Montse Gatell

A continuació trobareu l’article que el grup municipal de CiU va publicar la setmana passada sobre la Festa Major de Castellar. Ara la Festa ja s’ha acabat i a Castellar tot torna a la normalitat, a la quotidianitat. La Festa Major ha anat bé, sense incidents i amb una participació moderada en el millor dels casos. Amb excepcions, és clar, sobretot, l’assistència molt i molt nombrosa, molt cívica i molt sana a les barraques organitzades per Vilabarrakes. També l’assitència al concert de Pastora, al dels Mustang i a les havaneres de divendres. Bo el pregó de la mà de Pepa Plana, tot i que personalment sóc més del gust de les invitacions a la festa amb espectacles, com es feia fa uns anys, més que d’un pregó llegit i amb humor forçat. Suposo que el concert de Festa Major amb la Principal de la Bisbal va tenir també molt públic, com cada any. Com dèiem en l’article, van faltar efectivament, i molt, actes infantils, actes de carrer. Ens va faltar trobar-nos la festa de cara.

Val a dir que un dels actes culturals multitudinaris i que va tenir una excel·lent acollida va ser el concert “SÓN AL TEU CAMÍ”, sobre la banda sonora de “Les choristes”, de les corals Musicorum amb orquestra de cambra, dirigides per Xavier Torras, idea original i coordinació de Sònia Gatell. I tot això sense que l’acte s’hagués inclòs en el programa de la Festa Major… No sé si és que no agrada el cognom de la directora… Llàstima. Si no, pregunteu a qualsevol de les més de 500 persones que omplien l’església.

---

La Festa Major arriba puntualment després de l’aturada de l’agost i el seu acabament dóna el tret de sortida a un nou curs polític a Castellar. Després d’aquests dies de festa, doncs, serà el moment de tornar a fixar-nos en l’acció de l’equip de govern, en les seves propostes, en el compliment dels compromisos, en l’actitud que prenen en el seu tercer any de mandat, l’any que, no se li escapa a ningú, es comença a parlar i pensar en la campanya per a les eleccions municipals del 2011. Però no ens avancem.

Llegeix la resta de l’entrada »

Algunes dades sobre la política educativa del tripartit II. L’empremta Montilla:

1. Incompliment de les 30.000 places de llars d’infants promeses l’any 2004.

- Un any més tard de la finalització del Pla per a la creació de 30.000 places de llars d’infants 2004-2008, segons dades del propi departament d’Educació, encara en falten gairebé 11.000 (entre elles les de Castellar)

- Però a més a més, les dades demostren que amb les places que s’han creat únicament es pot cobrir el creixement vegetatiu, però no es produeix un increment real de serveis a la infància. Malgrat les promeses i els anuncis, es manté la ràtio de places del darrer curs del Govern de CiU. Així, el curs 2003-2004, corresponia una plaça (entre escoles públiques i privades) per cada tres infants (3,13), mentre el curs 2008-2009 continua corresponent una plaça cada tres infants (2,95).

Llegeix la resta de l’entrada »

Amb la clarividència que ja li sabem, Àlvaro ens explica qui i com es prostituexi…

---

A los gobernantes, hoy, les enseñan una sola cosa: aguantar el chaparrón de las crisis relatadas por los medios como si no fuera con ellos. Les entrenan a resistir hasta que pasa la ola y, luego, ya se verá. La realidad es un dato marginal que depende de los tiempos y la intensidad de las noticias. Por ejemplo: se publican imágenes de una Barcelona muy degradada y alguien le dice al alcalde: “Tranquilo, dentro de cuatro días no se hablará del tema”. Y el alcalde, que ve peligrar su silla, respira aliviado y, luego, triplica el presupuesto de propaganda y se felicita por lo bien que lo está haciendo su equipo. No es sólo el alcalde de Barcelona, hay un patrón general de conducta basado en la autocomplacencia y el rechazo histérico de cualquier crítica. Son varios los alcaldes socialistas de la generación Hereu que están llevando nuestras ciudades a un callejón sin salida, movidos por una sola ideología: el crecimiento a toda costa. Llámenlo porciolismo de buen rollo. Acostumbrados a vivir rodeados de pelotas y paniaguados que les ríen las gracias, estos ediles no se enteran de nada. Como me dijo un alto funcionario: “Tanto les da una cosa como la otra”. Y, mientras, el ciudadano va soportando, como puede, el desastre.

