Montse Gatell

Els darrers dies, tots els grups municipals de l’oposició hem tingut notícia que els passos previstos per a la construcció del 3r IES s’han aturat en algun moment del procés, al menys momentàniament. El grup municipal de CiU, recollint el clam de la comunitat educativa de Castellar, va instar el govern socialista a posar fil a l’agulla per a començar els tràmits (que tots sabem que són llargs) del 3r institut, sobretot perquè el PSC s’havia vantat de dissenyar un “mapa educatiu” que ens soluciona tots els problemes d’educació pels propers 10 anys. Però és clar, tenir el “mapa” no soluciona res si el “mapa” no s’executa. De manera irregular, i una mica tard, començà doncs tot el procediment i s’aprovà al Ple municipal el primer tràmit per poder cedir el solar a la Generalitat i que la Generalitat hi construís l’IES.

Passen mesos sense que en sapiguem res més. El grup de CiU alerta altre cop la regidora d’Educació respecte el calendari previst que ja no s’estava complint abans de l’acabament de l’any 2009. Cap resposta, com ja és habitual.

Però fa uns dies ens informen, de fora de l’Ajuntament, que el procediment s’havia aturat. Sembla que hi ha un informe desfavorable de la Generalitat. Sembla que l’Ajuntament ha de moure fitxa i rectificar alguns conceptes urbanístics. Sembla que, de moment, es retarda tot. Tot això ens ho sembla. Però el que sabem segur, del cert, empíricament, és que els grups de l’oposició no hem estat informats, ni tan sols quan alguns van demanar explicacions al ple del dia 23 de febrer. També sabem que el Consell Escolar Municipal no ha estat informat, i per això el grup de CiU en demana la convocatòria immediata i urgent.

Seran conscients, algun dia, que informar també és la seva responsabilitat? Però amagar el cap sota l’ala et fa creure que el problema no existeix…

Es diu de l’acció o efecte de col·locar els teus amics a l’administració pública o allà on es pugui. Si els amics són socialistes, millor.

Es tracta, per exemple, del fet que tothom sap, tres mesos abans que es convoqui un concurs per a una plaça pública, qui l’ocuparà. Ens ha passat recentment amb la coordinació de l’edifici de la plaça Major i amb la plaça de director de l’emissora municipal. En el primer cas, des del mes d’octubre coneixem el nom de la directora, Maria Sánchez, i de la coordinadora, Jessica Fillol. Aquesta darrera, una militant socialista de Castellar que, perquè no sigui dit, ha contractat en segona instància l’empresa adjudicatària (com va passar amb altres militants o simpatitzants socialistes a l’escola bressol pública El Coral o al Casal de Joves). El concurs es va adjudicar el mes de gener, però des de l’octubre sabem que la Sra. Sánchez i la Sra. Fillol serien les afortunades adjudicatàries del concurs. Mireu, si no, l’agenda pública de la Sra. Fillol (http://www.jessicafillol.com/agenda/), on consten les reunions amb la Sra. Sánchez des del mes de novembre .

Un altre exemple de sociating és el del concurs per a cobrir la plaça de director de l’emissora municipal, que va deixar vacant l’Eduard Garcia. Des de gener sabem que la plaça és per al Sr. Julià Guerrero, per a qui s’han fet unes bases a mida i per qui s’ha reconvertit la plaça: de director de l’emissora a cap de comunicació de l’Ajuntament. Tot això sense que la nova plaça de cap de comunicació estigui prevista a la plantilla, sense que hi comptin els pressupostos municipals i sense que el pla de sanejament que té l’Ajuntament a causa del dèficit del 2009, ho permeti. O bé creen una plaça extra i després van a buscar la persona que ja han triat prèviament: és el cas de la interventora i la cap de serveis socials, per exemple.

Més enllà de la vàlua professional de totes aquestes persones, la qüestió és que les coses no es fan bé, i potser cal començar a dir les coses pel seu nom. Les d’ells també.

