SILENCI 2
Una denúncia falsa ens fa retrocedir dècades en la lluita per l’eradicació de la violència i la igualtat d’oportunitats.
Les impostores de la violència de gènere
JOAN MARTOS | President de l’APSCAT (Associació de Pares de Família Separats de Catalunya) – L’Hospitalet de Llobregat | 26/11/2009 |
L’any 2008 es van registrar a Catalunya 20.365 denúncies per presumptes episodis de violència domèstica sobre les dones, segons dades publicades per l’Institut Català de la Dona i el Consell General del Poder Judicial, el que representa 55 denúncies diàries de mitjana, i un augment del 32,4% respecte l’any 2007. Afortunadament, només en un 16% d’aquests procediments hi van haver indicis reals de maltractaments amb la conseqüent sentència condemnatòria. La resta de casos (84%), es varen arxivar en la seva majoria sense arribar a judici (80%) o hi va haver una sentència absolutòria (4%), per manca de proves, doncs les dones varen basar els fets únicament a partir de la seva declaració oral. Tanmateix, una gran majoria d”homes veuen com reben una ordre d’allunyament (en el 61% dels casos) doncs es considera que el mer testimoni de la dona és un indici prou suficient.
La qüestió de fons és que moltes d’aquestes denúncies falses es donen en un context de divorci, en el que les dones acusen a la seva futura ex-parella, aconsellades per uns advocats sense escrúpols, per tal d’aconseguir la custòdia del seu fill, a més d’una pensió econòmica i l’ús del domicili familiar, fent un ús pervers de la llei de violència de gènere.
Per tot això, cal insistir per una llei més específica, que continuï actuant en els casos de maltractaments reals però que alhora descarti ràpidament aquells on hi hagin indicis de falsa denúncia, especialment quan, de fet, es tracta simplement d’un divorci contenciós. Si això no es corregeix, veurem com les impostores de la violència de gènere continuaran fent un ús fraudulent de la llei. Una possible mesura correctiva fora que la justícia actués d’ofici davant les denúncies que acaben amb sobreseïment i imposés una demanda per falsa denúncia. També ajudaria que des de l’Institut Català de les Dones, les regidores d’igualtat, els serveis socials o els propis advocats s’actués amb major cautela alhora d’aconsellar indiscriminadament a les dones per a que denunciessin als pares del seus fills a partir d’uns fets que, afortunadament, en la majoria de casos són inexistents. En qualsevol cas, serà i ha de ser un jutge qui condemni al pare en cas d”existir els maltractaments i, en cas contrari, hauria d’investigar la mare i condemnar-la si es prova la seva impostura.
Completament d’acord amb el text. Cal erradicar les denúncies falses, pel bé de les dones realment maltractades. Avui en dia, n’hi diuen maltractament psicolòlgic quan, del que es tracta, és simplement d’un conflicte de parella que acaba amb un divorci contenciós. Clar que hi ha unes espavilades que es pugen al carro dels maltractes per treure’n rendiment… lamentable…
[...] (i no per això hem de concluir que s’ho inventen quan denuncien només amb el seu testimoni, i dir que són impostores de la violència de gènere em fa vergonya i fàstic). Quantes han d’aguantar insults i assetjament psicològic de les seves [...]