó. Les raons són dues: ara ja no governen els “seus” el departament d’Ensenyament. I falten 40 dies per unes eleccions municipals. Més clar? L’aigua.

El nostre grup municipal ja ha expressat el seu malestar per les reiterades vegades en que l’equip de govern no dóna tota la informació que demanem. La transparència no és una virtut que caracteritzi a aquest equip de govern municipal.

Hem demanat consultar expedients de diversos temes importants per al municipi però hem trobat a faltar dades importants, principalment les econòmiques. Les hem reclamades però la resposta ha estat el silenci.

Com a membres del grup municipal de CiU però també com a part de la ciutadania de Castellar, tenim el dret de rebre tota la informació. La tasca de tot govern és fer feina, explicar-la i explicar-la tota, sense excepció. Perquè en temps de crisi la gestió dels diners públics d’una manera eficient i eficaç és bàsica. Fa unes setmanes vam poder gaudir de la mostra de cinema BRAM, i aquests són els números que ens ha presentat l’equip de govern: 15.404,68 euros en despeses i només 1068,30 euros en ingressos. Molt a compte no surt aquesta activitat, certament, i ara entenem (que no compartim) perquè l’equip de govern ens amaga dades econòmiques, si totes han de ser tan sorprenents com el balanç econòmic del BRAM, no els deu convenir posar-se en evidència.

Des de CiU volem posar de manifest la nostra preocupació, per exemple amb la nova llar d’infants del Coral. Hem demanat la liquidació del cost de les obres de l’escola bressol Colobrers, però sembla ser que la memòria econòmica no estarà preparada fins d’aquí a uns mesos! Donat que l’empresa que ho ha portat a terme, serà amb tota probabilitat la mateixa que gestionarà les obres de reforma i ampliació de la del Coral, ens preocupa seguir amb aquesta manca d’informació. Què vol dir aquest silenci? Que el cost ha estat major? Per què no ens ho diuen? Exigim responsabilitat i compromís per la bona gestió dels recursos públics i per tant, dels diners de tota la ciutadania. Aquest equip de govern ja ens ha demostrat massa vegades la seva falta de seriositat i responsabilitat. El nostre grup municipal no comparteix aquesta manera de fer política. Els polítics locals som els responsables públics que més a prop té la ciutadania i, per tant, som els primers que hem de donar exemple d’honestedat, integritat, responsabilitat i compromís.

En aquests quatre anys el grup de CiU a l’oposició ha fet control de la gestió del govern. Alguns diuen que amb poc soroll, i ens ho retreuen. Nosaltres hem cregut sempre que la feina que fem no necessita estridències ni insults com els que van prodigar els socialistes en aquella campanya del 2007. Hem tingut lleialtat institucional i ens hem mostrat prudents i, creiem, generosos. Però una cosa és això que diem i l’altra és no dir les veritats. I avui seguim tenint queixes de les maneres de procedir dels socialistes.

Fa uns dies vam demanar una reunió amb l’alcalde per reclamar-los més atenció a l’hora de facilitar-nos informació i respondre les preguntes que els fem periòdicament. En uns dies vam tenir preparats diversos expedients a la nostra disposició. La sorpresa ha vingut quan ens hem adonat que hi ha temes importants als quals manca la informació econòmica, bàsica per fer una bona avaluació. No tenim la informació econòmica de l’auditoria de l’empresa que gestiona la piscina coberta ni la llar d’infants Colobrers, per exemple.

Però el tema estrella és l’expedient de contractació d’obres per a la canalització d’aigua del Ter-Llobregat (ATLL), amb un desviament econòmic de gairebé 3 milions d’euros. A l’expedient hi falten escrits i requeriments fets a l’ajuntament pel Consorci ATLL. Els informes tècnics, la informació del Consorci i la informació facilitada per l’equip de govern no coincideixen. Així doncs, o no saben explicar la desviació econòmica, o no volen dir-nos que aquesta desviació s’ha produït per la seva pròpia deixadesa o simplement no ens ho volen explicar tot. Fins i tot el Consorci els diu en un document que és sorprenent que diguin que desconeixen el deute que tenen. No tenim encara, després de molt de temps d’haver-ho demanat, l’informe complet dels proveïdors que l’ajuntament té pendents de pagament. Ni la liquidació del pressupost del 2010, que s’ha d’aprovar abans de l’1 de març i que el regidor d’Hisenda diu desconèixer. Potser pretenen marejar la perdiu fins després de les eleccions… En tot cas, una gestió obscura que més que informar poc, diu més aviat molt (dolent) de l’acció del PSC.

Castellar del Vallès és un municipi amb un important teixit associatiu que des de sempre ha estat part fonamental de la nostra vida social. Les entitats d’un municipi donen identitat a un poble. La seva gent i les seves activitats, influeixen i determinen d’una manera molt especial la identitat d’un municipi. Obviar-les, no ajuda precisament a la cohesió social i cultural del nostre poble.

Aquests darrers quatre anys de govern socialista a Castellar hem pogut comprovar que no hi creu massa en aquesta societat civil, o en les seves necessitats

Es va inaugurar el Mirador, i també el nou auditori, i no es va comptar amb la participació de cap entitat cultural del municipi per a la seva posada en marxa. Externalizar és la manera que té el PSC de gestionar: escoles bressol, el Mirador, el casal d’estiu, l’Obra Social Benèfica, i moltes altres activitats, és la manera que té el PSC d’anar a buscar a fora el que té a casa. No compartim aquest model de gestió, si no garanteix la cohesió i la implicació de la xarxa social del poble, sense que aquestes entitats els suposi un pas enrera en la seva activitat quan l’ajuntament decideix externalitzar. No compartim aquest model si al final acaba sent una gestió que per garantir el benefici de l’empresa acabem pagant molt més sense obtenir més qualitat.

Sembla que l’equip de govern aquest any renuncia a la mostra d’oficis artesans. Aquesta era una activitat que tenia molt d’èxit, fa més de 20 anys que es fa, era una referència dels oficis artesans arreu del país, una llàstima que es deixi perdre i que la ciutadania del nostre poble no en pugui gaudir.

El PSC ens diu en un eslògan seu: “Estima Castellar”o la més nova de “Som de Castellar”, pressuposant que amb això n’hi ha prou i no cal fer gaire més. Doncs, honestament, pensem que cal fer més, s’ha de demostrar cada dia, recolzant totes les activitats fetes per tots i per a tots, amb allò que necessiten per tirar endavant, per petit que sigui, encara que sigui un local d’assaig, poder disposar dels equipaments del poble i perquè no participar a la Mostra d’oficis, o bé disfrutant d’ella,com a festa identitària del municipi.

A Castellar, hi ha entitats i associacions, empreses amb una sobrada i llarga trajectòria al municipi, la seva feina els avala i cal confiar en ells, com s’havia fet sempre, i això ha de ser una premisa per a tots els polítics locals. Una societat civil, unes associacions implicades, cohesionen el municipi i a més li donen identitat. Com hem dit, no anem a buscar a fora el que tenim a casa. Castellar és un poble de grans oportunitats, no les desaprofitem.

Aquest edifici on s’han traslladat imprudentment tants serveis de l’Ajuntament i que resta sense activitat una bona part del dia, necessita, segons el PSC, una empresa per a ser gestionat a un preu de 100.000 euros anuals (per ser justos, hem de dir que també gestionen l’Auditori on, que sapiguem, tampoc es fa res més del que s’hi ha fet tota la vida). Un cop passat el primer any, i sense haver fet cap valoració del seu funcionament ni del funcionament de l’empresa gestora, ens trobem que l’equip de govern prorroga la gestió un any més, a 100.000 euros altre cop.

A totes les empreses, negocis i cases del país, és imperatiu en aquesta època racionalitzar les despeses i estalviar. Però sembla que aquesta no és la prioritat de l’Ajuntament de Castellar quan es tracta de donar feina als seus.

Diuen que hem d’aprendre a viure d’una altra manera, que aquell estat en què vivíem no tornarà mai més. Diuen, també, que se’n sortiran millor els qui estiguin més ben preparats i els qui perseverin en el treball, l’esforç i la lluita. Hi ha moltes persones que viuen així, que són així.

Entre elles, el petit comerciant, el petit empresari, l’autònom, en són un bon exemple. Aquelles persones que han creat o han heretat els negocis i serveis que han fet evolucionar i avançar aquest país durant tant de temps, les que cada matí aixequen la persiana d’un negoci que en el millor dels casos no els comporta massa beneficis, les persones silencioses que ni estan ben representades ni són escoltades per gairebé ningú però que perseveren en el seu interès per tirar endavant, que lluiten diàriament contra la crisi però també contra la manca d’il•lusió, contra el desànim.

No hi ha cap raó que justifiqui que les administracions no en facin cas, d’aquestes persones. Els ajuntaments han d’estar al costat d’aquests comerços, d’aquests emprenedors, d’aquests lluitadors incansables perquè conformen el teixit productiu del municipi, perquè fan negoci, creen treball, donen servei just en aquell municipi, el nostre, i no en el poble del costat. Els ajuntaments han de pagar en un termini raonable que no ofegui el petit comerç, el petit empresari. Els ajuntaments han de donar oportunitats, a part de subvencions i impostos.

