PATI D’ESCOLA
Comencem a estar acostumats a aquesta espècie de muntanya russa que és la política estatal des de fa ja massa mesos. Una muntanya russa o una mar de fons que provoca onades imprevisibles i que afecta per extensió la política autonòmica i la política municipal. És a dir, que afecta la nostra vida com a ciutadans i ho fa de ple.
Ens sembla de vegades que serem incapaços de copsar la importància de tot el que passa, que potser no en sabem prou com per entendre les decisions que es prenen, les batalles que es duen a terme vergonyosament al Senat i al Congrés dels Diputats a Madrid, que no podrem discernir qui té raó. L’actitud de molts polítics del país no ens ajuda. I les decisions erràtiques d’alguns d’ells, tampoc.
Però sí que en som capaços, sobretot si fem l’esforç de traslladar a la nostra vida quotidiana els efectes de les decisions que es prenen a les altes esferes del país i de l’estat espanyol. Fa uns dies, aquesta mateixa setmana, el president del Govern Espanyol, Sr. Rodríguez Zapatero, va decidir llançar a l’aire una altra de les seves propostes isolades per combatre els moments de crisi que estem patint: va decidir que a partir d’aquest dimarts passat els ajuntaments no podrien demanar crèdits.
Més enllà de si aquesta mesura pot incidir o no en l’economia de tot l’estat, pensem un moment en els ajuntaments. Fem un símil: hi ha molts dels lectors d’aquest article que hagin comprat un habitatge sense demanar un crèdit? Segurament no. Així mateix els ajuntaments. Els ajuntaments demanen crèdits i s’endeuten dins de la llei per a poder donar els serveis que la ciutadania necessita i per poder fer inversions, construir teatres, pavellons, llars d’infants, arranjar places, carrers, voreres, mantenir l’enllumenat, el clavegueram, etc. A aquesta situació hi hem d’afegir els problemes gravíssims que tenen els ajuntaments catalans per al seu finançament: el finançament just no arriba perquè el finançament de Catalunya és injust i deficitari. La Generalitat de Catalunya no pot assumir i desenvolupar totes les seves atribucions perquè no té diners. Els ajuntaments han d’assumir competències que no els són pròpies amb els diners propis, la qual cosa empitjora encara més les seves arques.
L’ajuntament de Castellar, com tots, pateix. I més que patirà amb l’aplicació de les polítiques erràtiques i populistes del govern Zapatero. De moment, al ple d’aquesta setmana vam aprovar ampliar el CAP i pagar-lo nosaltres, de moment, ja que la Generalitat no té diners. Com ho farem? Com ho pagarem si no tenim els diners (perquè no ho havíem de fer nosaltres) i no els podem demanar al banc?
I mentrestant, anem distraient l’atenció amb rabietes polítiques, investigacions i acusacions de pati d’escola.
Fa un any ZP doná 13000 M als Ajuntamens per gastarlos rapidament amb projectes inexistens i hara els colla i no poden fer lo que realment tenian projectat. Nomes es una mostre dels greus erros comesos.El nivell demostrat pel ZP i els seus ministras, fa vergonya.
La crisis internacional sera temporal,la Espanyola es debastadora ja que es economica i de valors fonamentals.
Malauradament, completament d’acord amb tu, Jaume.
La crisi espanyola (la catalana també) és sistèmica. Això vol dir que hi ha poc a fer. Un ‘reset’ és la única solució, diuen, un canvi total de concepció econòmica. Però qui havia de liderar tot això dèia que no existia la crisi. Va mentir. Tenim, per obligació, un president mentider i encara no ens ho creiem, no som conscients del que hi ha i del que vindrà si no canvia la cosa.
La gent ho està passant molt malament. No poden pagar les factures, les hipoteques… Els costa anar a comprar al súper i s’enfonsen moralment pel fet de no tenir feina. Potser sí que comencem tots a ser-ne una mica conscients…
Crec que hi ha d’haver una sol.lució, al menys per alleugerir-ho. Tot passa per crear llocs de treball i donar el màxim de facilitats per assolir aquest objectiu. Està clar però, que els que ara manen han demostrat la seva incapacitat…
Pere