“TODO PASA Y TODO QUEDA”
Ahir va tenir lloc el darrer ple municipal d’aquesta legislatura (sense comptar el ple de comiat del Consistori que es farà després de les eleccions però que no tindrà contingut de gestió pública, sinó contingut polític). Durant una estona vaig intentar ser conscient que era el meu darrer ple, possiblement la meva darrera intervenció parlant d’un tema de gestió de Castellar, però només per un moment vaig sentir que aquell era un moment especial, que s’acaba una etapa. Una altra. I després el moment va passar.
M’agrada, si de cas, acomiadar-me de la política municipal amb la intervenció que vaig fer sobre la moció que presentava el PSC demanant la Generalitat que s’afanyi a fer-nos el tercer institut de secundària. Una moció molt oportuna, a un mes de les eleccions municipals, amb un govern nou de fa tres mesos a la Generalitat, després d’haver-se passat quatre anys sense aixecar la veu ni el dit davant el govern socialista a la conselleria d’Educació. Potser es pensaven que ens negaríem a votar-la a favor, perquè es pensaven que, com ells, nosaltres ens devem al nostre partit i, és clar, si ara governem a la Generalitat, els hem de fer seguidisme. Però no, nosaltres, com a regidors municipals, estem sempre per defensar i reivindicar els interessos de Castellar, governi qui governi la Generalitat. Aquesta és una diferència qualitativa entre ells i nosaltres.
L’alcalde, com en els vells temps, es va enfadar i va acabar fent una intervenció marcada pels cops de palmell sobre la taula (li deu donar seguretat) mig esbufegant i passant a un altre tema com qui ha fet el cim. Ja no podia intervenir ningú més, però m’hauria agradat dir-li que, com vaig indicar en la meva intervenció, la carta que va llegir-nos de maig de 2010 i que es va enviar a la conselleria d’Educació aleshores estava molt bé i crec que és la manera de fer les coses, pels canals establerts i habituals. Però en canvi ara, amb el nou govern, no fa una carta interna, fa una moció i la porta al ple i així avui tindrà un bon titular a la seva premsa.
Estratègia política i de la descarada per un tema en el que igualment sap que tenia el consens de tots els grups. Per tant, ganes de crear mala maror perquè sí, perquè els poden més els ímputs electorals que la seva responsabilitat com a governants.
La regidora d’Educació, habitualment amagada rere l’alcalde, va continuar amagada rere l’alcalde i va seguir amb la seva tàctica d’expressar disconformitat o sorpresa o assentiment fent gestos muts, però mai parlant cara a cara ni acceptant un debat directe. Sort que ja s’acaba…
I vaig pensar en el trànsfuga, també. Allà assegut, absent, callat, inactiu… la persona amb més barra que he conegut mai. Un regidor que deu haver intervingut en els plens unes deu vegades en 4 anys com a moltíssim i que potser ha vingut a una desena de reunions en 4 anys. Al marge de consideracions polítiques que ja no cal fer, moralment és una actitut menyspreable i rebutjable completament. El regidor més ben pagat de Castellar. I els altres, callant.
Potser no és el moment de fer balanç de tota la legislatura, encara. O potser és que el temps m’apreta i ho deixo per una altra ocasió. En tot cas, el darrer ple, el darrer debat… Aquesta ha estat la meva vida durant 12 anys.
Uns 12 anys que des de fora ens treiem el barret! Perquè no ha sigut fàcil i tu, has estat allà al peu del canó lluitant per allò que vols, un poble millor, una Catalunya millor. I és d’admirar la feina feta fins ara, amb tota la dedicació i la responsabilitat envers això!
Felicitats i endavant amb tot el que et trobaràs a partir d’ara!
i no parles de quan vas deixar el poble endeutat? i ara perquè li foteu la culpa als socialistes? feu pena
Mira, els anònims en campanya!