UNA FESTA MAJOR PETITA
Estarem d’acord que això de l’organització de la Festa Major, a Castellar i a qualsevol altre lloc, és ben complicat: hi ha d’haver espectacles per a tothom, de qualitat, d’actualitat, en totes les franges horàries i, si pot ser, que ens vagin bé a tots i cadascuns dels ciutadans. A més, ha de ser barat, perquè com que les administracions locals tenen la fal·lera d’anar comptant actes, l’important és tenir un acte més que l’any passat o un acte més que els que feien els altres quan governaven ells. Per tant, sembla que el que compta és haver programat 114 o 115 actes i no tant si entre aquests actes comptem com a tal el repicar de les campanes, la campanya de l’associació contra el càncer o el concurs de dibuix infantil. Tot, per petit que sigui, és un acte de Festa Major.
Enguany les festes de molts pobles i ciutats són més descolorits que altres anys, ja se sap, la crisi! I, és clar, no es pot renunciar al “gran concert” de dissabte o diumenge a la nit, encara que s’hagi de contractar un espectacle d’un altre segle. Segurament tots hem caigut en el parany, quan hem governat.
Amb una mica de reflexió, però, podem arribar a la conclusió que ens equivoquem, amb aquest tipus de festes… els petits espectacles de carrer, simultanis, feien anar fa anys la gent amunt i avall i es tenia la sensació que els carrers havien estat conquerits per la gent. Un petit concert aquí, un ball allà, un espectacle de dansa en un marc incomparable, teatre, animació de carrer, cercaviles infantils, iniciatives veïnals, sardanes, concerts…
Enguany tenim una Festa Major empetitida per la crisi però també per la manca d’una visió més oberta de la festa. Ja ho hem dit, és difícil fer les coses al gust de tothom, però no estaria malament repensar-ne alguns aspectes.
En tot cas, divendres l’Esbart Teatral farà el tret de sortida amb el pregó de Festa Major per continuar celebrant el seu centenari. Anem-hi i encomanem-nos del seu esperit per convertir una petita Festa Major en la festa de tothom.
Bona Festa Major!
