SILENCI 38
Ahir dimecres van passar pel Parlament de Catalunya un munt persones (apoderats, toreros, filòsofs, etòlegs, etc.) per comparèixer davant la cambra i defensar o rebutjar les corridas de toros. S’hi van poder sentir argumentacions de tota mena: amb base científica, sociològica, antropològica, cultural… Els defensors de la fiesta en reclamen el sentit de la tradició, i els animalistes, els detractors, l’assenyalen com una salvatjada.
Que cadascú pensi el que vulgui, però que tohom vigili què diu. El filòsof Jesús Mosterín ha pixat fora de test dient que no es pot basar la defensa de la fiesta en la tradició, perquè el maltractament a les dones, per exemple, és encara molt més tradicional.
Avui els diaris porten aquesta notícia que, encara que aparegui en els titulars, se centra més en la resposta del diputat del PP, Sr. Luna. Però els diaris no en van plens ni ningú acusa en majúscules el filòsof d’haver-la vessat. Intuïm que el filòsof no defensa la “tradició” de maltractar les dones, però per què n’havia de fer esment com a “tradició”? Aquesta és tota la base argumental que té un filòsof? Per què t0thom s’atreveix a parlar del maltractament a les dones, l’ablació del clítoris o els drets de les dones i no se sent mai la veu de les dones?
Silenci, silenci, silenci!
