GRÀCIES I ARREVEURE

Us transcric la meva darrera intervenció en el ple municipal que es va celebrar ahir per acomiadar la legislatura. És una intervenció en què m’acomiadava, juntament amb 13 companys més, com a regidora i alcaldessa que he estat de Castellar. No era una intervenció fàcil, com us podeu imaginar. Tot i així, avui, barrejada amb una petita mena de tristor, sento l’alegria d’haver-hi sigut i d’haver contribuit d’alguna manera a tantes coses durant tants anys.

Amb això dono per finalitzada una etapa de la meva vida i deixo de ser una electa local. Tot i així, seguiré sent on haig de ser per procurar que les coses vagin millor.

Per tot plegat, gràcies.

INTERVENCIÓ PLE MUNICIPAL 31 DE MAIG DE 2011

Inexorablement, quan tanquem una etapa de la nostra vida, la memòria ens retorna al passat, potser just al moment que va començar l’aventura que ara s’acaba. No pretenc fer un repàs, ni breu ni exhaustiu, de tots aquests anys, però em permetran que em remunti a l’any 1999, l’any que per voluntat pròpia i empesa per una il·lusió nova, la meva vida va fer un gir complet i es va instal·lar en una nova responsabilitat que de seguida va ser una nova manera de viure.

La política municipal, com he dit tantes vegades, és una passió, és cert. A través de la política s’estableixen noves relacions amb l’entorn més immediat, amb la gent més immediata, i de tots aquests anys queden obres fetes, però sobretot queden persones, lligams i vincles que quedaran per sempre en l’essència de cadascú.

Deia que la política és passió, però és també moltes altres coses. Potser aquest és el moment menys oportú, donades les circumstàncies en què vivim, però la política és vocació i també vocació de servei, així com sona, encara que ara mateix a més d’un se li pugui regirar l’estómac. Jo, i tants d’altres com jo, ho podem dir amb el cap ben alt, la política ha estat, és, una vocació i una vocació de servei, de dedicació a alguna cosa comuna, alguna cosa que ens implica a tots i que té a veure amb la cara més generosa de cadascú de nosaltres, la vetlla per allò que és comú, allò que és d’interès general, allò que supera les particularitats i els personalismes.

Però és política, al capdavall, i hi intervenen també els interessos d’allò que en diem ideologia, i també dels partits. Crec que és el moment de plantejar-se seriosament fer un eforç de pedagogia, perquè moltes de les accions polítiques més bàsiques són vistes com a estratègies o pugna partidista i prou. De vegades se’ns retreu a les persones que fem política que només ens mou l’afany de governar. I es diu donant per suposat que governar pressuposa una sèrie de rèdits dels que ens aprofitarem personalment. Només cal pensar una mica i recordarem de mi mateixa, per no posar ningú altre d’exemple,  la quantitat de prebendes i favors que se m’han atribuït: cases, cotxes, possessions, diners, favors, influències…

Res més lluny de la realitat. Que la política mou diners és cert. Que hi ha interessos polítics en les accions és cert. Que tots volem governar és cert. Només faltaria. Volem governar perquè volem dur a terme els projectes que creiem que són millors, perquè volem dirigir les coses cap allà on nosaltres creiem que és més òptim. Perquè volem, en definitiva, transformar la realitat segons la nostra manera de pensar-la i viure-la. Els qui estem en partits polítics no enganyem ningú, volem governar, és clar, i això no és incompatible amb cap norma moral.

Qui dóna per suposat que ens regim per interessos privats o que només volem treure’n un rendiment personal o partidista és una persona desinformada i a qui se li ha deformat la veritat a través d’uns tòpics que tots donen com a certs. Malauradament, en aquests temps aquestes tesis són les que tenen més èxit entre la societat. Qualsevol persona pot acusar un polític del que sigui, encara sense base i sense raó ni proves, serà aplaudit per tothom.

Si les generalitzacions són injustes, aquestes que van dirigides als electes locals són encara pitjors. Perquè aquest país té més de 900 alcaldes i milers de regidors que, en la seva immensa majoria, compaginen la seva vocació política amb altres feines, i la família, els amics, el temps de lleure, les aficions, la formació… tan és el partit polític, la immensa majoria de polítics locals són persones honestes i honrades que, a sobre, són assenyalats pel carrer com si fossin, d’entrada, delinqüents comuns.