La crisi no ho justifica tot, no pot justificar-ho tot. Hi ha maneres de col•laborar entre uns i altres, hi ha maneres d’ajudar a tirar endavant, hi ha maneres d’avançar junts cap a un temps millor. Davant d’això, el poder públic no pot ser sord, cec i mut, el que ha de fer és posar-se a treballar.

• Fanals fora de servei més de dos mesos.

• Paviments de les voreres aixecats, amb el consegüent perill pels vianants.

• Matolls a sobre i a sota de les voreres, que en alguns casos arriben a una alçada de 1.5 m.

• La necessitat dels empresaris i/o propietaris de les empreses de fer rampes metàl•liques, perquè els vehicles puguin accedir a l’interior de les mateixes i d’aquesta manera poder salvar la diferencia d’alçada de la part asfaltada de la vorera.

• Asfalt molt deteriorat, arribant en alguns llocs a autèntics forats que podrien provocar accidents.

Per què no hi ha un manteniment adequat dels polígons industrials? No és considerat això, pel govern municipal socialista, com una acció en pro de l’ocupació i la incentivació de les empreses? I per últim, pensem en una acció recollida en el Pla d’acció municipal socialista 2008-2011: la urbanització del carrer Terra Alta, una de les vies importants del polígon de Can Carner. Podran gaudir les empreses, els seus proveïdors i clients d’aquest compromís dins del temps previst?

• Politiques d’ocupació… mesures per lluitar contra l’atur… quines? què s’ha fet? han estat efectives?

• Cursos de formació? els aprofiten les persones que realment estan a l’atur? hi ha persones que no poden assistir-hi perquè treballen, encara que sigui sense contracte? això és correcte?, està controlat?

• Per què hi ha locals per a emprenedors al Mirador, si tenim el Centre de Serveis? Aprofitem bé els espais municipals?

• La selecció dels nous emprenedors i de les empreses de serveis, es fa d’acord amb els principis de publicitat i concurrència?

• Què podem fer per reduir l’atur a Castellar i a Catalunya? Hem reduït la fiscalitat per la creació d’empreses, encara s’ha de pagar més de 1.500 euros per obrir-la crear una empresa?

• Hem reduït la burocràcia per agilitzar la creació de noves Empreses? no ho sabem, no ens ho expliquen.

• No hem treballat conjuntament l’equip de govern i els altres grups municipals per parlar amb ASEMCA i Sindicats per facilitar l’ocupació personal en contractacions de serveis de l’Ajuntament…o potser sí…però no ha estat amb nosaltres…

Una vegada més, l’equip de govern no ha comptat amb els grups polítics per tractar amb ASEMCA i els sindicats per establir polítiques d’ocupació efectives. Aquestes i moltes preguntes més són les que hem anat fent al Regidor de Promoció econòmica; les últimes que li vam fer a la reunió del passat juliol 2010, encara no han tingut resposta…

Això sí, sempre grans titulars a l’Actual o en notes de premsa. Fa gairebé 2 anys en teníem un de ben gran, amb foto inclosa, “Polítiques d’ocupació i mesures per lluitar contra l’atur”, en aquells moments un 10,12% de la població activa de Castellar no tenia feina; ara no en té un 14,55% segons les dades d’octubre 2010.

 En segon lloc, volem agrair la confiança que tantíssima gent ha dipositat en la nostra candidatura a Castellar del Vallès, més d’un 40% dels vots van donar suport a Convergència i Unió. Aquesta també és una excel•lent notícia per a nosaltres, és clar, i volem fer una menció especial al fet que, donada la circumstància d’un govern novell i se suposa que encara amb recorregut del PSC a Castellar, aquests vots a CiU són tota una declaració d’intencions i un avís seriós, un altre, als socialistes de Castellar. És clar que els resultats d’unes eleccions nacionals no es poden traslladar aritmèticament a les municipals, però ningú negarà que en són un preludi. Bé, el poble de Castellar també ha parlat i ho ha fet amb absoluta claredat.

Encetem a Catalunya una nova etapa, tal com en vam començar una de nova el 2003. El govern tripartit s’ha esfondrat arrossegat per l’esfondrament del PSC en un exercici llegendari del poble de Catalunya que ha castigat els socialistes dins mateix de casa seva i que ha convertint el mapa de Catalunya en una estructura sense “cinturón rojo” després de dècades d’absolutisme socialista, per exemple, al Baix Llobregat. En les properes setmanes Artur Mas serà investit president de la Generalitat després d’aquesta victòria inapel•lable. Ens remetem a les seves paraules: “molts dels vots que hem rebut no ens són propis, són vots de què som dipositaris, no propietaris. Administrarem aquests vots amb honestedat, responsabilitat i il•lusió perquè no som salvadors del poble de Catalunya, en som els seus servidors.”