SENTÈNCIES REALS, SENTÈNCIES INVENTADES / Ferran Sáez Mateu
Perquè no tot és igual, no tothom és igual, no tot es tracta de la mateixa manera, no tothom és jutjat de la mateixa manera…
——————————————————————————–
Tot i que la sentència per l’anomenat “cas Filesa” es va emetre el 28 d’octubre del 1997, la gran trama de corrupció amb la que es finançava el PSOE va començar tot just el 1989, amb l’objectiu de sufragar les diverses campanyes electorals d’aquell any. Això, si més no, és el que consta a la sentència que va condemnar a diverses penes a Josep Maria Sala, Carlos Navarro, Lluís Oliveró, Alberto Flores, Aida Álvarez, Miguel Guillermo Molledo, Luis Sánchez, Francisco J. Iglesias, Julio Calleja, Juan A. Molina, Eugenio García y Diego Ramos. Els delictes que se’ls imputaven no eren precisament insignificants: associació il.lícita, apropiació indeguda, falsetat documental, etc. El líder del PSC Josep Maria Sala, condemnat a tres anys, només en va arribar a passar dos a la presó.
La trama delictiva del cas Filesa, en tot cas, només fou una goteta d’aigua en l’oceà de corrupció generalitzada dels darrers mandats de Felipe González. Sense anar més lluny, el mateix any 1989, Juan Guerra, un venedor d’enciclopèdies a l’atur, germà de l’aleshores vicepresident del govern Alfonso Guerra, fou contractat pel PSOE com a “assessor” d’aquest a la delegació del govern espanyol a Andalusia. En realitat, el suposat “assessor”, que no tenia estudis ni cap experiència professional rellevant, va utilitzar el despatx per a altres finalitats, cosa que l’any 1995 li va suposar una condemna judicial per delicte fiscal. Comparat amb altres casos de la mateixa època, el cas Juan Guerra era anecdòtic, però. N’hi havia de molt pitjors, en els que l’apropiació indeguda de fons públics s’associava a la tortura, el segrest i l’assassinat, com en el cas del GAL. Alguns coneguts noms de militants socialistes relacionats amb aquells fets gravíssims encara estan a la memòria de tots: Julián Sancristóbal, Rafael Vera. I, per damunt de tots, l’estrella: l’exdirector general de la Guardia Civil nomenat per Felipe González, Luis Roldán.
La sentència en ferm pel cas Filesa es va emetre ara fa 12 anys. Va quedar perfectament provat que el PSOE s’havia finançat per mitjà d’una trama corrupta. Un any després, el 1998, va quedar provada la participació de Julián Sancristóbal en el segrest de Segundo Marey. Totes aquestes sentències, i moltíssimes altres, són públiques; les pot consultar qui en tingui ganes. El problema és que hi ha un cert tipus de gent que el que realment voldria llegir és la sentència que determinava la culpabilitat de Jordi Pujol en el fals cas Banca Catalana, o potser la del fals cas Prenafeta, a començaments dels anys noranta. Llàstima: les sentències esmentades no existeixen. Tot i així, una bona part de la premsa actua com si aquestes fantasies ideades en el seu moment per a fer fora un govern nacionalista de Catalunya existissin de debò. Es parla del cas Banca Catalana o del cas Prenafeta com si fossin una cosa semblant al cas Filesa o al cas GAL. Hi ha una “petita” diferència amb els primers, però: la trama de finançament il.legal del PSOE o la fundació d’un grup terrorista que va causar la mort de 28 persones van ser provats judicialment en el seu moment, donant llocs a nombroses condemnes en ferm que sumaven molts anys de presó. Tret de les autoritats de la dictadura franquista, a Jordi Pujol no l’ha condemnat mai ningú, i Lluís Prenafeta tampoc.
Amb les darreres accions del jutge Garzón s’ha tornat a repetir la mateixa història. Això no ha passat en qualsevol moment, és clar, sinó tot just quan la pràctica totalitat de les enquestes pronostiquen un greu clatellot electoral tant per al PSC com per a ERC, que, aritmèticament, impediria la formació d’un tercer tripartit. És una vella i coneguda història. En tot cas, convé recordar les vegades que calgui que la sentència condemnatòria del cas Filesa existeix, mentre que les altres són, senzillament, inventades.