Avui que és el meu darrer dia en aquest consistori com a electa local, reivindico l’honradesa, la feina, la dedicació, l’esforç i la generositat de la immensa majoria de companys que hem tingut asseguts a la mateixa taula. Les excepcions tenen noms i cognoms, i tothom els coneix i avui mateix tothom els podria assenyalar amb el dit.

L’any 99 hi havia encara, com sempre, moltes coses per fer. En entrar a formar part de l’equip de govern d’aleshores em vaig trobar un grup de gent molt diversa, de diferents partits polítics, que, amb més o menys intensitat, van unir-se a treballar conjuntament perquè Castellar fos millor. Passats aquests dotze anys crec que vam aconseguir, que hem aconseguit molt. Amb la implicació d’uns i altres, del PSC, d’ERC, d’ICV-EUA, del PP, de l’Altraveu i dels companys de CiU, Castellar és avui un poble amb més serveis, amb més qualitat i més vida que fa 12 anys. S’han perdut coses en el camí, està clar, però en general avui, a Castellar, s’hi viu millor. I aquest és un èxit compartit de tots, dels qui hem governat i dels qui hem estat a l’oposició, dels que hi eren i avui no hi són, i dels que hi són i aleshores ni tan sols hi eren.

Quan fas coses pels altres, és de norma agradar uns i desagradar els altres, aquest és un principi que no podem oblidar. Al llarg d’aquests anys he rebut tants elogis com crítiques ferotges, i encara avui segueixo rebent tant una cosa com l’altra. Sé molt bé quins són els errors que he comès. I sé també que no n’he comès cap coneixent que el cometia. No he mentit mai i sempre m’agrada dir que, malgrat els moments durs, duríssims, que he passat en aquest ajuntament, malgrat els malsdecap i els enfrontaments, mai, ni una sola nit d’aquests anys he anat a dormir amb mala consciència. Potser només penedida d’algun error, moltes vegades preocupada, angoixada i trista, però mai culpable.

Si em poso a repassar en què s’ha transformat Castellar des del 1999, el balanç és necessàriament positiu. No faré ara la llista de tot allò que hem aconseguit, són coses, espais, serveis, idees, que tots nosaltres, ciutadans de Castellar, fem servir i gaudim cada dia. Amb això és suficient.

Ara s’acaba la legislatura 2007-2011 i també s’acaba una etapa de la meva vida, que coincideix amb l’acabament d’una etapa de la política local, més plural i representativa en el passat. Em toca acomiadar-me de tots vosaltres com a regidora després d’haver estat regidora de govern i alcaldessa del meu poble. Sento que s’ha complert un cicle i per això fa uns mesos vaig anunciar la meva renúncia a presentar-me a les passades eleccions municipals com a cap de llista. A mi sempre m’han ensenyat que la generositat no es demostra treballant i prou, sinó sabent marxar quan toca. I tocava.

Vaig ser-hi quan CiU tenia majoria absoluta, quan CiU va pactar amb ERC i el PSC, quan CiU va formar govern amb ERC; quan l’alcalde va renunciar al seu càrrec i me’n vaig fer càrrec amb la major prudència de què vaig ser capaç, quan CiU va perdre les eleccions i el govern. Vaig ser-hi mentre vaig dir que hi seria, portant fins al límit la meva responsabilitat i el meu compromís. Dono gràcies per haver pogut tancar aquest cicle quan m’ha semblat convenient fer-ho.

I marxo satisfeta, però no puc marxar contenta. CiU ha tingut els pitjors resultats de la seva història al nostre municipi aquest 2011 i el PSC, el nostre adversari polític natural, ha obtingut dels ciutadans una amplíssima majoria que anul·la el debat polític a l’ajuntament. No estic contenta, evidentment. Això i la desaparició de l’arc del plenari al consistori d’ERC, s’obre un període de reflexió per a molts, entre els quals m’hi incloc. Hem de repensar la manera de fer política a Castellar des dels partits que hem patit un càstig tan sever de part de la ciutadania. I aquest repte em manté encara vinculada al meu partit a Castellar i a la seva agrupació local i grup municipal. No seré regidora però seré al costat dels meus companys per remuntar aquesta situació.

