Montse Gatell

• Les jornades maratonianes perjudiquen la salut, els fills, la parella i la productivitat

• Els empleats amb horaris més racionals rendeixen més al viure millor, segons els experts

Són les 16.30 hores i, de cop, de les silencioses oficines comença a sortir una filera de treballadors. Acaba de finalitzar la seva jornada laboral. Uns van directes al col·legi, a buscar els fills. D’altres, a casa, a descansar una mica o a cuidar-se d’algun familiar. I hi ha un grup que aprofita per anar a comprar o fer esport. No són unes oficines d’Alemanya, Suècia ni Dinamarca. Són a Sant Cugat del Vallès, pertanyen a una multinacional farmacèutica, Boehringer-Ingelheim, i els seus empleats no solament semblen feliços, sinó que també diuen que ho són. És el cas de Lourdes, Conxita, Úrsula i Evelyne, que també han conegut l’altra cara, la d’estar treballant fins a les nou del vespre.

«Els amics amb prou feines s’ho creuen quan dius que surts de la feina abans de les cinc. En altres llocs de treball et miren malament si surts abans de les set; aquí és normal. No perdem dues hores dinant al migdia; com a molt, una hora. I estem encantades».

Que una empresa segueixi cridant l’atenció per facilitar la conciliació laboral i familiar és la prova més palpable del desordre horari que regna en gran part de les ocupacions espanyoles. Un mal de molts al qual fa falta posar remei com més aviat millor, diuen els experts. «Una persona que treballa dintre d’un horari racional viu més bé i per tant també rendeix més. El problema és que aquí no se’n va ningú a casa fins que no ho fa el cap; s’ha de fer acte de presència. Per sortir de la crisi, si volem ser competitius, hem de buscar la cultura de l’eficiència i oblidar-nos de la cultura del presentisme», assegura Ignacio Buqueras, president de la Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols (Arhoe).

L’opinió del dirigent d’aquesta entitat –de la qual formen part un total de nou ministeris, 14 Governs autonòmics, universitats, empreses i sindicats– no solament la ratifiquen altres economistes consultats per aquest diari. També l’avalen nombrosos informes amb una conclusió contundent: els països amb horaris laborals més flexibles tenen una productivitat més elevada.

Espanya és un dels països d’Europa en què els empleats passen més hores al lloc de treball, «que no vol dir treballant», aclareix Buqueras. «Segons les dades de l’oficina d’estadístiques de la Unió Europea Eurostat, els espanyols treballem 1.815,8 hores a l’any, 161,6 més que la mitjana de la UE dels Quinze
–afegeix el president de l’Arhoe–. No obstant, els empleats d’aquí ofereixen un rendiment inferior que no els de França, Alemanya, Holanda…». Curiosament (o no), estats per als quals diferents indicadors internacionals vaticinen una recuperació econòmica molt més ràpida que per a Espanya.

PAPER CLAU DE LA DONA / La racionalització d’horaris i, per tant, la conciliació laboral i familiar, continua sent una quimera en moltes companyies espanyoles, i això que la situació ha començat a canviar gràcies a la incorporació massiva de la dona al món del treball.

La generació actual de dones (que efectuen un enorme sobreesforç perquè les tasques domèstiques els segueixen recaient majoritàriament a elles) és la que ha exercit més pressió per posar fi al desordre horari. Un objectiu amb uns beneficis de què ja disfruten les poques empreses que s’han sumat al canvi. Un cas paradigmàtic és el d’Iberdrola, recorda Consuelo León, investigadora del Centre Internacional Treball i Família del IESE i autora juntament amb Nuria Chinchilla de l’estudi Experiencias en organización del tiempo de trabajo en las empresas de Catalunya. En aquesta companyia elèctrica es va generalitzar un horari de 7.30 a 15.30 hores i els resultats han estat extraordinaris: la productivitat ha crescut per sobre fins i tot de les previsions, l’empresa ha experimentat un notable estalvi energètic a les oficines i la satisfacció dels empleats és majoritària.

GREUS PERJUDICIS / Just al contrari dels que es passen el dia a la feina i dediquen dues hores a dinar, una de les causes principals d’aquest desgavell organitzatiu que comporta una llarga llista de perjudicis. El primer, els problemes familiars, que poden causar des del fracàs escolar dels fills per falta d’atenció fins a la ruptura de parella. El segon, els de salut (estrès, depressió…), que acaben repercutint en el tercer, la sinistralitat laboral, i en el quart, la baixa productivitat i la falta d’implicació amb el lloc de treball.

El millor antídot per evitar aquests mals, coincideixen Buqueras i León, és liquidar la jornada laboral typical spanish i apostar per la flexibilitat i l’eficiència. La que demostren diàriament Lourdes, Conxita, Ursula i Evelyne a la seu vallesana de Boehringer-Ingelheim. Segur que els antidepressius que fabrica aquesta farmacèutica són molt més necessaris en altres empreses.