UNA MICA DE POESIA PER LLEVAR-SE
Hi ets i no hi ets. I t’abraço, retuda.
T’estimo com estimo aquest cos d’aigua
que s’emmotlla al teu vidre sense tall,
que vibra amb veu de gorga subterrània.
Per tu l’estany escampa arreu miralls
de doble faç: sóc jo i sóc una altra.
I tu ets jo, petit desig obert
al fons de tot, paràsit que m’habites
tan dolçament com el sol beu la pell
del salobre o com l’heura escala la tenebra.
Talp sigil·lós com un secret, que excaves
túnels inèdits dins la meva raó
per al meu cor que s’obre amb pluges de campana.
Per cinc mesos, encara!, i per molts anys!
“Maria-Mercè Marçal”, Sal oberta