La resistència, la perseverança, la lleialtat, l’honradesa, la coherència, el treball… són alguns dels valors que he fiançat més durant aquests anys de política municipal. La proximitat amb la gent, les necessitats d’uns i altres, l’obligatorietat de donar respostes… fan que una aprengui amb molta rapidesa a prendre decisions, a caure i aixecar-se sempre. Es diu que la política municipal és “la trinxera” de la política, i és cert. De fet, hauria de ser obligatori que les persones que ocupen alts càrrecs més enllà de la política municipal haguessin de passar primer per un ajuntament, per la política a peu de carrer. Segurament ens asseguraríem de tenir millors governants.

Però com deia més amunt, tot comença i tot acaba, i el mes de setembre, sense cap altre raó que m’ho indiqués a part de la meva voluntat, vaig decidir no tornar a presentar-me a unes eleccions municipals al capdavant de l’agrupació local de CiU. No diré que va ser fàcil, de fet, aquest ha estat el meu “hàbitat” professional en els darrers dotze anys, que són molts, i sempre fa por abandonar allò conegut. Però també és molt estimulant mirar enrere i sentir-se satisfeta de tot plegat, i encara més saber que al davant hi tens allò que vulguis aconseguir.

He tingut sort. Sóc una dona amb sort. He tingut companys excel·lents, mestres excel·lents, he comptat amb la paciència de molta gent, amb l’ajut de moltes persones, regidors d’un i altre color polític, treballadors municipals i molts ciutadans que em van donar una oportunitat. He tingut sempre i en tot moment al costat la meva família i els meus amics, que han suportat estoicament que jo volgués dedicar-me a això tan estrany que és la política, complicant-los una mica també les seves vides.

Hi ha hagut entrebancs, és clar. Hi ha hagut algunes persones, poques, que no han jugat net, persones que no han estat lleials. Hi ha hagut persones que han fet el possible perquè caigués, i algunes vegades he caigut. Hi ha hagut, perquè malauradament sempre n’hi ha, persones que han tingut la vocació de restar, enlloc de l’entusiasme de sumar. Llastimosament, una d’aquestes persones s’asseu avui a la mateixa taula que la resta del consistori a causa de la seva ambició, incoherència i egoisme. Durant tota la legislatura m’he mantingut al marge de l’opinió generalitzada sobre el senyor Jordi Roman, però avui mereix que li dediqui unes paraules de condemna més absoluta a la seva actitud i a la seva manca de categoria no ja política, sinó personal. Ell ha estat la causa de la neutralització de l’oposició durant aquests anys, i també ha estat la causa que d’altres s’aprofitessin de la situació o bé pel seu benefici propi o bé per retreure a CiU que tinguéssim problemes interns. El senyor Roman no va entendre mai que la proposta d’entesa i lleialtat anava més enllà d’haver guanyat o perdut les eleccions, fins i tot més enllà que ens caiguéssim més o menys bé. Perquè podíem estar en desacord, però teníem l’obligació d’entendre’ns i, si això tampoc era possible, la seva opció de deixar el grup municipal de CiU passava inapel·lablement per abandonar, no per quedar-se com el convidat de pedra durant 4 anys, sense contribuir en res en cap aspecte, cobrant les dietes de regidor a l’oposició com la resta de regidors. Té l’honor de ser l’anomalia política de tota la història de la democràcia a Castellar del Vallès. Enhorabona.

Per acabar, voldria prendre-us una mica més de la vostra paciència i atenció per dedicar unes paraules d’agraïment. Com que hi ha moltes persones que voldria anomenar, faig un primer agraïment molt sincer a totes i cadascuna de les persones amb qui he compartit anys a l’ajuntament: tots els regidors i regidores, de CiU, del PSC, d’ERC, d’ICV-EUA, del PP i de l’Altraveu, a l’alcalde Corominas i l’alcalde Giménez, a tots perquè més enllà de les divergències polítiques hi ha hagut una bona o acceptable entesa personal.

Un agraïment pels treballadors municipals, sobretot per tots aquells que en tot moment s’han mantingut lleials a la institució i sense els qui moltes vegades no hauria estat possible fer tot el que hem fet junts.

