PER QUÈ ARA LA CORRUPCIÓ HO HA DE TAPAR TOT? Ramon Tremosa
El jutge Garzón ha actuat contra l’alcalde de Santa Coloma de Gramanet i altres càrrecs electes del PSC i contra Lluís Prenafeta i Macià Alavedra. En un moment econòmic molt delicat, on el fracàs espanyol per a superar la crisi contrasta amb l’inici de la recuperació europea (reformisme continuat contra immobilisme ideològic), la justícia espanyola irromp a Catalunya de manera espectacular. Vist des d’Europa sobta com, de cop i volta, tots els mitjans catalans en parlem de dia i de nit. En altres països europeus també hi ha corrupció, que interessa als ciutadans, però aquesta només ocupa una pàgina als diaris. Els debats importants (crisi, reformes, competitivitat, atur…) segueixen centrant el debat polític econòmic i social en els països avançats.
Qui pot ara tenir interès en judicialitzar i posar sota sospita tota la vida pública catalana? Quan el cas Millet començava a perdre pistonada en els mitjans de comunicació, que n’han fet un judici paral·lel excessiu i que han filtrat dia si dia també secrets del sumari sense esperar la sentència, ara Garzón irromp com ho féu al 1992, quan abans dels jocs olímpics va empresonar simpatitzants independentistes.
A pocs mesos de les properes eleccions catalanes potser des de Madrid hi ha massa coses inquietants a la província encara irredempta, que ja es pensava sotmesa després del debat del nou Estatut. N’apunto algunes causes: 1) Tot i portar sis anys a l’oposició i sense governar cap administració important, CiU segueix liderant totes les enquestes, oferint una alternativa creïble de govern i proposant el dret a decidir per a superar el col·lapse autonòmic de ZP. 2) Tot i controlar tots els mitjans de comunicació, i tot i disposar a Madrid d’un govern amic i de no patir cap contrapoder des de l’ajuntament de Barcelona, el PSC no capitalitza la gestió del govern català. 3) Tot i que ERC segueix apostant per fer més governs tripartits, no creix des del poder i ara li acaba de sortir un partit netament independentista que li disputarà l’electorat i que li prendrà molts vots. 4) El president del FC Barcelona, pentacampió al 2009 amb un joc meravellós fet amb un bon grapat de jugadors catalans, es manifesta desacomplexadament per la llibertat de Catalunya i insinua el seu salt a la política (i just després de manifestar-se per un Estat propi l’onze de setembre al Barça se li aireja l’afer dels espies). 5) A l’exitosa i pacífica consulta d’Arenys de Munt ara li seguiran un centenar de consultes el proper 13 de desembre, i més que en vindran a la primavera vinent.
Només desmoralitzant els votants catalans amb més identificació nacional es podrà repetir un altre govern tripartit liderat pel PSC, un partit identificat amb la nació espanyola, amb el centralisme dels alts funcionaris de l’Estat i amb la regionalització definitiva de Catalunya. La legislatura catalana actual és acabada i comença un any de sospites judicials continuades, per a que no es parli de la crisi econòmica ni del col·lapse de l’autogovern: es busca l’abstenció dels altres, que l’abstenció socialista ja la mobilitzaran celebrant les eleccions en dia laborable.
Les properes eleccions catalanes marcaran tota una generació: si no hi ha el tomb que, a parer meu, el país necessita, el PSC esdevindrà per molts anys el PRI català, monopolitzant encara més la política i la vida social catalana. Ens allunyaríem de Dinamarca i ens acostaríem més a Venezuela. I cada dia estic més convençut d’haver dit que sí a CiU, quan Artur Mas em va proposar de ser-ne el seu eurodiputat.
Crec d’una manera fefaent que el més important no és pas quan comença a surar la porqueria sinó la reacció dels responsables de que no hi hagi.
Ho sento, penso que aquesta vegada, on el més malparat era el PSC i si més no en el primer moviment, us han guanyat la mà.
Davant una expulsió sense miraments dels acusats, Convergència ha mantingut una posició d’haver d’esperar a … i tan sols quan no hi ha hagut més remei han suspès de militància “provisionalment” als dos acusats del partit.
Si en el cas del PP em sembla d’opereta l’actuació del partit tot em fa pensar que a CDC no s’ha fet el pas de la suspensió a contracor.
Perdona’m però no em fareu creure que això passa ara perquè beneficiarà al PSC. Si això us acaba passant factura potser haureu de fer un pensament. Vull fer-vos particip de la meva experiència, encara no fa un any haver d’escoltar un votant del PP dient-me que l’onze-M era responsabilitat del PSOE (Aquell 11 de març jo era a Portugal, vaig veure les noticies a totes les televisions del mon)
D’acord amb tu, Josep B., l’important és la reacció dels responsables, una altra cosa és que estiguem d’acord amb quina ha de ser aquesta reacció. No sé si es tracta de veure qui guanya qui en les reaccions, encara que, com diem, és important la reacció mateixa. Jo, per exemple, no estic d’acord amb una “expulsió sense miraments”. I una darrera cosa, jo no intento fer creure res a ningú! Ni tan sols amb el què escric o el que penjo al bloc.
Gràcies pel teu seguiment del bloc i, sobretot, per la teva participació.
Primer de tot disculpar-me si l’expressió “no em fareu creure” t’ha pogut ofendre, és una expressió que faig servir sovint sobretot per fer veure que no n’estic (ni ho estaré) d’acord amb alguna cosa.
Pel que fa a les expulsions sense miraments, ho sento, però jo sí n’estic d’acord, fa temps que vaig deixar de creure en la “bona voluntat” quan hi han cèntims pel mig.
No, no, i ara, no m’he ofès!