(silencis)

            Article de Lluís Corominas, diputat de CiU i vicepresident  del Parlament de       Catalunya, publicat a l’Avui el 4 de gener de 2010

 

PAÍS PETIT

La manera com un país organitza el seu territori i la concreció dels diferents nivells d’administració, determina la seva eficàcia en la prestació dels serveis als ciutadans i també l’eficiència dels recursos públics emprats per a prestar-los. A més, condiciona la voluntat política de qui té la responsabilitat de governar.

El nou Estatut de l’any 2006 concreta una nova proposta amb la voluntat de simplificar l’estructura administrativa i poder tenir una organització pròpia del nostre país, més enllà de l’organització provincial de l’Estat espanyol. El municipi i la vegueria passen a ser estructura bàsica i les comarques i les àrees metropolitanes a complementar aquesta organització bàsica que es conforma en el marc de la Generalitat.

L’organització territorial és, per tant, un exercici més del nostre autogovern. Alhora, suposa una gran oportunitat per fer una mena de “moment zero” després de 30 anys de democràcia continuada. Hem d’aconseguir, a partir del municipi, fer el debat de quina administració pot prestar millor els serveis als ciutadans, les competències de cada nivell d’administració i  el finançament que els hi correspon  a través de la nova Llei de finançament local de Catalunya. Aquest debat, comporta  la substitució de les Diputacions pels Consells de Vegueria i el replantejament del paper dels Consells Comarcals, especialment en els àmbits metropolitans. Tot això, buscant un millor nivell d’eficàcia de les administracions supramunicipals i amb menys cost per al ciutadà.

Ara bé , aquest debat s’ha plantejat d’una manera irresponsable per part del Govern tripartit. Irresponsabilitat per no haver fet la feina que correspon al qui Governa, quan es volen tractar temes tan sensibles com els territorials: no s’ha treballat ni el consens polític ni el territorial. Irresponsabilitat per haver generat el vell debat sobre capitalitats,  al no recollir la singularitat prevista estatutàriament al territori d’Aran, per no escoltar a la Cerdanya, per oblidar el Penedès,etc. Quan el territori rebutja el text, és que la feina no s’ha fet  o no s’ha fet prou bé. Però alhora, hi ha un altre rebuig, el dels partits polítics que, pel moment triat, per la forma o pel contingut, també s’hi mostren contraris. Perquè es genera aquest debat ara, a pocs mesos de les eleccions, sabent el rebuig que genera? Per passar la pilota al Parlament, com en la llei electoral? Per distreure i no parlar d la manca de solucions a l’actual crisi?

Juntament amb la Llei de l’organització veguerial de Catalunya, el Govern vol aprovar la llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Seria imprudent aprovar ara una Llei que afecta a la meitat de la població del nostre país i que dóna força política i de gestió en l’àmbit urbanístic, fiscal, de promoció econòmica, residus, transport, sanejament….sense saber el seu encaix en la resta del país. Quina relació tindrà amb la vegueria de Barcelona? Quins municipis en formaran part? Com s’han de replantejar els Consells Comarcals d’aquest àmbit?

Acabo. El nostre és un país petit, i una nació sense Estat. Durant 30 anys el nostre autogovern ha fet camí amb moltes dificultats. Si ara no fem el debat sobre els diferents nivells d’administració amb sentit de país, si el nostre propi Govern no té criteri, si no s’escolta ni al territori ni a l’oposició, si no fem un “reset” de competències i finançament per buscar el menor cost de l’administració pública per als ciutadans…..farem un mal favor al nostre autogovern. Jo no vull una Generalitat i uns municipis afeblits per administracions de segona elecció en les que s’amaga la responsabilitat i el poder polític perd legitimitat. Avui, al segle XXI, vegueries, Consells Comarcals i àrees metropolitanes, només tenen sentit si es fan des del consens, l’eficàcia i l’eficiència en la gestió, i no com a contrapoder local o nacional.

Sincerament, crec que la greu irresponsabilitat de generar ara el debat territorial sense haver treballat ni el consens polític ni el territorial; no correspon tan sols a la Conselleria de Governació, sinó a tot el Govern tripartit que, una vegada més, mostra la seva incapacitat per a governar el nostre país.