A la ciutadania de Castellar en general, perquè majoritàriament s’han postulat com a aliats en aquesta tasca de fer entre tots un poble millor.

A la gent de l’agrupació local de CiU que en tot moment m’ha donat suport, els qui han estat al costat en moments difícils, els qui no van abandonar quan les coses ens van anar malament, els qui han posat per davant el projecte comú als interessos personals, els qui han estat sempre tan generosos amb mi.

Als regidors de CiU que avui també s’acomiaden i que un dia van acceptar començar aquesta aventura al meu costat. Aquestes persones que avui m’acompanyen i que han estat uns dignes companys de viatge, honestos i compromesos, fins a l’últim dia. Gràcies per haver confiat en mi.

Als meus amics que s’han mantingut prudents i respectuosos amb la meva responsabilitat política i que m’han aplanat el camí sempre que ha estat necessari. Als qui han aguantat els meus canvis en l’agenda, els qui m’han esperat quan he arribat tard, els qui m’han facilitat la vida durant tot aquest temps.

A la meva família un agraïment molt íntim i especial. Res de tot això hauria estat possible sense ells, els meus pares, la meva germana, el meu cunyat… els qui m’han substituït en molts moments, els qui han fet de mare de la meva filla quan ha calgut i han gaudit i patit amb mi. Deixeu-me que tingui unes paraules pel meu nebot, l’Àlex, que va venir al món just en el moment que jo necessitava que vingués. I l’Aran, la meva neboda a la que esperem d’un moment a l’altre i a qui espero saber transmetre la importància d’un temps que per a ella no haurà existit.

Evidentment, un agraïment infinit al meu marit, l’Albert, ja ho vaig dir una vegada en aquesta mateixa sala, el millor company del món, la persona més generosa que he conegut mai, a ell vull agrair-li que m’hagi facilitat la vida, que m’hagi acompanyat sempre en aquest viatge, que hagi tingut tanta paciència i que s’hagi mostrat sempre entusiasta i encoratjador.

I la Júlia, la meva filla. Sabeu? Quan la Júlia va néixer jo era regidora al govern d’aquest ajuntament. Després vaig ser alcaldessa i més tard altre cop regidora, aquesta vegada a l’oposició. Tota la seva vida ha estat vinculada a l’ajuntament, al poble, al seu poble. Desitjo que les absències i el temps que li he robat quedin compensats pel que espero que algun dia entengui: que tot això era necessari perquè pretenia deixar per a ella i els seus un Castellar millor.

I finalment, tot i que en altres ocasions ja n’he fet una menció especial, voldria dedicar unes paraules a la Gemma Perich, una persona que ha estat 16 anys dedicada a la política municipal, regidora insubstituïble i indispensable, la crossa necessària per poder caminar. En molts moments, només la seva perseverança i energia m’han fet continuar. Crec que Castellar no li retrà mai l’homenatge que es mereix, perquè de tots els regidors que he conegut (i han estat uns quants) no n’hi ha hagut ni un, de cap partit (del meu tampoc) que s’hagi cregut tant Castellar i que hagi estimat tant Castellar. Tant és si porta l’adhesiu o no al cotxe, ningú com la Gemma Perich ha conegut tan a fons la glòria i el patiment d’involucrar-se en un projecte com aquest. Ella ha estat sempre un puntal en la meva trajectòria política i avui voldria agrair-li públicament tot el seu treball, el seu esforç, la seva tossuderia i la seva clarividència i, per sobre de tot, la seva lleialtat i ajut. Avui ni ella ni jo som ja regidores electes, però hem passat a ser altres coses que no haurem d’acomiadar mai més en un ple.

Ha estat un plaer i un honor servir el meu poble fins al dia d’avui des d’aquesta estrada que és l’ajuntament. A partir de demà, em tindreu tots a la vostra disposició per continuar treballant amb la mateixa insistència. L’ex-regidora, l’ex-alcaldessa, s’acomiada;  la Montse Gatell està, com sempre, al vostre servei.

Voldria felicitar el PSC pels resultats electorals, desitjar-los encert, seny i sort, així com d’una manera molt especial als regidors del grup municipal de CiU.

Gràcies

Castellar del Vallès, 31 de maig, 2011

Be Sociable, Share!


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *