Montse Gatell

La legislatura catalana no dóna més de si. El desgavell de la política catalana és tan gran que ja no és capaç de donar més resultats tot i que falta ben bé un any per a les eleccions. El govern no té prou força per engegar a hores d’ara cap gran projecte. Sempre acabaria trepitjant les sabates a algun dels socis, i això ja és molt arriscat a un any de les eleccions. Els partits del govern ja van cadascú a la seva, busquen els seus electorats i sobretot esmolen ganivets. Deuen haver vist com, en conseqüència, el govern es posa al ralentí, mira d’esquivar com pot la crisi sense aparèixer de protagonista, tot i que aviat se li muntarà una forta protesta a les Terres de l’Ebre per l’amenaça de tancament de Lear.

Creixen els indicis preelectorals. El president José Montilla està multiplicant els seus viatges a l’exterior, ha subscrit un contracte milionari per promocionar els seus actes, i s’ha incorporat al Facebook. Joan Puigcercós va aprofitar el ple del Parlament de la setmana passada per entrevistar-se amb Montilla i demanar-li que tiri endavant lleis que especialment ERC vol presentar al seu electorat: la d’equipaments comercials, la del cinema i la de consultes. Aquestes darreres no interessen als socialistes, perquè una part dels seu votants en recelen, i molt haurà de pressionar Puigcercós perquè no s’adormin als calaixos del Palau de la Generalitat o als passadissos del Parlament.

Des de fa uns dies ha començat a córrer que les eleccions es podrien avançar al mes de juny, cosa que significaria 5 mesos d’anticipació abans del límit legal. És ja molt evident que al govern li sobra legislatura, però no pot presentar-se a les urnes sense combatre la tendència negativa que li pronostiquen totes les últimes enquestes. Totes assenyalen que ara el tripartit no suma majoria, que ERC va a la baixa, i que els altres socis no tenen força a l’alça suficient.

L’aparell del PSC s’ha posat com a prioritat dinamitar aquests sondejos, amb una estratègia que no entusiasma del tot el president José Montilla. Intenta combatre el pendent carregant contra CDC pel cas Millet i intenta transformar-lo en el cas Convergència, amb l’ajut d’un diari i de la radiotelevisió oficial. Els recomano que escoltin els programes de Manel Fuentes i Josep Cuní, que aquests dies són dignes d’un estudi sobre els trucs i les misèries del periodisme de guerra. Es divertiran molt.

L’estratègia de precampanya que ha triat l’aparell del PSC busca desviar votants de CiU a l’abstenció, però el més rellevant és que també aquesta opció dóna per acabada la legislatura de forma implícita. Està fent tan soroll hiperbòlic des dels mateixos mitjans filosocialistes que fins i tot ofega l’obra de govern que podria presentar Montilla en aquest darrer tram. Els viatges que Presidència de la Generalitat havia preparat tan bé des de fa mesos no arriben al ciutadà, que, des de fa dies, ja s’ha posat taps a les orelles. El PSC treballa amb el motor tan accelerat, ja mirant només les eleccions, que està perjudicant visiblement Montilla quan aquest hauria fet una oferta positiva. L’aparell mostra un projecte electoral sense cartes pròpies, monotemàtic a l’hora de vendre maldats monstruoses de CDC.

El president ja no va voler entrar en aquesta dinàmica en el recent debat de política general i en el darrer ple del Parlament. Però és la que ha acabat imposant després el partit fent pressió sobre els mitjans. Ja es veurà finalment quina de les dues estratègies socialistes triomfa. Si ho fa la de la radicalització no trigarem a entrar en un escenari polític enrarit a l’estil madrileny, que mai no s’havia vist a Catalunya. I potser sí que llavors serà la gran opció de candidatures que fan bandera de la regeneració com Reagrupament, però en una Catalunya política arrasada com si fos Varsòvia. Això també ho tindrem.