CASTELLAR VELL ALTRE COP
Hi ha cites que són ineludibles, i l’Aplec de Castellar Vell n’és una des de fa més de trenta anys a Castellar del Vallès. No només les paelles, els diversos concursos, els balls tradicionals, les sardanes i els partidets improvisats de futbol són l’atractiu de la diada, hi ha també el simple fet de fer l’excursió, trobar-se amb els amics i la família, amb tantes persones conegudes del poble, muntar els tendals, parar les llargues taules, aprofitar el primer sol calent de la primavera i deixar-se endur per les converses, els sorolls del camp i les olors d’un dia de festa. I badar.
De fet, un pot veure passar la seva vida, a Castellar Vell. Recordem quan hi anàvem de la mà dels pares, de petits; quan hi vam anar el primer cop a dormir amb els amics, segurament contravenint alguna indicació dels adults; quan hi vam portar la nostra parella; el primer cop que hi vam dur els nostres fills… Castellar Vell es manté impertorbable, adaptant-se als temps, però inamovible, com una tradició.
Les tradicions han patit durant anys l’escomesa d’un progressisme tronat que les menystenia només pel fet de ser pròpies. Allò que indicava pertinença, identitat, nació, els feia una mena d’al·lèrgia que només podien curar els nous aires estrangers (sobretot espanyols), més “progres”, més “globals”, més “multiculturals”. Per sort, no totes les tradicions s’han quedat encallades en l’estret passadís per on aquest fals progressisme les ha fet passar. Castellar Vell no ha quedat encallat malgrat tot. És una tradició, i és nostra. I n’estem molt orgullosos i, com cada any, allà ens hi trobareu!
