MARAGALLADA
M’ha semblat molt interessant aquest article de la Pilar Rahola a la Vanguardia. Els diaris van plens d’opinions i notícies sobre la tempesta que han provocat les paraules del Conseller Maragall sobre la manca de projecte del govern tripartit i sobre el cansament de la ciutadania respecte el govern català. És veritat que sembla impossible que algú es carregui d’una manera tan brutal des de dins el seu propi projecte i no passi res. El PSC avui surt a la palestra explicant que és un partit molt i molt plural i que tothom pot dir el que vulgui i que no passa res perquè són súper demòcrates. Com és la política…! O més aviat, com és la retòrica que ho pot capgirar tot!
Preguntat a RAC1 aquest matí el feréstec Sr. Zaragoza, resulta que és que tothom ha malinterpretat les paraules del Conseller, tot i que accepta que potser el Conseller no es va saber explicar. Ha anat de poc que no acaba rebent Convergència per una relliscada com aquesta des de dins del PSC…
Què passa, amb el PSC? Què és aquesta cançó de l’enfadós que torna i retorna, una i altra vegada, cíclicament, sobre si han de tenir grup propi o no a Madrid, per exemple? O sobre si és un partit catalanista o no? Ho són? És Montilla un home catalanista? I Zaragoza? I Ferran? I Chacón? Només hi ha dues maneres de saber-ho: o preguntar-los-ho directament, en la intimitat, sense micros que distorsionin els seus propis sentiments, o remetre’ns als fets: han avantposat els interessos espanyols als catalans, en ocasions? Sí. Doncs ja està respost.
El PSC no és un partit catalanista per més que remarquin la C. Durant els últims 7 anys Catalunya ha patit un procès desnacionalització per aquesta tropa! Arriba l’hora del canvi de rumb pel país!