 ARE2[1] 

L’equip de govern socialista ens ha donat diverses sorpreses, aquesta setmana. No pretenem explicar-les totes en aquestes línies, no seria factible, però ho anirem fent al llarg dels propers dies. Una de les sorpreses ha estat l’anunci de l’aprovació inicial del Pla Local d’Habitatge (PHL) a la Junta de govern local el passat dia 16 de febrer. Diu la nota de premsa que “és un document tècnic que té com a principals objectius definir les polítiques locals d’habitatge per als propers sis anys…” Diu que aquest és el Pla Local d’Habitatge 2010-2015. Diu també que la primera fase del Pla va iniciar-se el 2006 amb la diagnosi de la situació de l’habitatge a Castellar. I que des del gener 2008 (que ja van aprofitar per una presentació “de l’avanç del PLH”!) s’ha estat treballant en la seva redacció. Dos anys… No està malament. Però ara sembla que tot s’accelera, que les primeres fases de la redacció del PLH han durat 3 anys, i ara en tres mesos hem de fer l’aprovació inicial, l’audiència pública oberta a tota la població, l’exposició pública i l’aprovació definitiva del PLH a la primavera del 2010. I per què tanta pressa?

És cert que l’antic equip de govern de CiU i ERC va encarregar a la Diputació de Barcelona la redacció d’un Pla local d’habitatge perquè tenia la pretensió de fer, com toca, la revisió del Pla general d’ordenació urbanística (PGOU), recordin: aquell procés que obligatòriament és amb participació ciutadana i que el PSC s’ha negat a fer. El document estava fet el 2007; ja governant els socialistes el van presentar, fa 3 anys! I ara s’inventen un altre tràmit per poder fer un altre titular… Però, amb quina intenció? No ho dubtin: per justificar la construcció dels 600 pisos de les ARE, aquells pisos que s’han de construir al camp de futbol Pepín Valls (a dins del camp) i a Can Carner.

Al final serà un clam popular que aquest equip de govern ens manipula a tots.

 Amb lletra gran, així ha de ser un titular, perquè s’ha de veure i si pot ser portada, millor. Després el que s’explica té més o menys importància, coincideix més o menys amb l’encapçalament, el contingut respondrà a l’impacte visual de la mida de lletra o no, però sempre ens quedarà el titular, que ni que sigui de refilada tothom es mirarà. Tot això ho veiem a l’Actual, el setmanari fet al gust de l’equip de l’alcalde Giménez, o millor dit del regidor de comunicació, on s’anuncien les actuacions municipals. Una de les darreres, les inversions en mobilitat i accessibilitat. Evidentment entre aquestes actuacions n’hi ha de necessàries, alguna novetat, i bastants d’habituals en qualsevol ajuntament com la intervenció en voreres o eliminació de barreres arquitectòniques.

Però aquesta mena de grans notícies que arrepleguen diversos continguts serveixen per això, per fer notícia del què no ho és. També serveixen per colar alguna cosa que ja està dada i beneïda i informar als que no són de l’equip de govern però són membres de les comissions del consistori del què el partit socialista decideix fer i no informa allà on toca.

D’això darrer CiU ja n’ha parlat en més ocasions, però hi tornarem tots els cops que calgui. Tothom pot veure el funcionament d’aquests consells i comissions que en un principi són el paradigma de la participació que abandera el govern socialista i que acaben sent merament informatius, les seves sessions cada cop s’espaien més i més en el temps, i fins i tot alguns membres acaben dubtant del sentit de la seva presència. A més hi ha una barrera infranquejable, l’actitud de l’equip de govern que ho presideix.

Però tot això queda eclipsat pels grans titulars. I quan l’equip de Giménez publica, per exemple, que ha decidit fer una zona de 30 km/h no explica el què, el com i el quan. Més enllà que hi estiguem d’acord o no, el partit socialista tira pel dret en solitari, sense el consens al que l’alcalde apel•la tan sovint.

