gen 19
gen 14
És el conte que ens van explicar fa dos anys a la Taula de Mobilitat, aquest òrgan de participació que hem de suplicar que es convoqui de tant en tant i que l’equip de govern socialista converteix en una desfilada de càrrecs socialistes enlloc de ser un òrgan de participació real. En una nota de premsa del 5 de febrer de 2008, va assistir a la Taula de Mobilitat el Secretari per a la mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal que, a major glòria dels seus companys socialistes de Castellar, ens va explicar el conte d’un municipi que feia anys que reclamava una millora en les infraestructures de mobilitat per a benefici de tota la ciutadania i la supervivència dels polígons industrials. El municipi reclamava, principalment, el desdoblament de la carretera que l’unia amb Sabadell (per fer possible la circulació sense retencions i una millor connexió de la indústria), la connexió d’aquesta carretera amb la Ronda nord de Sabadell, la construcció d’una rotonda en aquesta carretera que distribuís millor el trànsit entre els polígons i, sobretot, l’arribada del tren, com en les millors novel·les de la construcció del llunyà oest.
El conte continuava amb l’arribada al govern del municipi i a la Generalitat d’aquells qui havien de fer-ho possible: els salvadors després de la ineficàcia de governs anteriors.
El senyor Nadal, acompanyat als cors per l’alcalde de Castellar, va assegurar que: les obres del tren començarien l’any 2010; que la rotonda estaria feta el 2008; que el desdoblament de la carretera es faria també el 2010 i que l’aparcament de camions estaria en funcionament el 2009. La nota de premsa acabava amb unes declaracions de l’alcalde que manifestava la seva satisfacció per: “l’interès del Departament de Política Territorial i Obres i Públiques de la Generalitat respecte dels temes de mobilitat que afecten a Castellar”.
El conte s’acaba així: el gener de 2010 l’aparcament de camions encara no funciona; la carretera no està desdoblada; si realment comencen ara les obres de la rotonda, s’haurà retardat dos anys i el Pla d’infraestructures diu que el tren està previst entre els anys 2015-2020.
El conte és el de la lletera, és clar! I conte contat, conte acabat.
gen 14
El càstig pels culpables no consola ni torna les víctimes al seu estat anterior a l’agressió, però ens acosta més a la justícia, si és possible la justícia quan una dona ha estat violada. Cap condemna és pitjor.
gen 13
Si teniu una mica de paciència i temps per veure aquest vídeo de Redes, valdrà la pena. Una mirada crítica i científica sobre l’educació i la formació de ciutadans pel món.
http://www.redesparalaciencia.com/1784/redes/2009/redes-49-educar-para-fabricar-ciudadanos
gen 13
Comencem un any ple d’il·lusions
Hem tancat un any ple de dificultats. Dur, podríem dir. Molt dur. I les previsions no són per llençar coets. Però, ens mou la il·lusió i el compromís de construcció d’un poble i un país. La nostra marxa continua. Som sobiranistes, tenim les idees clares sobre què volem pel nostre país. Un país lliure dins la Unió Europea, com qualsevol altre estat membre. Un país que generi riquesa i que sigui capaç de repartir-la de forma equitativa. Un país ple d’oportunitats pels que hi som i pels que hi vénen. Un país respectuós amb el seu entorn natural i capaç de liderar la nova economia sostenible. Un país que es mou, que innova i que és capaç de llençar la seva cultura a nivell internacional.
A Castellar, les coses van com van. Encara no sabem quin és el model de municipi de l’equip de govern socialista que es mou a cop de titular. Venda de fum constant sense resultats efectius. Nosaltres ja vam exposar el que volem pel nostre municipi en el debat celebrat el passat mes de setembre: consens polític en els temes estratègics, no implantació de les ARE, administració local eficient i recerca de complicitats amb altres institucions per les mancances de mobilitat.
Comencem un any ple d’il·lusions per veure que el nostre somni és cada vegada més a prop. Som la Joventut Nacionalista de Catalunya, la primera organització política juvenil del país i estem en acte de servei!
www.jnc-castellardelvalles.blogspot.com
JNC de Castellar del Vallès
gen 13
gen 12
Sembla una bona iniciativa, tot i que no he llegit el llibre. Llegint l’entrevista a l’autora del conte i a la il·lustradora, hi veig massa tòpics de “trencament de tòpics” i un discurs un punt fàcil i demagog. Però tot i això, és una iniciativa per ajudar una associació de dones maltractades i aquest gest s’ha d’agrair i difondre’l.
Més enllà de l’anècdota i del fet que dir que la Blancaneu és toxicòmana ja no fa tanta gràcia com fa 15 anys, aquí us en deixo l’enllaç i les referències del llibre per si us interessa.
gen 12
Us deixo l’enllaç de l’article d’avui a L’Avui de l’Empar Moliner, l’he trobat brillant. Si no us enganxa per la crítica al “progressisme” fals que tants practiquen des dels escons del poder, us enganxarà per la caricatura del personatge (dels personatges) i fins i tot per l’ús de la llengua (el mal ús que en fan tants, joves i ben formats, sobretot de la inefable àrea metropolitana de Barcelona).
Perquè somrigueu, bon dia!
http://www.avui.cat/cat/notices/2010/01/noticies_del_partit_dels_progressistes_84045.php
gen 09
Per celebrar els nostres 25 primers silencis, i com que avui el dia ens regala diaris sense dones mortes, parlarem de Carmen Laforet, l’escriptora de “Nada” (recomanable i imprescindible!) de qui s’acaba de publicar una biografia que ha guanyat el premi Gaziel. Carmen Laforet va ser una escriptora precoç que va veure’s rebutjada per la seva família després de la publicació de la seva primera novel·la i també menystinguda per una part de la “professió” literària, és a dir, per molts escriptors de l’època (masclisme en estat pur!). Va ser una dona valenta que va pagar molt car el seu talent.
Us deixo l’enllaç de l’article de La Vanguardia que ho explica, juntament amb aquesta preciosa fotografia.
gen 08
Article de Lluís Corominas, diputat de CiU i vicepresident del Parlament de Catalunya, publicat a l’Avui el 4 de gener de 2010
PAÍS PETIT
La manera com un país organitza el seu territori i la concreció dels diferents nivells d’administració, determina la seva eficàcia en la prestació dels serveis als ciutadans i també l’eficiència dels recursos públics emprats per a prestar-los. A més, condiciona la voluntat política de qui té la responsabilitat de governar.
El nou Estatut de l’any 2006 concreta una nova proposta amb la voluntat de simplificar l’estructura administrativa i poder tenir una organització pròpia del nostre país, més enllà de l’organització provincial de l’Estat espanyol. El municipi i la vegueria passen a ser estructura bàsica i les comarques i les àrees metropolitanes a complementar aquesta organització bàsica que es conforma en el marc de la Generalitat.
Comentaris recents