(silencis)

Passen els dies i l’ordre universal es compleix diàriament, impertorbable. Potser no arriba la calor quan la necessitem, però arriba quan està previst, a l’estiu, no abans. Arriba la calor i ens sembla, des de fa tres dies, que fa setmanes que estem així, fatigats pels graus i cremats ja pels primers minuts de sol. Som tan poc pacients…

Si mirem a l’entorn hi trobem un ambient enrarit, un punt estrafolari. Potser no ho entenem massa o no ho volem saber del tot, altra feina tenim, però ens incomoda, en certa manera, que els nostres representants públics, fins i tots els que no porten la nostra bandera, es vegin sotmesos a judicis il·legals i irresponsables. També ens incomoda saber que, d’una manera o altra, alguns d’ells han pecat. Ens incomoda haver-nos-en de preocupar, perquè el lògic seria poder confiar cegament en l’honestedat de tothom i en els sistemes establerts pel control del poder públic.

Ens incomoden les minories poderoses, irracionals, instal·lades en la barbàrie política perquè mai no tenen res a perdre. Ens incomoda l’actitud impúdica d’estendards de la veritat i l’ordre que fan onejar davant els nassos de tothom, com si fossin millors o menys sospitosos de res.

Ens enrabia el lladre confès que ens ha robat molt més que diners públics, l’honor, els símbols, l’orgull.

Ens preguntem què podem fer cadascun de nosaltres per contribuir a la positivització de l’escena, a la millora del nostre món. Hi tenim, realment, alguna cosa a fer? Des de fora? Des de dins? Hi ha possibilitats d’actuació? Podem fer alguna cosa més que defensar-nos de la merda que s’aboca injustament sobre tantes persones innocents? Fins quan haurem d’expiar la nostra elecció?

Fa calor i tot és més bonic, més fàcil, més agradós. Anhelem el descans per posar en ordre les idees, els sentiments, els enyors, les penes, les il·lusions. El futur és a tocar i estem preparats, almenys, a pensar-hi sota el sol.

Be Sociable, Share!

•