El problema de Castellar és que això passa també amb les grans coses, amb els assumptes que preocupen de veritat a la ciutadania, sobretot avui en dia, i que també queden sotmeses a la política del titular, si pot ser de lletra gran i a la portada.

Just abans de les vacances de Nadal, la Generalitat va adjudicar les obres per a la construcció d’una nova rotonda a la carretera B-124 per un valor de 870 mil euros.

La Carretera B-124 entre Castellar i Sabadell té  un gran volum i intensitat de trànsit i per tant necessita urgentment el desdoblament de la carretera, així com la connexió amb la ronda est de Sabadell, per tal de distribuir el trànsit cap a les autopistes o cap a la ciutat de Sabadell.

De moment però, mentre la previsió de desdoblament d’aquesta carretera està sobre el paper, la Generalitat  construirà la rotonda a l’alçada de Can Bages tal i com es va comprometre el 2007, més val tard que mai.

Aquesta rotonda enllaçarà dos importants polígons industrials com són el Pla de la Bruguera i el de Can Bages,  evitant els perills i les retencions pels seus accessos.

L’Alcalde de Castellar explicava que aquesta actuació era un pas previ a l’execució del projecte de desdoblament de la carretera B-124, no obstant, ens preocupa conèixer quant temps durarà aquest pas previ. Tindrem el desdoblament el proper 2011 o 2012? I després, al final d’aquest desdoblament ens tornarem a trobar el pont d’un sol carril?

Esperem que l’Alcalde informi a la taula de mobilitat i als diferents mitjans de comunicació sobre les gestions i el temps que farà falta per aconseguir el de desdoblament de la carretera B-124 i també del pont de Can Pagès fins a la seva connexió amb la ronda est de Sabadell.

Però ara, sobre tot, volem que informi a tota la ciutadania com s’executaran les obres d’aquesta nova rotonda que probablement s’iniciaran els propers mesos , perquè tots haurem de tenir molta i molta paciència durant el proper mig any, per aconseguir, de moment, una rotonda de 60 metres de diàmetre en una carretera d’un sol carril…

En aquesta època de desafecció per tantes coses, també per la política, els polítics han de posar especial atenció no només a com fan les coses sinó a com les expliquen, perquè el que està dit i escrit, queda per sempre més i, en algunes ocasions, se’t pot tornar en contra. És el que li ha passat al president Montilla en més d’una ocasió, perquè el seu “fets, no paraules” electoral és un eslògan per riure ara que s’acaba la legislatura. Ho deia una vídua que no rep la pensió promesa pel PSC a la televisió: “ja n’hi ha prou de bones paraules… volem fets”. I és el que li pot passar també a l’alcalde Giménez, que sempre té bones paraules i bones maneres per (gairebé) tothom, però a qui se li comencen a reclamar, a part de copets a l’esquena i petons, fets.

En el ple d’aquesta setmana s’han aprovat les mesures de l’Ajuntament contra l’atur, unes mesures idèntiques a les de l’any passat i que consisteixen, bàsicament, en exempcions i bonificacions per a la matrícula de l’escola de música, la ludoteca, l’escola d’adults, els clubs esportius, per les escoles bressol, els casals de vacances, els cursos de català, targetes del bus i per material escolar. La llista sembla llarga però no passem de facilitar l’accés a serveis municipals. El 2009 es van destinar, a aquests ajuts, 10.000 euros, la xocolata del lloro. I el grup de CiU fa les mateixes reflexions i propostes que l’any passat: l’esforç ha d’estar en evitar la destrucció d’ocupació, frenar el decreixement econòmic, crear ocupació. I com ho pot fer, un Ajuntament? Doncs mireu: per una banda, incloent en les adjudicacions de les obres públiques una clàusula sobre l’obligatorietat de contractar ciutadans de Castellar en situació d’atur. Malgrat les vegades que ho hem reclamat, el PSC sempre ha mirat cap a una altra banda. De fet, només fa falta fer un volt per les obres del poble… En aquest punt s’obliden de les bones paraules, de les bones maneres i, per una qüestió de moral, més val que s’oblidin també dels copets a l’esquena. El que necessiten els ciutadans és un cop de mà.

