Montse Gatell

Ja s’intuïa a la tornada de l’estiu que aquest any que ens queda per davant seria llarg i dur.

Llarg, perquè es fa llarg anar comptant els dies, les hores i els minuts quan el temps sembla temps perdut, sembla un espai buit. Llarg, perquè passen els dies i quan anem a dormir res ens fa pensar que estem millor que quan ens hem llevat. Llarg, perquè molts dels canvis que necessitem no es produiran en cap cas abans d’un any. Ni aquí (Catalunya), ni allà (Espanya). Llarg, perquè malgrat que la il·lusió hi és, les ganes d’empènyer coses hi són, -no només a CiU sinó també en el món econòmic, cultural, associatiu…- pot arribar a descoratjar molt veure la mediocritat dels que estan al capdavant de les administracions del país i de l’Estat.

I dur. Dur, perquè hi ha gent passant problemes. Perquè hi ha 531.000 persones a l’atur. Perquè hi ha unes 70.000 persones en ERO,s temporals (com a avantsala de l’extinció definitiva dels seus contractes laborals). Perquè la crisi és econòmica però les conseqüències són socials i aquestes es faran més evidents, precisament, aquest any vinent. Dur, perquè les decisions que es prenen van en la direcció incorrecte, perquè són equivocades, perquè ningú apuja els impostos en plena crisi econòmica. Dur, perquè la gent es va emprenyant cada vegada més (es promet que es suprimirà l’impost de successions i després res de res) perquè s’assegura la gratuïtat del transport públic pels menors de 12 anys, i res de res, perquè s’apugen els impostos a la classe mitja i treballadora malgrat observar com el Govern es continua engreixant i malbaratant. Dur perquè creix la inseguretat. I dur perquè hi ha qui continua entestat a procurar que la “batalla” política es produeixi a nivell de claveguera.

Que l’any seria dur i llarg m’ho imaginava, però no pensava que els seus efectes serien tant ràpids com per, a més a més, poder assegurar que -malgrat que nosaltres treballarem en sentit contrari- alguns intentaran que sigui un any trist, molt trist políticament parlant.

Després de gairebé 7 anys de govern Tripartit no és sorprenent la feblesa amb què encaren el darrer any de legislatura? No és prova de la seva impotència haver de recórrer a la provocació i a l’empastifada? No és prova de la seva incapacitat que el Tripartit sembli tan sols farcit de Zaragozas i Ferrans? Certament, no hi ha gestió de govern a explicar i a defensar més enllà de la destrucció de CiU i Artur Mas? No és trist, molt trist i decebedor, que després de 7 anys de Tripartit els problemes dels País continuïn essent culpa dels 23 anys dels Governs del President Pujol? Ens mereixem en aquests moments un President com el Senyor Montilla que no és capaç de posar ordre dins el seu govern, que continua sotmès a les voluntats del senyor Zapatero i del PSOE, i que excita el seu partit a fer de la política el terreny brut i fangós amb el que difícilment donarem cap esperança als catalans? No es mereix el País alguna cosa millor?

Des de la duresa del moment i assumint que serà llarg, ens neguem a convertir-ho tot plegat en un escenari trist. No caurem en la provocació. No contribuirem a fer de la política el patí de deixalles del País, no !!! I menys encara en un moment en què les solucions a la crisi són precisament polítiques. I menys encara en un moment en què el País i la seva gent ha de poder creure que ens en podem sortir.

Oriol Pujol i Ferrusola
Portaveu de CiU al Parlament de Catalunya

Després de l’èxit de la campanya de recollida de menjar i a causa de la greu situació de crisi que pateix el país, Convergència Democràtica de Castellar del Vallès, inicia una nova campanya solidària de recollida de joguines.

Aquesta vegada la campanya va dirigida directament als més petits amb l’objectiu de cobrir una part de les seves necessitats, precisament en dates nadalenques.

La intenció de la campanya és recollir joguines per a què els infants de famílies que pateixen dificultats econòmiques puguin gaudir d’un Nadal com la resta de nens. A mesura que es vagi rebent el material s’anirà distribuint per les diferents entitats del municipi, com Via Solidària, qui en farà la distribució directa a les famílies.

La campanya CONVERGÈNCIA SOLIDÀRIA s’emmarca dins del projecte iniciat a Convergència Democràtica de Catalunya, a través de la Secretaria Executiva de Territori i Acció Municipal, Militància i Formació i la Secretaria d’Àmbit Sectorial d’Estat del Benestar i Suport a la Família.

Aquelles persones interessades a participar en la campanya, només han de portar les joguines a la seu de CiU a Castellar del Vallès, situada al carrer Prat de la Riba, número 40, els dimarts i dijous de les 6 de la tarda a les 9 del vespre, del 2 de novembre al 15 de desembre.

Aquest mes d’octubre, i fins a la celebració del ple de les ordenances fiscals, els grups municipals debatran sobre les taxes i impostos que es fixen en les ordenances i, per tant, decidiran què haurem de pagar els castellarencs l’any vinent. No només això, sinó que també es marcaran els ingressos que necessitem i, esperem, quines despeses retallarem per tal de no haver d’incrementar els impostos.

Això, al menys, és el que pretén el grup municipal de CiU, que, per segon any consecutiu, demanarà que els impostos no s’apugin per tal que les famílies puguin fer front amb més garanties a aquesta època de crisi.

Ja ho vam fer l’any passat, amb un resultat nul ja que l’equip de govern del PSC va augmentar els impostos i les taxes municipals sense miraments. En les darreres setmanes, tots hem rebut l’ordre de pagament de la taxa de les escombraries i hem pogut veure el desmesurat augment de la mateixa. CiU informa la ciutadania que aquest any tornarà a augmentar aquesta taxa, tal i com el PSC va decidir l’any passat.

En contra d’aquesta política (que després s’intenta pal·liar amb ajuts minsos i poc estudiats), CiU proposarà l’increment 0, les bonificacions universals i els ajuts socials segons la renda, l’allargament del període de pagament i el fraccionament de determinats impostos (plusvàlua, compra o lloguer de nínxol…) i les bonificacions a l’IBI per a famílies nombroses i per implantació de tecnologia d’estalvi energètic.

Per aconseguir-ho, treballarem d’aquí fins al ple, i seran benvingudes les propostes que vulgueu fer-nos per tal que les puguem canalitzar des de la nostra posició de membres del Consistori. Si teniu una idea, una queixa, un suggeriment sobre aquest tema, ens ho podeu fer saber al correu electrònic del nostre grup municipal: grupciu@castellarvalles.cat

Realment començo avui l’activitat al meu web http://montsegatell.cat, compartint durant unes setmanes el manteniment del meu bloc: http://montsegatell.bloc.cat…

Si voleu veure tot l’arxiu històric dels 365 articles i posts que hi he escrit des de l’any 2007, podeu anar a aquesta adreça i allà ho trobareu tot.

Comença una nova etapa! Aquest web és, com ho ha estat el bloc.cat fins ara, una finestra oberta a l’exterior i una porta oberta a l’interior. Hi sou tots benvinguts!

http://radiocastellar.podomatic.com/entry/2009-10-13T12_49_38-07_00

Un any més, el ministeri de Foment ha tornat a incomplir el seu compromís pel que fa a les inversions a Catalunya. Les xifres són feridores. L’engany és persistent. I la trampa és doblement greu. Quan Zapatero i Blanco menteixen ho fan per partida doble. D’un costat, enreden els diputats catalans que els aproven els pressupostos. De l’altre, es burlen de l’Estatut d’Autonomia, que marca uns mínims per compensar l’espoliació fiscal de les darreres dècades. Cal prendre’n nota. Però, sobretot, ho haurien de fer els 25 diputats del PSC, que ben segur que no ho faran –fatalment resignats–, i els 3 d’Esquerra Republicana. Joan Ridao ha anunciat que salvaran els comptes de l’any que ve a canvi de la gestió de l’aeroport del Prat. Santa innocència. O masoquisme reiterat. ¿Quina garantia té Ridao que Zapatero complirà aquesta nova promesa, si l’arriba a fer? No n’ha complert cap. Els ha envescats de manera sistemàtica. Una vegada i una altra. Que els diputats socialistes es deixin enganyar és una qüestió de disciplina de partit.

Que ho facin Esquerra, Convergència i Unió o Iniciativa no és explicable. I encara una altra: si el govern de l’Estat és incapaç de complir les seves promeses respecte a les inversions en infraestructures, ¿qui pot creure’s que compliran el pacte del nou finançament, quan la vicepresidenta Salgado ni tan sols va concretar les pròpies xifres?

