(silencis)

S’acaba el curs 2009-2010 (què ho deu fer que mai no puguem superar la cronologia de l’escola…?) Si n’hagués de fer un balanç, i sabent que no puc ser original, diria que ha estat un curs certament tranquil a nivell de política local. Ens tenen acostumats a aquesta mena d’estat soporífer que ens fa estar a la ratlla de la consciència i ens costa distingir què fan o què no fan. A penes aconseguim mantenir els ulls oberts.

Tot i així, mentre nosaltres dormim el son dels justos, els altres, els qui governen, van realitzant accions amb més o menys fortuna, sense fer gaire soroll per no despertar-nos, no fos cas que els aigualíssim la festa roja (permeteu-me la llicència, però és que just aquest cap de setmana passat, els socialistes van fer el “dissabte roig” i és una cosa que em fa dentera, se m’eriça la pell, no puc fer-hi més… “dissabte roig”… fff…)

Sembla que no, però sí que passen coses. Ha passat, per exemple, que el president Montilla, líder del “govern amic” de la Generalitat, els ha tornat a deixar plantats per segona vegada (al menys); passa que han inaugurat El Mirador com si fos la seva gran obra, “la seva”!, perquè el projecte els agrada i perquè saben que és un bon equipament per a la ciutadania, tot i haver-ne dit pestes durant tota una legislatura; passa que han traslladat el SAC a El Mirador i  que la resta d’edifici no sabem ben bé com i amb què s’omplirà d’activitat; passa que han deixat un mirador (ja, ja… ;-) a la terrassa del tercer pis amb unes vistes magnífiques, amb gespa artificial i butaques de disseny, però no pots prendre-t’hi un cafè ni un refresc ni una cervesa, perquè el que no han fet és, tal com estava previst, posar-hi un bar que seria el més absolutament esplèndid del poble.

Ha passat també que s’han tornat a aprovar unes mesures contra la crisi que fan riure (si la gent que necessita ajut tingués ganes de riure), unes mesures basades en l’ajut per pagar la matrícula de l’escola de música o l’escola d’adults, per exemple, ja em diràs, amb la que està passant la gent sense feina… Ha passat que en els concursos d’obra pública, el PSC no hi ha volgut posar mai que donarà punts a les empreses que contractin aturats de Castellar, per exemple. Ha passat que han retallat el sou als treballadors municipals sense acompanyar aquesta mesura de cap altra que ajudi a eixugar el dèficit que, des del 2008, té l’ajuntament.

Ha passat que, seguint la nefasta política de personal, han fet fora un funcionari que, presumptament, havia robat diners públics, INDEMNITZANT-LO!! 20.000 euros, li pagaran. Per no esperar-se a la resolució judicial o per alguna estranya raó que jo personalment no conec i, per tant, no entenc.

Ha passat també que ha quedat definitivament congelada la setena escola (la sisena, a la fi, sembla que veurà la llum aquest setembre! Suposem que també es penjaran medalles que no els corresponen…), que ens van enganyar amb la tramitació del que havia de ser el tercer institut i que, finalment, en una jugada de carambola que només li pot sortir bé als qui estan acostumats a manipular la voluntat dels altres, ara decideixen fer un institut a l’escola Sant Esteve (es veu que ara ja no compten els arguments de: massificació en una sola parcel·la, massa proximitat amb altres centres escolars – Joan Blanquer i la nova escola bressol Colobrers -, col·lapse circulatori, poc respecte a la història del Sant Esteve, etc…, tots els arguments que van brandar quan el Departament d’educació va proposar, en la passada legislatura, augmentar en una línia la capacitat de l’escola. En una línia de primària!! Recordem que aleshores l’escola sencera es va aixecar cridanera contra l’equip de govern i la meva pròpia persona com a alcaldessa en aquell moment; que el PSC va acusar-nos d’haver “llançat” la policia contra el Sant Esteve, que va aparèixer el poble empaperat de fulletons i pancartes contra la “massificació”, etc. Doncs bé, ara hi posarem un institut de secundària de dues línies I NO PASSA RES!!). Sembla ser que tant l’equip directiu, com l’AMPA, com els altres equips directius de les altres escoles de Castellar, com Sant Pau i Sant Pere, tothom, absolutament tothom està encantat amb aquesta decisió. Mira tu… qui ho havia de dir, oi? Uns manipuladors i els altres manipulats (o abans o ara…) sense ni adonar-se’n de a qui li fan el joc.

