des 30
El concert del passat dia de Sant Esteve va ser preciós, emotiu… Us en deixo una mostra amb l’agraïment a tantíssimes persones que van venir (més de 600) i que ens van ajudar a fer que tot sortís rodó. Si voleu veure’n més fotos, podeu anar a aquest enllaç:
http://www.espaiart.com/galeria/mostra.php?galeria=2009-12-26_nadal_castellar&pag=1
I un cop més… que tinguem tots un… sedós any 2010. (1)
(1) Si llegiu L’elegància de l’eriçó, de Muriel Barbery, lectura que us recomano, sabreu per què he triat “sedós”.

des 29

Trobo a l’Avui + Sabadell dues notícies que ens poden ajudar a fer una mica de remor en el nostre silenci d’avui, aquí en teniu els enllaços:
http://www.avui.cat/sabadell/notices/2009/12/cerdanyola_estrena_cartipas_6115.php
http://www.avui.cat/sabadell/notices/2009/12/el_jutjats_estrenen_sales_de_familia_i_violencia_de_genere_6128.php
Pel que fa al nou cartipàs de l’ajuntament de Cerdanyola, definit per la nova alcaldessa Carme Carmona (i ens hem de felicitar que, malgrat les formes -moció de censura- hi hagi una nova alcaldessa a Catalunya), ens congratulem que hi hagi previst una regidoria d’igualtat i que aquesta estigui adscrita directament a l’alcaldia, com ho estava a Castellar entre els anys 2004-2007. És important perquè és una manera de donar-hi notorietat, importància, de manifestar que és un tema principal per a l’alcaldessa, que se n’ocuparà personalment. Segons la meva opinió, mereix un reconeixement, que l’amic Morral, ex-alcalde ja de Cerdanyola, no va saber guanyar tot i la bandera progressista del seu partit (ICV-EUA).
Pel que fa als nous jutjats de violència de gènere de Sabadell, cal felicitar la iniciativa i exposar els dubtes que genera el fet que no hi hagi personal assignat. Però ja sabíem abans que no hi ha jutges que es puguin dedicar exclusivament a aquest tema, tot i els munts d’expedients que, per aquesta causa, col·lapsen els jutjats, ordinaris o no. En tot cas, ja hi ha la carcassa, a veure si ara la podem omplir de recursos i buidar de raons.
des 28
Típica situació d’una llei per la que no estem preparats (ni ho està la pròpia administració ni la ciutadania) ja que no hi ha les infraestructures necessàries per aplicar-la…
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/12/els_hospitals_publics_temen_el_col_lapse_si_fan_avortaments_82647.php
des 27
La Júlia em demana que escrigui al bloc el seu poema perquè el pugueu llegir…
NADAL SENSE MÀGIA (per penjar al bloc de la mama)
Un Nadal sense màgia?
No, no pot ser, no ens
portarien regals i la
neu es desfaria fàcilment.
No pot ser i no pot ser!
Hauríem d’anar al cole i no voldríem
anar-hi. Seria un fantasma
amagat a qui no li agrada el Nadal.
Vull sentir els
ocellets fent piu-piu
dalt d’un arbre i el
pessebre… també el vull fer!
BON NADAL!
Júlia Ribes Gatell
(nota de la mare: sigueu indulgents…)
des 27

Un silenci avui per una història rocambolesca, increïble, que ens deixa perplexos i ens sobta, tot i que no sabem molt bé qui té raó i qui no. En tot cas, hi ha una mare empresonada que es perdrà els anys d’infantesa de la seva filla sense que, segons sembla, hagi comès cap crim. La Pilar Rahola ens en fa un article reflexiu i per reflexionar que, com sempre, tampoc no deixarà indiferent ningú i que subscric completament.
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20091227/53855248378.html
des 24
ORACLES
Si tot plegat fossin només foteses:
fer l’amor, menjar, beure, dormir, créixer,
i tot, és clar, amb límits prou estrictes,
la mort seria un alliberament.
Però qualsevol llei de conjectura
sobre el que es troba part dellà del cingle
és, si més no, gratuïta.
Per més
dura i absurda que sigui, la vida
és l’eix entorn del qual gira el nostre ésser,
i amb la mort ja no som.
Cap dels oracles
no ens torna d’aquell fred, d’aquella immòbil
rigidesa en la qual acaba tot.
S’esmena el viure amb més viure, i al fons
de tot del pou del sofriment hi ha sempre
la lluna de l’incert i l’aigua que ens impulsa
cap al brocal on la llum, viva, esclata.
Miquel Martí i Pol
“Llibre d’absències”
Aquesta llum viva que esclata és la que ens ha de guiar en el camí de la consecució d’un país més gran, més fort, més ric, més lliure; cap a la consecució d’una societat més justa, més generosa, més unida, més lliure; cap a la consecució d’uns pobles i ciutats més acollidors, més oberts, més lliures.
Amb el desig que passeu unes bones festes i que el 2010 sigui el començament de tots els canvis que Catalunya, i Castellar, necessiten.
des 22
Article imprescindible de Vicent Sanchis publicat avui a l’Avui. Esperem que la gent passi comptes amb el PSC a les urnes.
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/12/tu_hi_vas_anar_i_ells_tornen_82108.php
des 21
Primer dia d’hivern i primer dia de llar de foc. És un dilluns estrany, no hi ha hagut reunió a la tarda, no hi ha hagut assaig de la coral, no hi ha assaig de teatre… Ens acostumem a tot, fins i tot a un ritme frenètic que ens estimula i ens enriqueix.
Llegeix la resta de l’entrada »
Comentaris recents