Tres dies de festa i sembla que la vida es capgira cap per avall! Què diferents són les hores, el pas del temps, les prioritats… Què lleugeres les obligacions i els terminis! Què llargues i intenses i necessàries les sobretaules inacabables i la conversa fluïda!

No vull escriure molt. Només vull deixar palesa la sensació de benaurança (monstruosa, que diria Solange…) d’aquests tres dies, tan desconnectats de la seva pròpia naturalesa, tan aliens al que fa que avui sigui un dia festiu. M’agrada fer festa, és clar, però m’agrada també perquè les tasques a les que dedico gran part del meu temps en jornades laborables és més agraïda i es fa menys pesada en un dia festiu. Com avui. Excepte un munt de roba que m’espera pacient per ser planxada convenientment i un caldo que espera ser convertit en sopa, tot està fet. I aquesta, la sensació de la feina feta, és tan excelsa! Segurament, o en gran part, perquè les coses que haig de fer, m’agraden molt. Sempre he dit que sóc una dona afortunada (diguin el que diguin les males llengües sobre tortures internes diverses i, aquestes sí, monstruoses).

Llegeix la resta de l’entrada »

“La insolència de l’oficialitat i la lentitud de la justícia són penes que el comú del poble té dret a rebutjar, per alta que sigui la magistratura i extrema l’arrogància d’aquells que dicten sentència o simplement la retardin”.
Pasqual Maragall, ex president de la Generalitat.

---

Arran del cas Millet ha començat a Catalunya el happy hour de les mitges acusacions contra l’adversari polític. Vàrem veure-ho amb la polèmica del 3 % i sempre se segueix el mateix esquema: el ventilador es posa en marxa i s’espera que la porqueria real o retòrica faci la funció dels arguments. En aquesta ocasió, a més, la tàctica serveix per evitar que es parli de la crisi econòmica, de l’atur, de la pèssima gestió del gabinet Zapatero i de la manca de projecte i impuls del tripartit presidit per Montilla. Els manuals americans de moda ensenyen que cal posar el focus on sigui per tal que no es vegin les misèries de casa.

Llegeix la resta de l’entrada »

Dijous 8 d’octubre hi ha una altra sessió de la programació de “EN TO POÈTIC”, a la Penya Solera a les 21.30h. Tinc la sort de poder recitar poesia de Maria Mercè Marçal, del recull “Sal oberta”, una obra rodona, amb tot l’imaginari de símbols femenins de l’autora. Val la pena tancar els ulls i escoltar i deixar-se sentir les paraules dins el cap, el cor, l’estómac… Poques persones han explicat tan bé, amb tanta qualitat, amb tant d’encert, l’interior femení.

Un tast:

Avui la primavera se m’ha fet tota meva
com una criatura: dóna més que no rep.

Ha pres a mà les regnes del meu cor, i l’estrep,
i desnua amb pols ferm la tristor que s’agleva.

Cerco un tast de vi nou. Caço qualsevol ham
- rebost esbatanat a la fruita i al res…

Plouen fulles d’olor, i el bon temps que em diu: té!
M’enduc, com un veler, sol i lluna al velam.

I a casa no m’esperes, amor, per fer-te’n do.
Les hores s’afileren, mals hostes del convit,
i l’enyor de mans balbes adoba la saó.

Un no sé què s’esbalça en cascades sobre el llit,
i, en no trobar l’eixida per portes ni balcons,
esbarria pel sostre teraranys de petons!

Ple dimarts 29 de setembre, el primer després de les vacances d’estiu. Tot i així, a la majoria de regidors els ha marxat ja el bronzejat i la cara de relaxament.

Ha passat un estiu però no han canviat massa coses. El PSC continua tractant els grups de l’oposició com si fóssim tots (o uns quants, entre els qui em compto) estúpids o mesells. El menyspreu d’alguns regidors socialistes és manifest o bé en petits detalls del cara a cara, o bé en altres fòrums d’opinió.

Tothom és al ple… No! tothom no! falta el trànsfuga, que no sabem si està malalt, està de vacances o és un trànsfuga del seu primer transfuguisme… no ho sabem. En tot cas, es nota la seva absència perquè dos regidors del PSC s’han dedicat a demanar el vot a dues regidores de CiU, amb força insistència.

Llegeix la resta de l’entrada »