UN SONET PER UN DIA D’HIVERN (amb traducció)
SONNET XVIII
Shall I compare thee to a Summer’s day?
Thou are more lovely and more temperate:
Rough winds do shake the darling buds of May,
And Summer’s lease hath all too short a date:
Sometime too hot the eye of heaven shines,
And often is his gold complexion dimm’d;
And every fair from fair sometime declines,
By chance or nature’s changing course untrimm’d:
But thy eternal Summer shall not fade
Nor lose possession of that fair thou ow’st;
Nor shall Death brag thou wander’st in his shade,
When in eternal lines to time thou grow’st:
So long as men can treathe, or eyes can see,
So long lives this, and tihs gives life to thee.
WILLIAM SHAKESPEARE
TRADUCCIÓ de Joan Sellent
¿Et comparo amb els dies de l’estiu’
No: tu ets d’una bellesa més benigna;
la flor que al maig esclata només viu
el termini fugaç que el vent li assigna.
A estones l’ull del cel és massa ardent,
i sovint fa una llum encalitjada;
i, allò que és bell, bellesa va perdent
pel curs de la natura desfermada.
El teu estiu, però, no tindrà fi,
ni perdràs un sol bri del que ara vals,
ni la mort arrogant podrà mai dir
que ha fet ombra als teus passos immortals.
Perquè, mentre en el món hi quedi algú,
viurà aquest vers i et farà viure a tu.
