ARA QUE FA TRES ANYS
Falta un any per acabar la legislatura a Castellar. Tres són els anys que el PSC porta al capdavant de l’ajuntament de Castellar, i moltes són ja les conclusions que en podem treure. Ho podríem resumir en una sola paraula: el sociating. Ja hem explicat què és, però bàsicament es pot resumir en generar unes expectatives que no s’han complert.
Hem pogut comprovar què entén el PSC per participació, quan accepten les ARES, que és aquella figura urbanística que farà que al camp de futbol s’hi posin pisos, rebutjant fer una consulta ciutadana sobre la necessitat de fer més pisos, i obviant la voluntat dels ciutadans de com s’ha de créixer, principi i dret bàsic en tots els instruments de planificació urbanística. També hem comprovat que són uns experts en vendre fum: una nova escola a les pistes, un tercer institut (el govern de la generalitat no ho té ni en el pressupost per l’any vinent), l’arribada del tren a Castellar…però si només hi ha un estudi informatiu i ja ens ensenyen com seran les estacions! Fum i més fum…També hem entès quina era aquesta nova manera de fer política, que es podria traduir en la ja famosa: “vuelva usted mañana”, molts copets a l’esquena i poca cosa més.
Amb què ha innovat el PSC a Castellar? Amb res, en canvi Castellar ha perdut moltes coses amb el PSC: ha perdut subvencions (diners tan necessaris en èpoques de crisi), ha perdut nombroses activitats de lleure, ja sigui per una mala gestió o ja sigui perquè directament ha decidit no fer-les, i sobretot ha perdut temps. Temps en planificació escolar, temps en planificació de la mobilitat, temps i una bona oportunitat de fer un nou CAP al nucli antic del municipi, temps en promoció econòmica (ni una sola mesura ni acció contra la crisi i l’atur al municipi). Ha perdut el seu projecte, segurament perquè no en tenia, vegi’s si no que la seva gran obra de govern serà l’edifici pantalla de la plaça major, bé, EL MIRADOR, allò que tan havien criticat… tot i que el nom no fa la cosa.
No volem perdre més, a Madrid, a la Generalitat, a les diputacions, a molts ajuntaments importants, a Castellar, és el PSC-PSOE qui governa, millor dit qui ho intenta, però ja no tenen més crèdit, ens han enganyat massa vegades, els ciutadans mereixem més, no volem perdre, volem guanyar, volem algú amb projecte i amb idees, que ens faci ser optimistes de cara el futur, volem un canvi arreu, perquè començar il•lusiona.
El Sr. ZP, un tio jove, que representa una nova generació socialista, que diu que sí, però després res, tot fum, maco, amb bones maneres, però que no assumeix les seves responsabilitats… Algú troba alguna semblança amb Castellar?
El mimetisme vertical de partit arriba a les coses bones (poques) però també a les dolentes (massa). Amb un ZP diferent potser tindriem un Montilla i un Giménez també diferents.
El socialisme actual està esgotat.
Tens raó, llàstima que sigui la por a acabar com Grècia la que faci que la gent obri els ulls. Sembla que Zapatero està a les seves acaballes, i el Montilla va darrera i després l’Hereu. Potser tenim sort a Castellar i la gent desperta abans que sigui massa tard. Aquest socialistes funcionaris de Mercedes que tenim al poble podrien fotre el camp abans de caure com els seus amics de la Generalitat i de Madriz.
Montse, aquest escrit m’agrada molt i el vaig a penjar en el meu bloc, sencer, afegint algun comentari meu.
Així li donarem més sortida.
Gràcies pels vostres comentaris al bloc. Miquel, sempre pots utilitzar els escrits del meu bloc pel que vulguis, evidentment. Que tingueu un bon dia!