NO RES, UNA FUTESA…
El passat 15 d’octubre vam rebre un correu electrònic del departament d’Educació de l’Ajuntament on se’ns informava que ja estaven a punt les bases perquè les AMPA de les escoles puguin demanar la subvenció per als “ajuts per a potenciar i incentivar la socialització i reutilització de llibres de text”. Si heu anat seguint els darrers mesos de política local, sabreu que el grup municipal de CiU va arribar a uns acords amb el PSC ara fa just un any, entre els quals, CiU proposava la posada en marxa d’aquests ajuts. Hi havia un compromís de l’equip de govern de tancar i executar els acords en els tres mesos següents, és a dir, el març de 2009. Aquest passat 15 d’octubre de 2009 ens arriba aquesta acció consumada d’Educació sense que CiU hagi aconseguit en tots aquests mesos parlar-ne i treballar-hi amb la regidora d’Educació, sense propostes, sense vocació de col•laboració per part de la regidora, ni d’informació ni consens ni res.
Ara llegim aquest correu i veiem amb desolació que el termini que tenen les AMPA per sol•licitar l’ajut és el 26 d’octubre. Fixem-nos-hi bé: del 15 (dia en què en notifica) fins al 26 d’octubre, 11 dies.
Vam dir fa unes setmanes que anàvem tard, molt tard, i la regidora, suposem que empesa per un afany de treball sense precedents en la seva acció de govern, decideix d’avui per demà no comptar amb CiU per a l’establiment de les condicions tot i haver estat els impulsors d’aquest ajut i deixar 11 dies a les AMPA (pares i mares que s’hi dediquen després de jornades laborals i familiars llarguíssimes) per a presentar la sol•licitud (amb tot el paperam que requereix, permís de la Generalitat inclòs).
La regidora ens avisava, també, que la informació ja estava penjada al web i que ja havien avisat totes les AMPA. Ai… les AMPA van rebre aquest mateix correu després de la notificació de la regidora als grups polítics. I no passa res, que ara no anirem a comptar els minuts de diferència entre un correu i l’altre. Passa només que, a part de fer-ho malament, intenten mentir-nos impunement. Però vaja, no res, una futesa…
