SILENCI 3
Potser no ho sap ningú, però al bloc de pisos n’hi ha dos, d’homes que maltracten les seves dones. Un d’ells treballa a l’oficina bancària de la cantonada, l’altre és un funcionari de Correus. Saluden atentament els veïns que es troben a l’escala, si s’escau, i el funcionari és l’ànima de les reunions de veïns, que anima amb acudits diversos.
Elles són dues dones aparentment felices dins la normalitat i la rutina. Les dues preguen d’amagat que s’acabi el suplici de viure.
Sovint es fa difícil de decidir a cop d’oïda on està passant res, sovint la por a tenir problemes ens fa més sords encara i sovint les coses són una cosa i semblen una altra.
Recordo que fa anys vaig veure una coneguda amb un ull de vellut, davant la meva pregunta va sortir la resposta de sempre – Em vaig donar amb la porta – No sé perquè però li vaig contestar que hi havien portes que pagava la pena fer-les fora.
Pel que fa a les denúncies falses (de l’altra entrada), alguns d’aquests advocats s’haurien de plantejar el mal que estan fent, quan una llei s’utilitza de manera injusta es corre el risc que es deixi de fer servir.