(silencis)

L’últim ple de l’any 2009. S’actualitza el pla de sanejament que vam aprovar el mes de juny d’aquest mateix any, sembla que no es van fer bé les previsions. També es rectifica l’acord del 2008 segons el qual l’ajuntament delegava totes les competències de recaptació de tributs a la Diputació de Barcelona (trobareu la nostra intervenció en aquest mateix bloc). S’aproven ordenances noves o rectificades: la de circulació vial, la de les tanques d’horta, la de tinença d’animals domèstics (bàsicament, s’apuja la sanció mínima a 150 euros), s’aprova el reglament del Consell escolar municipal, un conveni amb la Fundació Família i societat, una proposta de l’Altraveu sobre la iniciativa legislativa per la TV sense fronteres i es dóna compte de la renúncia dels regidors de l’Altraveu que, seguint el seu compromís electoral, canvien de regidors altre cop.

 

Sobre aquest darrer punt, dir que em sap greu. Sí, em sap greu perquè havíem tingut una bona relació amb el Xavi i l’Elisenda. I no vol dir que no la puguem tenir ara amb els dos nous regidors, però, en tot cas, una manera de relacionar-se no s’aprèn i es dissenya en dos dies, fa falta temps, i el temps se’ns esgota quan ja hi estem acostumats i hi ha complicitats. L’Elisenda i el Xavi han fet feina (de manera diferent a com la van fer els seus predecessors, però n’han fet), però van necessitar el seu temps, com tots, per acostumar-se a les maneres de funcionar i de fer tant de la pròpia administració com dels regidors de tots els partits. Ara, els nous regidors en tornaran a necessitar. Nosaltres, i jo personalment, hem estat sempre amatents a les necessitats que poguessin tenir uns i altres, encara que no sempre la nostra voluntat de col·laboració hagi estat ben entesa o ben acceptada. En tot cas, amb els nous regidors, també serà així.

 

El ple va discórrer sense grans problemes ni grans discussions. Només les coses de sempre: sembla que el PSC s’enfada o es molesta molt per les nostres intervencions, siguin de la naturalesa que siguin. Ni tan sols quan manifestem que votarem a favor o que ens abstindrem, donant via lliure a les seves propostes, ells s’ofenen. El regidor Lomas va tornar a aquella tronada cançó de: “CiU no deixa de sorprendre’m”. I és que el problema és que els regidors de CiU es veu que no podem parlar mai, ni bé ni malament, ni de la plaça Major ni de Can Bages! No hi tenim dret, es veu. Segurament torna a ser allò dels qui han nascut exempts de culpa i els qui hem nascut amb el pecat original. I es veu que qui decideix qui ha nascut amb el pecat original són ells mateixos, que s’erigeixen en jutge i part, sempre. La cosa va així: si un regidor de CiU diu alguna cosa de la plaça Major (de la gestió actual del PSC, que no oblidem que és qui governa i decideix i executa en aquests moments), els socialistes s’enfaden i ens retreuen la gosadia de parlar-ne. Si qui en parla és un regidor de l’Altraveu, aleshores tot són brometes i rialles mig còmplices dels socialistes, que tracten habitualment amb molta condescendència qui, per ells, és només una anècdota en la política municipal de Castellar. Però bé, els regidors de l’Altraveu no protesten, així que tampoc ho faré jo.

 

El PSC segueix amb allò de: “i tu més” i allò altre de: “senyoreta, jo no he sigut”. Incapaços de responsabilitzar-se de les seves pròpies decisions, encertades o no.

 

Uns dies abans havíem fet una interessant visita d’obres a la plaça Major (Auditori i edicifi “cultural”). Estaven cofois, contents, satisfets, orgullosos. Ah… ja… aleshores allò no és “culpa” nostra? Com criatures.

 

Al final, s’acomiaden el Xavier Arderius i l’Elisenda Alamany, amb discursos ben travats, continguts. Però vull destacar la intervenció final de l’Elisenda com a regidora, quan acabà dient: “… vostè, alcalde, ens parlava d’il·lusió a la seva campanya (gest d’assentiment de l’alcalde que ja es veia la floreta al damunt), tant de bo avui cregués, senyor Giménez, que vostè és el meu alcalde“. Brillant.

 

Quan en el seu discurs parla de seguir participant, de crear una societat més participativa i una política local més participativa (l’Altraveu), se sent el comentari d’un regidor socialista: “doncs també podrien participar ells en les coses”. Com que parlen de “seguir avançant”, l’alcalde els recomana que d’acord, que seguim avançant i que passem a un altre tema. Patètic.

 

Total, si haguéssim de fer un resum en una frase o amb un qualificatiu d’aquest any de legislatura, podríem dir que ha estat l’any de la destapada oficial del PSC, que governa d’esquena a la participació ciutadana i política (excepte breus i esperpèntiques ocasions), tot i governar en minoria i tot i haver-ne fet bandera. L’any que ens han assegurat que tots els temes d’educació estan resolts fins d’aquí a 10 anys. L’any que no es veu l’arribada del tren. L’any d’una escultura per a la memòria històrica sense consens, diàleg ni informació. L’any d’uns pressupostos participatius excessius i parcials. L’any de les actituds superbes i les desqualificacions constants. L’any que un govern va fer d’oposició.