NO ERA AIXÒ, CONSELLER CASTELLS / Oriol Pujol, portaveu de CiU al Parlament
Ara fa 7 anys, ens van vendre que al capdavant de la conselleria d’Economia arribava un home coherent, seriós i endreçat que amb la seva gestió duria amb mà de ferro la política econòmica del país. Lamentablement, el temps ha diluït totes aquestes expectatives. El Sr. Castells és l’artífex d’un acord de finançament que no arriba, ni de bon tros, a cobrir el dèficit fiscal que Catalunya pateix. Conseller, no era vostè el que ara fa uns anys parlava de les balances fiscals? No ens argumentava la necessitat de poder-les equilibrar? Q!uanta literatura per a tan pocs resultats.
Ara, el Govern ha aprovat, altra vegada de la seva mà, una modificació de l’impost de successions, amb un exercici d’improvisació i demagògia. Aquests dies al Parlament ens han volgut vendre que ara només pagaran aquest impost les suposades “grans fortunes”. Considera Conseller que un fill que hereti 300.000 € del seu pare ja vidu es pot considerar una “gran fortuna”? Aquesta persona haurà de pagar quasi cinc milions de les antigues pessetes gràcies a la seva modificació. La seva proposta, ja insuficient, s’ha plegat a les demandes d’ICV, que posa clarament en evidència la feblesa del Sr. Montilla i la seva pròpia, Conseller. Per tal de mantenir la seva cadira faran que els catalans i les catalanes haguem de continuar suportant aquest impost.
Tanquem el darrer ple de l’any i les coses són com al principi. El Tripartit es baralla i el país hi perd. El Dragon Khan del primer tripartit s’ha convertit ara en el Govern de les misèries. Accepten un finançament insuficient, només pacten les transferències menors i finalment mantenen l’injust impost de successions. La política ha estat segrestada pel tacticisme, per la necessitat de supervivència d’una formula de govern clarament caducada.
Finalment, com en qualsevol final de curs, hauríem de qualificar la seva gestió. No cal que ho fem nosaltres Sr. Conseller, ja ho fa l’agència de qualificació creditícia Moody’s. Vostè ha assolit la pitjor qualificació del Govern de Catalunya pel que fa referència als riscos d’endeutament. Sr. Castells, la seva gestió ens ha portat a aquesta caiguda del ràting, el pitjor de l’Estat. És un test real, neutral, apolític i professional que sumat a totes les seves anteriors fites el col·loquen, i ho lamento, en el suspens. El pitjor de tot, Conseller, és que en aquest suspens hi vol arrossegar la nostra economia. Per sort el nostre país encara disposa de prou fortalesa per evitar-ho.
