LLARG, DUR… I TRIST? Oriol Pujol, portaveu de CiU al Parlament
Ja s’intuïa a la tornada de l’estiu que aquest any que ens queda per davant seria llarg i dur.
Llarg, perquè es fa llarg anar comptant els dies, les hores i els minuts quan el temps sembla temps perdut, sembla un espai buit. Llarg, perquè passen els dies i quan anem a dormir res ens fa pensar que estem millor que quan ens hem llevat. Llarg, perquè molts dels canvis que necessitem no es produiran en cap cas abans d’un any. Ni aquí (Catalunya), ni allà (Espanya). Llarg, perquè malgrat que la il·lusió hi és, les ganes d’empènyer coses hi són, -no només a CiU sinó també en el món econòmic, cultural, associatiu…- pot arribar a descoratjar molt veure la mediocritat dels que estan al capdavant de les administracions del país i de l’Estat.
I dur. Dur, perquè hi ha gent passant problemes. Perquè hi ha 531.000 persones a l’atur. Perquè hi ha unes 70.000 persones en ERO,s temporals (com a avantsala de l’extinció definitiva dels seus contractes laborals). Perquè la crisi és econòmica però les conseqüències són socials i aquestes es faran més evidents, precisament, aquest any vinent. Dur, perquè les decisions que es prenen van en la direcció incorrecte, perquè són equivocades, perquè ningú apuja els impostos en plena crisi econòmica. Dur, perquè la gent es va emprenyant cada vegada més (es promet que es suprimirà l’impost de successions i després res de res) perquè s’assegura la gratuïtat del transport públic pels menors de 12 anys, i res de res, perquè s’apugen els impostos a la classe mitja i treballadora malgrat observar com el Govern es continua engreixant i malbaratant. Dur perquè creix la inseguretat. I dur perquè hi ha qui continua entestat a procurar que la “batalla” política es produeixi a nivell de claveguera.
Que l’any seria dur i llarg m’ho imaginava, però no pensava que els seus efectes serien tant ràpids com per, a més a més, poder assegurar que -malgrat que nosaltres treballarem en sentit contrari- alguns intentaran que sigui un any trist, molt trist políticament parlant.
Després de gairebé 7 anys de govern Tripartit no és sorprenent la feblesa amb què encaren el darrer any de legislatura? No és prova de la seva impotència haver de recórrer a la provocació i a l’empastifada? No és prova de la seva incapacitat que el Tripartit sembli tan sols farcit de Zaragozas i Ferrans? Certament, no hi ha gestió de govern a explicar i a defensar més enllà de la destrucció de CiU i Artur Mas? No és trist, molt trist i decebedor, que després de 7 anys de Tripartit els problemes dels País continuïn essent culpa dels 23 anys dels Governs del President Pujol? Ens mereixem en aquests moments un President com el Senyor Montilla que no és capaç de posar ordre dins el seu govern, que continua sotmès a les voluntats del senyor Zapatero i del PSOE, i que excita el seu partit a fer de la política el terreny brut i fangós amb el que difícilment donarem cap esperança als catalans? No es mereix el País alguna cosa millor?
Des de la duresa del moment i assumint que serà llarg, ens neguem a convertir-ho tot plegat en un escenari trist. No caurem en la provocació. No contribuirem a fer de la política el patí de deixalles del País, no !!! I menys encara en un moment en què les solucions a la crisi són precisament polítiques. I menys encara en un moment en què el País i la seva gent ha de poder creure que ens en podem sortir.
Oriol Pujol i Ferrusola
Portaveu de CiU al Parlament de Catalunya
