L’ENGANY PERSISTENT / Vicent Sanchís
Un any més, el ministeri de Foment ha tornat a incomplir el seu compromís pel que fa a les inversions a Catalunya. Les xifres són feridores. L’engany és persistent. I la trampa és doblement greu. Quan Zapatero i Blanco menteixen ho fan per partida doble. D’un costat, enreden els diputats catalans que els aproven els pressupostos. De l’altre, es burlen de l’Estatut d’Autonomia, que marca uns mínims per compensar l’espoliació fiscal de les darreres dècades. Cal prendre’n nota. Però, sobretot, ho haurien de fer els 25 diputats del PSC, que ben segur que no ho faran –fatalment resignats–, i els 3 d’Esquerra Republicana. Joan Ridao ha anunciat que salvaran els comptes de l’any que ve a canvi de la gestió de l’aeroport del Prat. Santa innocència. O masoquisme reiterat. ¿Quina garantia té Ridao que Zapatero complirà aquesta nova promesa, si l’arriba a fer? No n’ha complert cap. Els ha envescats de manera sistemàtica. Una vegada i una altra. Que els diputats socialistes es deixin enganyar és una qüestió de disciplina de partit.
Que ho facin Esquerra, Convergència i Unió o Iniciativa no és explicable. I encara una altra: si el govern de l’Estat és incapaç de complir les seves promeses respecte a les inversions en infraestructures, ¿qui pot creure’s que compliran el pacte del nou finançament, quan la vicepresidenta Salgado ni tan sols va concretar les pròpies xifres?
