UN DESIG
Aquest estiu han estat diversos els temes que han seguit importunant-nos des de l’estrada política. I dic importunant-nos expressament, perquè en no ser la majoria temes de vital importància ni prioritat per a la ciutadania, s’han convertit en disputes estèrils orientades bàsicament al desgast de l’adversari.
En algun altre cas, les notícies que hem rebut ens han deixat una empremta de desolació o neguit, o bé per la magnitud de la tragèdia o bé per la ineficàcia manifesta dels qui ens governen.
L’atur segueix augmentant a Catalunya; sembla que el pitjor de la crisi econòmica encara no ha arribat; la gent pateix la síndrome post-vacacional com a nova pandèmia moderna; ERC proposa fer una manifestació preventiva per l’eventual resolució negativa del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut; després diu que no, que només ho havia dit en Carod; el PSOE diu que si el TC resol negativament sobre l’Estatut, doncs que ens haurem d’aguantar; el PSOE diu que apujarà els impostos per poder donar 420 euros als aturats sense prestació d’atur (?); ningú parla de polítiques d’ocupació ni d’ajut a les empreses creadores de llocs de treball i dinamitzadores de l’economia; els municipis aixequen un cop i un altre carrers ja aixecats per poder gastar-se els diners del pla E que no els permet fer grans obres públiques, només asfaltats i voreres; la majoria dels treballadors contractats per les empreses adjudicatàries de les obres del pla E (que pretenia ser un revulsiu contra l’atur), són estrangers; el PP segueix acusant sense proves el PSOE d’espionatge i assetjament; es preveu una catàstrofe provocada per la grip A; després diuen que no, que tanta catàstrofe tampoc; a Catalunya tenim 24.000 alumnes més i menys mestres que mai…
A la resta del món passen altres coses. Mor el darrer Kennedy. Cremen Atenes, Austràlia i Califòrnia. Aquí va cremar l’Horta de Sant Joan. Es descobreix un altre cas d’una nena segrestada durant 18 anys. Alemanya, Polònia i Rússia procuren commemorar amb dignitat el 70è aniversari de la II Guerra mundial. Japó, Estats Units, França i Alemanya comencen a veure els primers moviments de recuperació econòmica. Les platges s’omplen a vessar de gent en un any amb molt turisme interior.
Què divers és el món! Què diversos els interessos d’uns i altres! Què relatiu és tot!
Comencem un curs polític que és l’inici d’un llarg període electoral. Ens hem de preparar per poder destriar el gra de la palla ja que hi ha tants líders polítics que barregen una cosa i l’altra amb l’objectiu de confondre’ns i confondre el nostre vot.
El país depèn del que digui el Tribunal Constitucional sobre l’Estatut per tirar endavant d’una manera o d’una altra; depèn dels qui el governen per poder sortir d’aquesta crisi amb un cert enfortiment i oportunitats de futur; depèn dels qui en som part per ser un país millor i més lliure.
Més honestedat, més responsabilitat, més intel·ligència, més lideratge, més orgull, més esperança. No formulo el típic propòsit del setembre, sinó el desig.
