(silencis)

  

En el llatí hi podem trobar bona part de la saviesa de la humanitat, no trobeu? Aquesta màxima n’és una mostra: si algú dóna explicacions sobre un fet de què no s’ha reclamat res, és que és manifestament culpable. Qui s’excusa sense que li sigui demanada l’excusa, en realitat s’acusa directament.

És el que ha fet la Jessica Fillol, la nova coordinadora de l’edifici de la plaça Major (a partir d’ara, EL MIRADOR)  gestionat per WORLD WIDE MINDS, una empresa de què n’és directora la Maria Sánchez, sòcia (segons uns) i cap (segons altres) de la Jessica Fillol. En tot cas, l’empresa WORLD WIDE MINDS ha estat guanyadora d’un concurs públic tot i que la tasca de la Sra. Sánchez va iniciar-se el mes d’octubre passat quan, en realitat, el concurs no estava ni convocat. Però ja se sap… no? Aquesta empresa resulta guanyadora i, casualment (o no) contracta la Jessica Fillol, que presumeix de ser molt i molt i molt bona professionalment (cosa de la que no dubtem) i molt i molt i molt i molt socialista (cosa que ens hauria de ser igual). Però no ens és igual del tot, perquè la Sra. Fillol, amb tot el dret, milita en múltiples facetes de la seva vida, és a dir, moltes de les seves ocupacions pivoten a l’entorn del PSC.

És interessant saber una curiositat: en la presentació als grups de l’oposició del projecte de WORLD WIDE MINDS sobre l’edifici EL MIRADOR, el Sr. Pepe González fa veure que no es recorda del nom de la persona convidada, la directora en qüestió, Maria Sánchez. Com si no la conegués de res. Després, la Sra. Sánchez ens fa una extensa explicació sobre el seu propi currículum i ens explica que, com si fos casual, fa uns dies ha contactat amb una tal Jessica Fillol que nosaltres devem conèixer (apa, ja estava dit! I els regidors socialistes sense ni embrutar-se!). Ens diu també que “només” fa tres setmanes que es mou per Castellar, intentant copsar tot l’esperit castellarenc. Tres setmanes, és clar, des que li van adjudicar la gestió de l’espai cívic.

Mmm… Llavors recordo una conversa amb una persona a la que no vull comprometre, el mes d’octubre o novembre de 2009, en la que em va dir que em trucaria una tal Maria Sánchez, la que havia de ser la directora de l’edifici de la plaça Major, perquè ja estava començant a treballar en el tema i necessitava molta informació.

També recordo que l’agenda de la Jessica Fillol, pública al seu bloc: http://www.jessicafillol.com/agenda/, ens diu que ella i la Maria Sánchez mantenen reunions regularment, al menys des de novembre de 2009, pel tema de l’espai “del coneixement” de Castellar.

En tot cas, després de saber-se coordinadora d’aquest projecte tecnològic de l’edifici EL MIRADOR de la plaça Major (on ha quedat aquella denominació socialista dita sempre amb menyspreu: EDIFICI PANTALLA?!), la Sra. Fillol continua parlant de la conveniència o no del seu nomenament en el seu bloc. Potser algú li haurà d’explicar que ara ja, obligatòriament, ha de començar a ser més prudent en els seus escrits públics. O bé que faci el que vulgui, és clar!

En el seu post http://castellar.jessicafillol.com/2010/02/enchufismo/ dóna tot d’explicacions de la injustícia de la que és objecte per part, diu, dels “grups de l’oposició” que critiquen la seva “candidatura” a aquest lloc de treball. És tanta la identificació política de la Jessica, que d’una “oportunitat de treball” en diu “candidatura”.

Ens indica que el regidor Roman, altrament dit “el trànsfuga”, la deixa de volta i mitja al seu web http://nosoctransfuga.blogspot.com, i ens ofereix enllaços perquè ho veiem nosaltres mateixos.

Mmm… És el que té la precipitació i la supèrbia de pensar que tothom parla de tu: que t’equivoques.

http://nosoctransfuga.blogspot.com és un web de crítica política, on ens pentinen bàsicament a tots, que fa servir la imatge del regidor Roman com a identificatiu i objecte màxim de burla, però no és el web del Sr. Roman.

És clar, abans de fer acusacions, una se n’ha d’assegurar…

Així, ja tenim la Jessica Fillol a l’espai cívic de la plaça Major; al Julià Guerrero com a cap de comunicació (us emplaço a llegir l’article de CiU d’aquesta setmana als mitjans locals); al Sebastià Vivas com a gerent de l’Ajuntament; el Jordi Domingo com a director d’urbanisme; la Concha Luna com a cap de serveis socials; la Mercè Custodio com a directora dels serveis econòmics; el Jordi Massagué com a director de l’escola bressol pública El Coral; el Dani Pérez com a coordinador del Casal de Joves… per què els anomeno justament a ells? Perquè o bé són càrrecs de confiança o bé s’han creat places “exprés”, ad hoc! per a cadascuna d’aquestes persones i, en algun cas, s’han manipulat les bases generals que regeixen els concursos públics a l’Ajuntament de Castellar del Vallès perquè hi entrés el Sr. A i no el Sr. B (aquest és el cas de la plaça que havia de ser de DIRECTOR DE RÀDIO CASTELLAR i, per art de màgia, s’ha convertit en CAP DE COMUNICACIÓ, sense que estigués previst al pressupost, ni a la plantilla i sense que ho permeti el pla de sanejament que té l’ajuntament a causa del dèficit pressupostari).

Personalment tinc molt bona relació amb algunes persones d’aquesta llista que acabo d’escriure, una cosa no treu l’altra. Conec la vàlua professional també d’algunes d’aquestes persones, no en dubto. Però potser tots hauríem de dubtar del mètode, de les maneres, de la brutícia que sembla ja una pàtina de la gestió municipal. Sobretot la de personal.

Però no, Sra. Fillol, i ara! D’això no se’n pot dir, i em permeto citar-la, “enchufismo”. D’això en podem dir “sociating”: l’acció o conseqüència de col·locar els amics i, si són socialistes, millor, allà on sigui. L’anglès també defineix molt bé moltes coses del nostre món. O del seu, vaja…