ORACLES
Si tot plegat fossin només foteses:
fer l’amor, menjar, beure, dormir, créixer,
i tot, és clar, amb límits prou estrictes,
la mort seria un alliberament.
Però qualsevol llei de conjectura
sobre el que es troba part dellà del cingle
és, si més no, gratuïta.
Per més
dura i absurda que sigui, la vida
és l’eix entorn del qual gira el nostre ésser,
i amb la mort ja no som.
Cap dels oracles
no ens torna d’aquell fred, d’aquella immòbil
rigidesa en la qual acaba tot.
S’esmena el viure amb més viure, i al fons
de tot del pou del sofriment hi ha sempre
la lluna de l’incert i l’aigua que ens impulsa
cap al brocal on la llum, viva, esclata.
Miquel Martí i Pol
“Llibre d’absències”
Aquesta llum viva que esclata és la que ens ha de guiar en el camí de la consecució d’un país més gran, més fort, més ric, més lliure; cap a la consecució d’una societat més justa, més generosa, més unida, més lliure; cap a la consecució d’uns pobles i ciutats més acollidors, més oberts, més lliures.
Amb el desig que passeu unes bones festes i que el 2010 sigui el començament de tots els canvis que Catalunya, i Castellar, necessiten.
Comentaris recents