En èpoques de crisi, és quan un equip de govern ha de demostrar la seva veritable capacitat de gestió i sobretot és quan ha de saber prioritzar projectes. El nostre grup municipal, ja ho va explicar clarament, es va oposar al pressupost municipal per aquest any, perquè no compartíem el com i amb què l’equip de govern es gastava els diners. Com que el nostre sí és un partit de fets i no paraules, ens explicarem. Recentment, el PSC ha decidit que deixarà d’invertir en la millora d’alguns carrers del municipi, inversió prevista inicialment, a canvi de fer millores a l’antiga Plaça Major de Castellar. No entenem aquest canvi.

Quines obres es prioritzen en temps de crisi? Les obres de carrer, són aquelles urgents, de més demanda ciutadana, com són el manteniment de carrers i voreres, que pateixen d’un major deteriorament, i que són aquelles que, en definitiva, poden fer empreses d’àmbit local, ajudant així a mantenir llocs de treball i a crear-ne, si cal, de nous. Són aquelles obres que permeten tenir uns carrers endreçats i amb bones condicions i de fàcil accés per a tothom, són aquelles petites obres que es converteixen en grans perquè solucionen molt problemes de mobilitat de molts habitants del nostre municipi, són aquelles que resulten senzilles en èpoques de crisi, perquè aporten solucions ràpides i alhora permeten generar treball a empreses locals.

En època de crisi segurament no és el més oportú endegar un projecte com el de remodelar l’antiga plaça major, que costa més de 260.000 euros! Ja ha sigut un projecte prioritari en època de bonança. L’adjudicació que han fet ara, per la plaça antiga ni tan sols valora la contractació de gent que estigui a l’atur.

Solucions ràpides i reals és el que necessiten ara els ciutadans i ciutadanes de Castellar, i això només es troba en les accions quotidianes del dia a dia, que són les que, entre altres, acosten la política al ciutadà.

Ja ho hem dit, vestir un sant i desvestir-ne un altre… no és el millor. El problema és que amb els temps que corren l’equip de govern si no prioritza i gestiona bé aquesta situació de crisi, potser es quedarà per vestir sants..

 És el conte que ens van explicar fa dos anys a la Taula de Mobilitat, aquest òrgan de participació que hem de suplicar que es convoqui de tant en tant i que l’equip de govern socialista converteix en una desfilada de càrrecs socialistes enlloc de ser un òrgan de participació real. En una nota de premsa del 5 de febrer de 2008, va assistir a la Taula de Mobilitat el Secretari per a la mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal que, a major glòria dels seus companys socialistes de Castellar, ens va explicar el conte d’un municipi que feia anys que reclamava una millora en les infraestructures de mobilitat per a benefici de tota la ciutadania i la supervivència dels polígons industrials. El municipi reclamava, principalment, el desdoblament de la carretera que l’unia amb Sabadell (per fer possible la circulació sense retencions i una millor connexió de la indústria), la connexió d’aquesta carretera amb la Ronda nord de Sabadell, la construcció d’una rotonda en aquesta carretera que distribuís millor el trànsit entre els polígons i, sobretot, l’arribada del tren, com en les millors novel·les de la construcció del llunyà oest.

El conte continuava amb l’arribada al govern del municipi i a la Generalitat d’aquells qui havien de fer-ho possible: els salvadors després de la ineficàcia de governs anteriors.

El senyor Nadal, acompanyat als cors per l’alcalde de Castellar, va assegurar que: les obres del tren començarien l’any 2010; que la rotonda estaria feta el 2008; que el desdoblament de la carretera es faria també el 2010 i que l’aparcament de camions estaria en funcionament el 2009. La nota de premsa acabava amb unes declaracions de l’alcalde que manifestava la seva satisfacció per: “l’interès del Departament de Política Territorial i Obres i Públiques de la Generalitat respecte dels temes de mobilitat que afecten a Castellar”.

