feb 12
feb 11
Amb lletra gran, així ha de ser un titular, perquè s’ha de veure i si pot ser portada, millor. Després el que s’explica té més o menys importància, coincideix més o menys amb l’encapçalament, el contingut respondrà a l’impacte visual de la mida de lletra o no, però sempre ens quedarà el titular, que ni que sigui de refilada tothom es mirarà. Tot això ho veiem a l’Actual, el setmanari fet al gust de l’equip de l’alcalde Giménez, o millor dit del regidor de comunicació, on s’anuncien les actuacions municipals. Una de les darreres, les inversions en mobilitat i accessibilitat. Evidentment entre aquestes actuacions n’hi ha de necessàries, alguna novetat, i bastants d’habituals en qualsevol ajuntament com la intervenció en voreres o eliminació de barreres arquitectòniques.
Però aquesta mena de grans notícies que arrepleguen diversos continguts serveixen per això, per fer notícia del què no ho és. També serveixen per colar alguna cosa que ja està dada i beneïda i informar als que no són de l’equip de govern però són membres de les comissions del consistori del què el partit socialista decideix fer i no informa allà on toca.
D’això darrer CiU ja n’ha parlat en més ocasions, però hi tornarem tots els cops que calgui. Tothom pot veure el funcionament d’aquests consells i comissions que en un principi són el paradigma de la participació que abandera el govern socialista i que acaben sent merament informatius, les seves sessions cada cop s’espaien més i més en el temps, i fins i tot alguns membres acaben dubtant del sentit de la seva presència. A més hi ha una barrera infranquejable, l’actitud de l’equip de govern que ho presideix.
Però tot això queda eclipsat pels grans titulars. I quan l’equip de Giménez publica, per exemple, que ha decidit fer una zona de 30 km/h no explica el què, el com i el quan. Més enllà que hi estiguem d’acord o no, el partit socialista tira pel dret en solitari, sense el consens al que l’alcalde apel•la tan sovint.
El problema de Castellar és que això passa també amb les grans coses, amb els assumptes que preocupen de veritat a la ciutadania, sobretot avui en dia, i que també queden sotmeses a la política del titular, si pot ser de lletra gran i a la portada.
feb 09
A principis d’aquest mes de febrer, al municipi veí de Caldes de Montbuí es va culminar un exercici interessant de participació ciutadana: es recomptaven els vots que havien obtingut els tres projectes finalistes del concurs popular per la substitució de l’actual font termal de la plaça de l’Església i embellir l’espai amb un conjunt arquitectònic o escultòric. Al concurs s’hi van presentar 19 projectes i un jurat tècnic en va escollir els tres finalistes tenint en compte tot de criteris i condicionants tècnics. les tres maquetes finalistes van estar exposades tot el mes de gener al museu Thermalia i més de 300 persones van escollir-ne una o altra amb el seu vot. 120 d’aquests vots van proclamar l’obra de la Mar Hernández guanyadora del concurs.
La Mar, com altres artistes de Castellar (i d’altres municipis), no van tenir la possibilitat d’optar a crear una escultura per a la plaça Major de Castellar amb motiu de la memòria històrica, perquè a Castellar el concurs públic i la participació ciutadana comencen a ser termes que només es diuen, només s’escriuen, però no es duen a terme. Com sabreu, l’escultura va ser encarregada al senyor de les boles de colors, amic i subministrador d’escultures d’algun regidor del govern municipal.
Sigui com sigui, la Mar tindrà un conjunt escultòric a Caldes i només la possibilitat d’haver-se pogut presentar a un concurs ja ha estat prou motivador i engrescador.
No haurem d’aprendre alguna cosa, dels veïns de Caldes? Sabeu que amb diners del FEIL no estan asfaltant forats dels carrers, sinó rehabilitant un dels edificis històrics més importants del municipi? La sensibilitat de Caldes pel patrimoni i la cultura no són nous i uns i altres faríem bé, de tant en tant, de girar-hi el cap.
Estic contenta per la Mar. M’ha agradat veure-la il·lusionada pensant i fent el projecte i m’ha agradat veure amb quina alegria i quina prudència rebia la notícia del seu triomf. Perquè guanyar un concurs no és el més important de la vida, ja ho sabem, però és bonic saber que molt aviat alguna cosa teva estarà a disposició de tothom i formarà part de l’aspecte d’un lloc tan emblemàtic com la plaça de l’Església de Caldes, no trobeu? Perquè els artistes creen per compartir. Aquesta és la seva grandesa.
feb 08
Callem amb un mig somriure per celebrar la normalitat que una dona guanyi unes eleccions i sigui presidenta d’un país… Esperant el moment de deixar de celebrar.
feb 06
És una dona encara jove (quan s’és jove arribant als quaranta), professionalment realitzada, intel·lectualment activa, vitalment fresca. Va tenir una filla fa gairebé quinze anys, una fotocòpia seva, amb el fons dels ulls del seu pare.
Han viscut tants anys soles que no poden entendre el món d’una altra manera, només amb les incursions ocasionals i espaiades d’aquell home jovial i alegre que s’esforça per no semblar una visita a casa seva.
