SILENCI 39
Segur que un dia no caldrà fer manifestos ni aquesta cosa tan estranya i estúpida del “dia internacional de…” Fa hores que escolto la ràdio i la nevada d’avui ha pogut amb tot. No hi ha ni una notícia del dia internacional de la dona. O les dones. Aquest és el manifest de l’Associació catalana de municipis i províncies. És un gest.
8 DE MARÇ, DIA INTERNACIONAL DE LA DONA
MANIFEST
Any rere any, les diferents associacions, entitats i institucions, ens retrobem en un afany comú a l’entorn del 8 de març, un afany comú que es construeix a partir d’una base que és la pròpia existència del Dia Internacional de la Dona. Un dia en el que intentem posar en relleu les dificultats que encara existeixen per arribar a la plena igualtat d’oportunitats entre els homes i les dones; que fem denúncia de les desigualtats; que manifestem el nostre rebuig a la violència i els abusos contra les dones; que intentem tenir un record per totes les dones, lluitadores quotidianes de la invisibilitat i el menysteniment.
Enguany volem fer èmfasi en dos temes que ens preocupen i ens dificulten la vida com a dones i com a ciutadanes de ple dret: d’una banda, la manca de coordinació entre les diferents institucions en la lluita contra la violència masclista i els abusos contra les dones i, de l’altra, la impossibilitat de la gestió del temps propi i la coordinació entre el temps laboral, el personal i el familiar.
Com que malauradament la violència masclista i els abusos contra les dones és una xacra que no descansa mai, que no s’acaba mai, volem aprofitar aquest manifest del 8 de març per reclamar una major coordinació entre les institucions públiques, entre els cossos de seguretat, els centres de salut i atenció d’urgències, els ajuntaments… Les dades que uns i altres disposen podrien ser de molt ajut en el moment d’atendre dones en situació de violència i podríem acabar amb la criminalització a què aquestes institucions sotmeten les mateixes dones, involuntàriament, fent-les aparèixer en múltiples llistes repetides i no compartides entre els diferents estaments. Cal una acció ferma d’unificació de les dades i les accions de totes les institucions.
La gestió del temps és també una de les preocupacions que es manifesten diàriament en la nostra societat, un temps que les dones han de dividir en múltiples facetes i responsabilitats i que el mercat laboral, pensat i creat des de la perspectiva masculina i andrògena, no ajuda a coordinar. La reforma ha de ser profunda perquè es puguin viure en plenitud els temps de la feina, de la família, de la individualitat… Ha de ser una reforma profunda no només de la pròpia societat sinó també del mercat laboral. Hem d’imaginar formes de treball més efectives i menys extenses, formes de treball que potenciïn les capacitats femenines i que puguin ser d’utilitat també a l’imaginari masculí: la practicitat, l’efectivitat, la polivalència, la transversalitat…
Les dones han de liderar el canvi que la societat necessita perquè les persones puguin viure, treballar, relacionar-se i conviure en un món més just, solidari, coherent i amb les mateixes oportunitats per a tothom.