El conte s’acaba així: el gener de 2010 l’aparcament de camions encara no funciona; la carretera no està desdoblada; si realment comencen ara les obres de la rotonda, s’haurà retardat dos anys i el Pla d’infraestructures diu que el tren està previst entre els anys 2015-2020.

El conte és el de la lletera, és clar! I conte contat, conte acabat.

Quan comença un any nou, sovint tenim la sensació que hem de fer net, que hem de recomençar de zero, que hem de tenir nous objectius i destriar el gra de la palla. D’aquí vénen els tan comentats propòsits, que no sempre complim i que moltes vegades ni tan sols comencem. Plantejar objectius inassolibles és ja un costum, una tradició de l’any nou.

Una altra de les tradicions, aquesta amb més solera i base històrica, és l’arribada dels Reis Mags d’Orient cada vespre del 5 de gener. És tradició que arribin a Castellar, que recorrin part de l’Avinguda Sant Esteve, del carrer Major, del Passeig Tolrà… que facin l’adoració a la plaça Francesc Macià i que es trobin amb els nens d’ulls esbatanats a la plaça de l’Ajuntament, als jardins Tolrà, a la glorieta que sembla feta a mida on rebran de la mà de l’alcalde de torn la clau de la ciutat, la clau que obra totes les cases de Castellar, per tal de poder-hi deixar els seus regals. L’any passat ja van haver de fer, Ses Majestats, alguna maniobra estranya al carrer Major que va deixar més d’un sense arribar a la recepció oficial de l’Ajuntament. Encara no ens ho expliquem ara, alguns de nosaltres. I aquest any, seguint amb la màxima socialista de “tot el que ve d’abans és lleig i brut i dolent, canviem-ho”, els Reis no rebran la clau de Castellar a l’Ajuntament, sinó a l’Espai Tolrà.

No serem nosaltres qui diguem que l’Espai Tolrà no és un bon lloc per fer-hi coses, però no totes són adequades! I, sincerament, rebre els Reis en aquell espai no ens sembla adequat, sobretot per les característiques del mateix, però encara més perquè no s’entén aquest canvi d’ubicació d’una activitat ja tan consolidada com és rebre els Reis a l’Ajuntament. A l’espera de l’èxit d’aquesta iniciativa de canvi perquè sí, concloem que potser el PSC s’està excedint en el seu desfici per fer contents uns quants.

Èxit en la campanya de CDC Castellar per recollir joguines

La campanya que es va iniciar el passat 2 de novembre i que va finalitzar el passat 15 de desembre ha suposat un èxit de participació

Un total de més cent famílies s’han beneficiat de la recollida de joguines que ha portat a terme Convergència Democràtica de Catalunya a Castellar del Vallès dins de les seves campanyes solidàries. Totes aquestes donacions seran gestionades per l’equip humà que integra l’entitat castellarenca “Via Solidària” a qui han estat donades les joguines per aquesta campanya de Reis.

El president local de CDC, Toni Santos, s’ha mostrat satisfet ja que “tot i el temps de crisi, hem tingut una resposta molt positiva per part de la gent i això és d’agrair. Fins i tot hi ha hagut gent que ens ha portat joguines noves per estrenar…”

Aquesta acció s’emmarca dins la campanya solidària de recollida de roba i menjar que ha iniciat Convergència Democràtica de Catalunya a nivell nacional, però l’ agrupació local de Castellar, en trobar-nos en època de festes nadalenques, va decidir de fer una recollida de joguines que, com ha manifestat Santos: “ha estat tot un èxit, tant per la quantitat de joguines que faran somriure molts nens i nenes, també per la vocació manifesta de solidaritat de moltes persones de Castellar, vinculades o no a CDC”.

El president local de CDC no descarta organitzar més campanyes solidàries aquest any 2010.