SILENCI 14
Avui la Marta no ha pogut anar a votar, i això que li hauria agradat, tot i que la independència de Catalunya per a ella suposa només un record d’infantesa, viu i net: l’avi parlant-li d’un somni arran dels seus records de temps més heroics, d’abans de la guerra.
La Marta, però, ara no té massa temps ni ànsia per debatre en el seu interior si li abelleix la idea d’un país lliure. Té altres coses al cap, i moltes coses a fer, i la crisi que s’ha acarnissat a casa, i tants problemes amb dos fills adolescents.
La Marta podria somiar, si en tingués forces, que un dia podria viure en un país lliure. Li agradaria poder tenir aquest somni. Si pogués dormir.
Però avui la Marta, que ja havia planejat, molt endins, escapar-se a un col·legi electoral tot tapant-se amb l’excusa d’anar a buscar el pa, no ha pogut sortir de casa. No vol que la vegin així. I no vol que ell torni a enfadar-se.
El somni, per a ella, ha passat de llarg. Ha passat de llarg un altre dia de llibertat.
