SILENCI 18
Un silenci avui per una història rocambolesca, increïble, que ens deixa perplexos i ens sobta, tot i que no sabem molt bé qui té raó i qui no. En tot cas, hi ha una mare empresonada que es perdrà els anys d’infantesa de la seva filla sense que, segons sembla, hagi comès cap crim. La Pilar Rahola ens en fa un article reflexiu i per reflexionar que, com sempre, tampoc no deixarà indiferent ningú i que subscric completament.
En aquest cas en especial hi ha alguna cosa que no encaixa.
No crec que la llei als EUA sigui tan diferent de la nostra, sobretot quan la comdemna en aquesta dona és tan contundent.
De debó estem alçant la bandera de la justícia contra un maltractador?
Tant bé s’ho sap fer per entabanar un tribunal?
No parlem del Marroc, d’Iran, d’Afganistan ni de l’India, si realment fos un cas tan clar hi hauria un exèrcit d’advocats i detectius de la causa feminista menjant-s’ho viu i tanmateix està sola.
No vull erigir-me en jutge però en aquest cas, i sols en aquest cas, vull ser excèptic.