No es queda mai. No marxa mai.
Qui ho pot dir, que són feliços? Qui ho pot dir, si no han conegut res més? Qui pot assegurar que en el fons, quan la nit ho engoleix tot, quan s’hi veu més clar, quan no hi ha ningú que pugui enganyar-te sobre tu mateixa… qui pot assegurar que no se sent profundament trista?
feb 04
Just abans de les vacances de Nadal, la Generalitat va adjudicar les obres per a la construcció d’una nova rotonda a la carretera B-124 per un valor de 870 mil euros.
La Carretera B-124 entre Castellar i Sabadell té un gran volum i intensitat de trànsit i per tant necessita urgentment el desdoblament de la carretera, així com la connexió amb la ronda est de Sabadell, per tal de distribuir el trànsit cap a les autopistes o cap a la ciutat de Sabadell.
De moment però, mentre la previsió de desdoblament d’aquesta carretera està sobre el paper, la Generalitat construirà la rotonda a l’alçada de Can Bages tal i com es va comprometre el 2007, més val tard que mai.
Aquesta rotonda enllaçarà dos importants polígons industrials com són el Pla de la Bruguera i el de Can Bages, evitant els perills i les retencions pels seus accessos.
L’Alcalde de Castellar explicava que aquesta actuació era un pas previ a l’execució del projecte de desdoblament de la carretera B-124, no obstant, ens preocupa conèixer quant temps durarà aquest pas previ. Tindrem el desdoblament el proper 2011 o 2012? I després, al final d’aquest desdoblament ens tornarem a trobar el pont d’un sol carril?
Esperem que l’Alcalde informi a la taula de mobilitat i als diferents mitjans de comunicació sobre les gestions i el temps que farà falta per aconseguir el de desdoblament de la carretera B-124 i també del pont de Can Pagès fins a la seva connexió amb la ronda est de Sabadell.
Però ara, sobre tot, volem que informi a tota la ciutadania com s’executaran les obres d’aquesta nova rotonda que probablement s’iniciaran els propers mesos , perquè tots haurem de tenir molta i molta paciència durant el proper mig any, per aconseguir, de moment, una rotonda de 60 metres de diàmetre en una carretera d’un sol carril…
feb 04
Sembla que sigui una broma. No ho és. És el lema de pre-campanya dels socialistes catalans. No sabem si seriositat i prou és el que necessita ara Catalunya. Tenim 250.000 joves catalans sense estudiar ni treballar, petites empreses que tanquen, comerços que no veuen els números clars, famílies que pateixen per pagar la hipoteca.
I tot això resulta que ho solucionarà la gent que ara ens està manant. Carai, doncs que bé! El president Montilla s’inhibeix de qualsevol responsabilitat de la seva mala gestió. Sembla com si ell no pogués fer-hi res. Li falta determinació i fermesa. Sembla més un alt funcionari d’una província que no pas el president d’un país. Un funcionari però, sense gaire preparació, val a dir.
Catalunya necessita restaurar la confiança en ella mateixa i això només es restaura amb un govern fort, ben gestionat i amb un lideratge clar. Ens calen grans lideratges i la seva acció contundent, compromesa, honesta i ferma. Temps difícils, gent preparada.
feb 03
Em sembla molt interessant la valoració que fa el diputat Josep Lluís Cleries de l’actuació del tripartit en relació a les famílies monoparentals, sobretot perquè a sobre s’erigeixen en únics defensors dels diferents models de família o, fins i tot, acaben menystenint les estructures familiars més convencionals:
CiU denuncia que el Tripartit enganya quan afirma que equipara els drets de les famílies monoparentals a les famílies nombroses
Josep Lluís Cleries destaca que el Govern no considera monoparentals totes les famílies formades per una persona adulta amb fills, sinó que hi posa condicions, mentre les famílies nombroses ho són pel simple fet de tenir 3 o més fills
Josep Lluís Cleries, diputat de CiU al Parlament, ha acusat el Tripartit d’ “enganyar la ciutadania quan afirma que equipara els drets de les famílies monoparentals a les famílies nombroses”.
feb 03
El ple del passat 26 de gener era un ple buit. Per acabar tard, havíem de tenir, uns i altres, moltes ganes d’acabar tard, perquè dels 10 punts de l’ordre del dia, se’n podia debatre realment un, el PLA DE MESURES CONTRA L’ATUR, idea brillant per segon any consecutiu que consisteix en un llistat d’ajuts socials ja existents, que es posen en una altra llista sota un altre títol, i ja tenim el gran “pla contra l’atur” confeccionat. Podeu veure la intervenció de CiU sobre aquest punt en aquest mateix bloc.
feb 02
El Tribunal Superior de Justicia rebaixa en cinc anys la pena del preussumpte agressor que va deixar tetraplègica la seva dona d’una pallissa. El fet que el jutge no hi vegi desprotecció de la víctima, salva l’agressor d’estar 21 anys a la presó. Callem, fem silenci i pensem si aquesta justícia és la dels justos.
Comentaris recents