ANNA AKHMÀTOVA (I EL SILENCI IMPOSSIBLE)

Hem encetat un nou any que ens ha vestit el país amb robes noves. Alguns hi notem les costures i d’altres voldrien colors menys llampants. Però és el nostre vestit pel nostre país i el necessitàvem per caminar, per seguir caminant.

Els vestits nous no comporten sempre gestos nous, i, sovint, els gestos nous troben estrets els vestits i inútils els colors amb què ens vestim.

Amago el discurs sota el text perquè em fatiga, avui, la rèplica constant, el qüestionament etern, la burla, la interpel·lació, el dubte, l’atac.

I penso que qui no entengui el que vull dir, tampoc no entendrà per què Akhmàtova, per què la poesia com a arma, per què el meu any comença, avui, amb un “Epigrama”:

Podria Beatriu crear com Dante
O cantar Laura la febre de l’amor?
He ensenyat a una dona a fer servir la veu.
I ara, com puc fer-la callar?
[1961]

Be Sociable, Share!


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *