Montse Gatell

És una dona encara jove (quan s’és jove arribant als quaranta), professionalment realitzada, intel·lectualment activa, vitalment fresca. Va tenir una filla fa gairebé quinze anys, una fotocòpia seva, amb el fons dels ulls del seu pare.

Han viscut tants anys soles que no poden entendre el món d’una altra manera, només amb les incursions ocasionals i espaiades d’aquell home jovial i alegre que s’esforça per no semblar una visita a casa seva.

No es queda mai. No marxa mai.

Qui ho pot dir, que són feliços? Qui ho pot dir, si no han conegut res més? Qui pot assegurar que en el fons, quan la nit ho engoleix tot, quan s’hi veu més clar, quan no hi ha ningú que pugui enganyar-te sobre tu mateixa… qui pot assegurar que no se sent profundament trista?