PRENDRE LES AIGÜES
A principis d’aquest mes de febrer, al municipi veí de Caldes de Montbuí es va culminar un exercici interessant de participació ciutadana: es recomptaven els vots que havien obtingut els tres projectes finalistes del concurs popular per la substitució de l’actual font termal de la plaça de l’Església i embellir l’espai amb un conjunt arquitectònic o escultòric. Al concurs s’hi van presentar 19 projectes i un jurat tècnic en va escollir els tres finalistes tenint en compte tot de criteris i condicionants tècnics. les tres maquetes finalistes van estar exposades tot el mes de gener al museu Thermalia i més de 300 persones van escollir-ne una o altra amb el seu vot. 120 d’aquests vots van proclamar l’obra de la Mar Hernández guanyadora del concurs.
La Mar, com altres artistes de Castellar (i d’altres municipis), no van tenir la possibilitat d’optar a crear una escultura per a la plaça Major de Castellar amb motiu de la memòria històrica, perquè a Castellar el concurs públic i la participació ciutadana comencen a ser termes que només es diuen, només s’escriuen, però no es duen a terme. Com sabreu, l’escultura va ser encarregada al senyor de les boles de colors, amic i subministrador d’escultures d’algun regidor del govern municipal.
Sigui com sigui, la Mar tindrà un conjunt escultòric a Caldes i només la possibilitat d’haver-se pogut presentar a un concurs ja ha estat prou motivador i engrescador.
No haurem d’aprendre alguna cosa, dels veïns de Caldes? Sabeu que amb diners del FEIL no estan asfaltant forats dels carrers, sinó rehabilitant un dels edificis històrics més importants del municipi? La sensibilitat de Caldes pel patrimoni i la cultura no són nous i uns i altres faríem bé, de tant en tant, de girar-hi el cap.
Estic contenta per la Mar. M’ha agradat veure-la il·lusionada pensant i fent el projecte i m’ha agradat veure amb quina alegria i quina prudència rebia la notícia del seu triomf. Perquè guanyar un concurs no és el més important de la vida, ja ho sabem, però és bonic saber que molt aviat alguna cosa teva estarà a disposició de tothom i formarà part de l’aspecte d’un lloc tan emblemàtic com la plaça de l’Església de Caldes, no trobeu? Perquè els artistes creen per compartir. Aquesta és la seva grandesa.
Montse, si no recordo malament, no hi va haver cap altre artista, ja fos local o d’un altre municipi, que pogués optar a presentar el seu projecte per una escultura per a l’entrada de Castellar per la carretera de Sentmenat, o el projecte d’un conjunt escultòric per posar davant de la Sony. El monument a la Memòria Històrica, es va assignar a dit, casa que és molt lletja, peró vosaltres també teniu dos antecedents. Gràcies
Antoni,
desconec el procés que es va fer per encarregar La dona acollidora i la Fita de la carretera de Sabadell. Sé que es va encarregar una escultura per la plaça del Forjador a un escultor, la balena de la plaça Catalunya a un altre, les dues anteriorment esmentades a una altra… Del que sí puc respondre és del procés participatiu que vam dur a terme quan jo era regidora de Cultura per escollir l’escultura de la plaça Lluís Companys, que va guanyar el Joan Parera després de la valoració de totes les propostes que es van presentar.
Gràcies pel teu comentari i per fer servir el meu bloc.