SILENCI 44
VA DE MASCULINITATS
La publicitat sempre ha mimat els nois, els ha dibuixat com a persones valentes i independents, sempre precedits per l’èxit. Per si això no fos prou, les estratègies publicitàries actuals també fan sinònimes la masculinitat i l’extraordinarietat. Darrerament, trobem que ells són representats com a éssers poc convencionals, i la construcció d’aquesta excepcionalitat s’aconsegueix per contraposició a un entorn normal i corrent que inclou, òbviament, personatges femenins, tots ells, sí, convencionals, i que posen els límits als extraordinaris éssers masculins.
L’espot de Voll-dam i espot de la cuenta nada corriente de Barclays
Què us semblen?
OBSERVATORI DE LES DONES ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ
És cert que moltes publicitats actuals i encara més les antigues són marcadament sexistes ( no cal parlar dels anuncis de detergents per la roba per exemple…). No sé exactament a què obeeix, perquè llavors la realitat marca que hi han més dones universitàries que homes per exemple, qui és realment el sexe feble?.
Pere P.
Francament, crec que files molt prim i potser carregues, o et molesten dos anuncis que, donat el panorama actual, són els més subtils.
M’explico, si no hi havia prou amb el masclisme galopant dels anuncis d’Axe, ara tenim a H&S tirant d’infermeres calentes (perdó per l’expressió, però és el que venen) i a l’altra banda tenim el marit garrepa de no sé quin detergent, on per cert no sortim ben parats.
La propaganda és masclista, sí, i això hauria de començar a canviar, però que presentin com a excepcional un bohemi no em sembla massa masclista, a més l’anunci acaba amb una noia gens convencional, tot i que a mi la boxa em sobra. Respecte a l’anunci de Barclays, també es podria interpretar precisament en el sentit contrari, “ja va sent hora que no siguis el que t’han ensenyat”.
Sense dubte els propagandistes, altrament dits creatius, recorren als tòpics perquè és el més senzill a l’hora de fer anuncis, cosa que els desacredita com a creatius.
Respecte al que diu el Pere, sobre el “sexe feble”, creia que això havia quedat clar que era una fal·làcia.
Josep, aquesta nota que he penjat de l’Observatori de les dones en els mitjans de comunicació pretén, com tots els que fan, que reflexionem. No es tracta de contraposar a “allò bo” les postures masclistes (ja no tot es divideix entre masclista-no masclista) si no interpretar com som dibuixades les dones en els mitjans.
Potser sí que es fila prim, en aquest cas, però no és anecdòtic, els estudis que fa l’Observatori tenen una llarga trajectòria i no són dogmàtics, es discuteix simplement les imatges femenines i el seu tractament públic (realment, n’hi ha de molt interessants!). Trobaríem, com dius, molts exemples a la publicitat que la imatge de la dona, i també la de l’home, són usades maquiavèlicament per a finalitats comercials tirant de tòpics o clarament mirades esbiaixades i partidistes. Els creatius fan allò que es consumeix… el que ens hauria de portar a pensar quin tipus de societat tenim…
Gràcies pel teu comentari!
Montse, recordes aquell anunci d’un païo que no sabia posar una rentadora i la dona trucava al servei tècnic perquè li canviessin el païo per inútil? Què hauria passat si s’hagués fet el mateix anunci a la inversa?
Soc perfectament conscient que una part quantitativament majoritària de les dones del planeta encara les passa molt putes, però al nostre microcosmos això no funciona exactament així. Perquè també et podria parlar de païos als quals se’ls fot fora de casa després d’utilitzar-los de sementals, i als que, en acabat, només els queda exercir el paper d’sponsor.
I encara estic esperant sentir alguna de tota aquesta gernació d’organitzacions presumptament feministes quan un alt càrrec socialista va dir que la Terribas anava mal follada.
Vols dir que tot aquest discurs no està completament segrestat?