A LA MEVA FAMÍLIA EXTENSA

La meva família extensa és la meva família i les persones que tinc a prop, amigues, conegudes i saludades. I als amics, coneguts i saludats.

Estem a tres dies de les eleccions i em pregunto si, com a candidata de la llista de Junts pel sí i militant de CDC, he fet prou per aquesta campanya. Una espècie de rau-rau a l’estómac m’indica que potser no, que potser sóc coneixedora de situacions d’indecisions en el meu entorn que no encaro amb la fermesa que el moment històric que estem vivint demana.

Aquest és el meu espai, la meva finestra al món i ja he explicat de vegades que és un espai on em sento lliure de parlar del que vulgui, com vulgui, i d’expressar no només idees, sinó sentiments, emocions, percepcions.

Començo: m’espanta el proselitisme. Evangelitzar sempre m’ha estat incòmode. Intentar convèncer els altres se’m presenta com una acció que em violenta. Sempre em sembla que els altres es poden sentir agredits, molestats, incomodats. Per això mai m’haureu vist fer el porta a porta en una campanya i quan sóc, per exemple, en una carpa de CDC, responc si em pregunten, reparteixo argumentaris i globus, però difícilment em veureu abordar algú per encolomar-li una bossa del partit o demanar el vot.

Amb els meus amics i familiars em passa el mateix, potser encara pitjor. Rarament parlem de política, tot i que tothom sap de quin peu va coix cadascú. Tinc un munt de coneguts amb qui faig teatre, o canto a la coral, o sopo els caps de setmana, o comparteixo cafès, a qui mai he fet una arenga o un míting. Sé que hi ha gent molt allunyada de mi ideològicament però que sempre ha respectat, i ens hem respectat, les diferències. Sé que hi ha qui, des d’aquesta llunyania, ha votat CDC quan jo n’he estat candidata a l’ajuntament de Castellar, i els ho agraeixo profundament. Sé que alguns d’aquests, molt pocs, aquesta vegada votaran NO. Aquestes ratlles no van dirigides a ells.

Dirigeixo aquestes paraules als qui, dins del SÍ, o a prop del SÍ, no votaran, o encara no saben si votaran Junts pel sí. I aquest cop els vull demanar obertament que ho facin, que dipositin la seva confiança (amb el valor enorme que aquesta vegada té!) en una llista transversal, poc ideològica, generosa i il·lusionada de la que formo part i que em sembla, sincerament, el millor instrument per arribar a la llibertat del nostre país.

Per què ho demano? Perquè em sembla la millor opció, perquè penso que la força d’aquesta candidatura rau en les més de 100.000 persones que la integren entre les quals, evidentment, hi ha d’haver de tot: més del centre, més de l’esquerra, més independentistes, més moderats… Perquè és la candidatura que ha aconseguit reunir en una mateixa voluntat gent molt diversa, polítics molt diversos a qui fa poc ens hauria estranyat molt veure junts. Perquè en la mateixa llista de Junqueres, Forcadell, Mas, Casals i Llach, hi ha dones dels moviments feministes, ecologistes, animalistes, socialdemòcrates, lliberals, democristians, socialistes i comunistes. Perquè tots hem aplaudit que algú com Raúl Romeva, amb la seva història de militant i càrrec d’ICV, encapçalés la llista.

Conec algú que diu que és el mateix votar Junts pel sí que les CUP perquè, al final, tots volen el mateix. I és cert. Tots volem la llibertat i l’oportunitat de construir un país millor. Ho fem pels que ja no hi són i, sobretot, pels que vindran. Ho fem perquè tenim un somni de futur. Sembla que la candidatura de les CUP acontenta els qui tenen més pressa, els qui volen que el procés comenci i s’acabi amb les eleccions del 27S. Però això no és possible perquè la independència de Catalunya és una fita que s’assolirà després d’un procés que necessàriament haurà de comptar amb la implicació i l’acord de tothom. I aquest procés el garanteix Junts pel sí.

També conec qui, volent votar SÍ, exerceix encara el seu dret a sentir-se recelós respecte la figura del president Mas o, potser, de la gent de CDC. Puc entendre-ho, és clar. Però també m’agradaria dir-los si el president ha faltat a la seva paraula des que, llegint perfectament el que la gent li reclamava el 2012, va posar la Generalitat al servei del procés d’independència, creant un gran terrabastall al seu propi partit, allunyant-se de la contenció i la moderació que sempre l’han caracteritzat i en què s’ha sentit sempre més còmode, posant-se en contra algunes elits amb qui sempre havia confraternitzat, ell o el partit mateix. També vull recordar-los que jo sóc de CDC des de fa 15 anys, i saben que de vegades tinc mal caràcter, però no tinc cua ni banyes (de dimoni).

Aquesta candidatura va més enllà de Mas i molt més enllà de CDC, tot i que no els trec la importància que estan tenint en tot el procés, com tants d’altres. Però tot i així, és de justícia reconèixer la vàlua del president que ens ha acompanyat més lluny i, al menys, no menystenir la candidatura de la que forma part. De debò que ara algú pot llegir aquestes eleccions en clau de dretes i esquerres? Algú pot desconfiar de la paraula donada per qui no l’ha traïda mai?

No estem en el moment de jugar al gat i la rata. No podem fer allò que tan sovint fem els catalans de no donar força a un procés que requereix de tota la força possible perquè X o Y “no em cau bé” o em sembla massa mudat o massa alternatiu.

En darrer lloc, a les persones que conec i dubten, els demano, excepcionalment, que donin suport a una candidatura que, entre d’altres, també és la meva. No els enredo ni els enganyo: crec, i ho dic amb el cor, que és el millor per a tots i totes. Per a mi, per a ells i per al país.

La revolta dels somriures; vota per mi; el vot de la teva vida… Aquestes frases han acompanyat la nostra campanya. I jo n’afegeixo una: acompanyeu-me, família.

Be Sociable, Share!

3 comentaris a “A LA MEVA FAMÍLIA EXTENSA”

  • Carles Ribes Fabregat ha dit:

    Hi tingut dubtes. Pel meu gust alguns candidats de la llista, tenen un comportament un xic estudiadament ingenu.(no parlen obertament de les dificultats, mes aviat i passen per sobre) i aixo no es del tot honest. Amb il.lusió no ni ha prou. Per fer un treball s´ha de dispossar de un mínim de les eines necessaries per puger arribar a uns resultats acceptables. No se pas si tenim tot l´instrumental.
    Penso que no.
    De qualsevol manera el teu escrit (tenint en comte que ets una persona sensata i cabal) ha sumat punts a la decissió que tinc de prendre el día 26. Votaré SI.

  • Sònia Gatell ha dit:

    Aquesta és la meva germana. Votaré SI, per ella, per la Júlia, l’Àlex i l’Aran. Votaré SI per la iaia i l’avi. Votaré SI perquè no estic còmode on estic i de por, ja no en tinc.

  • Xavi Vera ha dit:

    Molt ben dit Montse i Sonia !!
    Ho fem per nosaltres però sobretot ho fem pels nostres fills i nets. Perque tinguin una vida millor i ningú altre els pugui fer por. No sé qué sortirà diumenge. Jo votaré SI. Però sé que si surt NO (com a Escocia) haurà estat un capitol més cap a la nostra llibertat perque tinc clarissim que aquest és un procés que ningú podrà parar. Visca Catalunya Lliure !!!


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *