(silencis)

En primer lloc, volem dir que nosaltres estem contents que finalment es posi en funcionament un servei a l’edifici de la plaça Major. Aquest és un projecte en què crèiem i hi creiem. Una altra cosa és què hi posem a dins, i en això discrepem tot i que hi ha diverses coses de la seva proposta que ens sembla bé i s’acosta al projecte inicial que nosaltres teníem.

L’acord d’aquest punt de l’ordre del dia diu: “Iniciar l’expedient per a la creació del Mirador Centre del Coneixement destinat al desenvolupament de projectes innovadors en el camp de les noves tecnologies, la difusió del coneixement i la creativitat i la divulgació cultural, social i econòmica”.

És un enunciat tant ambiciós com intrigant, perquè segons com ho llegim, ens pot dir moltes coses o només ens diu coses buides de contingut. No volem pensar, i no desitgem, que aquest sigui un projecte buit de contingut, però al llarg dels darrers mesos, quan hem tingut alguna notícia d’El Mirador, hem rebut explicacions difuses sobre el què s’hi farà o, més aviat, sobre el que volen que acabi sent. Un “centre del coneixement” sembla, fins i tot, un punt presumptuós. “Projectes innovadors en el camp de les noves tecnologies”, “difusió del coneixement”, “divulgació cultural”… tot molt eteri, així que només tenim una sortida: donar temps al temps i esperar a veure’n els resultats. Uns resultats més enllà dels econòmics, és clar, els resultats que valorin la satisfacció i l’ús que en faci la ciutadania de Castellar.

Tenim a la documentació una memòria econòmica que tampoc ens deixa les coses molt clares, sobretot perquè patim. Patim perquè, segons diu aquesta memòria, “és difícil preveure ingressos que no provinguin de subvencions”. Doncs anem arreglats, perquè no sembla que el panorama general estigui per anar rebent subvencions. Tant de bo que sí! O si, com diu més avall, hem de “començar a implicar empreses privades que aportin capital en els projectes”, doncs tampoc no sembla que aquest sigui el moment més adequat. També hi diu: “Els projectes, com sempre hem dit, han d’estar dotats dels mitjans més adequats i per tant han de ser autosuficients pressupostàriament per poder començar”, i es refereix a projectes d’altres entitats que cerquin l’ajut d’El Mirador per a realitzar-los. Ja em perdonaran, però ho veiem difícil, sobretot perquè aquest criteri es basa en el fet que “A llarg termini el reconeixement ha d’estar assumit per l’entorn i a més s’haurà d’haver generat un coneixement i una experiència en matèries que permeten ajudar altres entitats a realitzar projectes”. El reconeixement del nostre centre del coneixement? Bé. Ho veurem.

Els primers dos anys del projecte estan coberts amb la subvenció rebuda del plan Avanza i el préstec percebut de dos milions d’euros. Més endavant, s’haurà de sustentar amb formació, lloguer dels espais (a uns preus que no estan malament, per cert), subvencions, projectes participats, consultoria i contractació. De moment, fem volar coloms.

Evidentment, el dèficit l’assumeix l’ajuntament i hi posa també personal, així que, el Centre del coneixement ens costa molts diners. Si més no, esperem que sigui una necessitat coberta de la ciutadania de Castellar, perquè si no, res de tot això tan galàctic té cap sentit.

El regidor ha dit: “Sense subvencions, no s’hauria acabat”, jo li faig una reflexió: “sense projecte fet i aprovat, no hi hauria Mirador, i vostè, avui, no estaria tan cofoi”.