Passa també que l’ajuntament ha signat un conveni amb CatSalut per ampliar el CAP (enlloc de fer-ne un de nou al casc antic, com havíem quedat en la passada legislatura) i en aquest conveni hi diu que l’ajuntament de Castellar ja avança els diners (992.000 euros) perquè la Generalitat ara… mira, ara no li va bé…! Però, és clar, l’ajuntament no té aquests diners, i com que el seu amic socialista ZP ha dit que ja no ens podem endeutar més, doncs no sabem d’on coi trauran un milió d’euros per pagar l’ampliació del CAP. I no entenem, per tant, per què tanta pressa justament ara, quan en una situació de crisi i bloqueig com la que estem patint, ampliar el CAP perquè els metges tinguin més despatxos no és, en absolut, prioritari.

Passa que les comissions i grups de treball diversos han perdut més que no pas hi han guanyat, amb el PSC al govern. Que es convoquin amb la regularitat esperada només hi ha el consell de comunicació (una altra cosa és la seva eficiència i la seva utilitat) i el consell escolar municipal (del qual també cal posar en dubte la seva utilitat ja que ara, miraculosament, ningú hi té res a discutir, sembla… a més, no és l’òrgan que la regidora escull per comunicar o debatre sobre educació, això segur). La resta, el fòrum ambiental, la comissió per al seguiment de l’atur, el consell de cultura, la taula de mobilitat, la comissió d’ordenances, etc., moltes vegades es convoquen perquè es demana des de l’oposició. PAR-TI-CI-PA-CI-Ó. A la socialista.

Passa també el que passarà en els propers mesos: ha fallat estrepitosament la concessió de la gestió de la publicitat de l’Actual a l’empresa Digues.com, que ha de tancar portes alhora que l’ajuntament rescata (recupera) la concessió i es queda amb un parell de problemes seriosos: com tanca el negociat amb Digues.com i els seus deutes, per una banda, i com gestiona la futura concessió a una altra empresa, per l’altra. L’equip de govern no ha exercit de controlador de la concessionària, o com a mínim, ho ha fet tard, quan no hi havia més volta enrere ni cap solució era vàlida, només el tancament. També pot ser que en les bases del concurs les condicions que es van aprovar fossin massa estrictes, que no donessin marge a la concessionària. Vist el negoci que s’hi pot fer, la feina que comporta i el personal necessari, el cànon que ha de pagar l’empresa que gestiona la publicitat a l’ajuntament potser és massa, potser mai sortirien els números. Altra cosa és com ho ha fet Digues.com. Podríem dir que sobre la gestió d’un particular, no hi hem de dir res. Però és que aquesta persona, o els representants d’aquesta empresa, han jugat amb diners públics i amb un servei públic, per tant, sí que ens incumbeix. Uns i altres ho han fet malament i ara ens dóna per preguntar-nos si no era veritat el que alguns regidors de CiU van dir fa dos anys, que sumant i restant i multiplicant números, quotes i anuncis, a nosaltres no ens sortien els números. O potser és que mai hem tingut tota la informació. En tot cas, algú ha jugat a ser un broker de Wall Street a mitges amb un dels personatges protagonistes del Watergate (per la inclinació a conspirar – o intentar-ho- políticament amb uns i altres, govern i oposició). I hi ha jugat en el ring que li hem ofert: el del nostre ajuntament i la gestió pública en el nostre poble. Però aquest és un camí errat (ho va ser el camí de la lletera del conte, recordeu? Ho és el dels qui pronostiquen el seu propi futur en quantitats d’èxits que ni tan sols han començat a forjar-se. Ho és el dels qui ensabonen, critiquen o adulen per aconseguir el favor de l’adversari. Ho és el camí dels mentiders compulsius), un camí errat, és clar, perquè ens ha dut a un carreró sense sortida: el producte estrella de l’actual govern municipal, l’Actual, s’ha estavellat contra el mur de les coses mal fetes. Tindrà ara el govern municipal la delicadesa de revisar les condicions de la concessió perquè no torni a passar el mateix? Hauria de fer-ho: per no haver-ho fet abans, diverses persones de Castellar no han estat ben servides, han estat enganyades, no han cobrat els seus sous o tenen comptes pendents amb aquesta empresa (l’estrella del PSC i el seu Actual). Quina llàstima acabar així, i tot per deixar-se vèncer per la cobdícia i la intriga… I tantes persones amb el cor dolgut.

Esperarem al setembre per veure com evoluciona tot plegat, per començar un nou curs polític que ens portarà a unes eleccions al Parlament de Catalunya i enllaçarà amb les eleccions municipals del 2011. No es pot dir que el que ve no sigui apassionant per aquells a qui ens agrada la política i ens hi dediquem, en major o menor mesura. Esperarem sense deixar de fer la nostra feina i sense perdre de vista els nostres objectius polítics.

Encararem un nou curs ple d’incògnites que s’aniran desvetllant a mida que el curs avanci amb l’esperança de ser responsables, si més no, d’afegir un granet de sorra en el camí cap a l’excel·lència de Castellar i la sobirania de Catalunya.

Bon estiu!