¿Por qué Barcelona ha llegado a este punto? Se puede hablar de normas, de competencias, de recursos, de personal y de mil y un detalles. Pero así sólo daremos palos de ciego. El origen está en las ideas, que es lo que informa las políticas que, finalmente, se hacen en un lugar determinado. ¿Qué piensan sobre la libertad, sobre la seguridad, sobre la eficacia, sobre los derechos, sobre los deberes, sobre la responsabilidad y otros conceptos los que ahora rigen los destinos de la capital catalana? El retablo de las maravillas en que se ha convertido hoy Barcelona es el fruto trabajosamente elaborado de centenares de decisiones políticas que tienen nombres y apellidos. El cuadro que contemplamos no es un fenómeno natural, responde a la cristalización de prioridades y de inversiones que –lo repito– emanan de ideas que –nadie se llame a engaño– conocemos perfectamente cuando vamos o no vamos a votar.

Quieren, algunos, que el gran debate sea sobre si las prostitutas deben ejercer en la calle, en pisos discretos o en locales con letreros de neón. No caigan en la trampa: el alcalde y sus concejales se esconden detrás de esta cortina de humo, hasta que amaine. Hablemos, por favor, de la otra prostitución, la de las ideas y los programas, la de las palabras y los conceptos, la de los compromisos incumplidos de una izquierda oficial esclerótica, cínica, soberbia y conservadora, que se ha olvidado de defender a la mayoría y que, desde hace muchos años, no sabe ni quiere identificar a los verdaderos débiles.

A su lado, el triste comercio carnal alrededor de la Boqueria es casi un programa infantil.

La setmana va començar poc a poc, com si no fos possible tornar a la quotidianitat de manera sobtada, amb tots els projectes, assumptes pendents i promeses incomplertes que vam deixar pel setembre. En un no res, ja ha arribat el divendres de la primera setmana. Una setmana estranya, una setmana encara sense escola (i el fet que els nens no siguin a escola impedeix que ens sentim immersos en la vida normal, la de cada dia). Una setmana que és el preludi de moltes festes majors (circumstància que fa que tampoc l’activitat política municipal hagi començat a rodar amb normalitat).

Com que a les vacances no he fet els deures i no he pres les decisions que havia de prendre, miraré de fer-ho aquests dies. Hi ha massa projectes i oportunitats que m’apassionen, massa coses que voldria fer… De moment, preparant els concerts d’aquest mes de setembre; assajant per l’estrena de Les criades del mes de desembre; revisant i adaptant textos diversos de diversos amics; adaptant lletres de cançons; pensant en el muntatge de 84, Charing Cross Road pel centenari de l’ETC; immersa en l’organització de l’Hora golfa del conte…

Llegeix la resta de l’entrada »

Aquest article de Salvador Sostres és el relat-marc de la història i els conflictes del nostra país. Les seves afirmacions poden sonar dures o viscerals, però és l’expressió de tanta gent que ja no sap com cridar la seva indignació.

http://paper.avui.cat/article/cultura/173554/la/vergonya/deuropa.html

Aquí, a Castellar, els socialistes també van fer un exercici de participació democràtica de la ciutadania convocant la consulta ciutadana sobre si s’havien de treure 100 metres quadrats de l’edifici de la plaça perquè es pugués veure la Mola. Van dir que allò era el començament, que en un govern socialista, la veu la tindria el poble, que totes les decisions importants les consultarien a la ciutadania. Dos anys més tard, no han tornat a consultar res, gairebé no es convoquen els fòrums i òrgans de participació ciutadana ni política, han votat en contra de fer una consulta per saber si la ciutadania vol la construcció de 600 pisos més a Castellar, 150 dels quals al camp de futbol… Un exemple de coherència. Un exemple de responsabilitat.

Un exemple d’un govern (un altre) que menteix. O bé d’un altre govern que s’acollona davant l’expressió lliure de l’opinió ciutadana.

Si ens mirem el Pla d’acció municipal del PSC per aquest 2009, hi trobarem 5 capítols que indiquen les màximes a les que els socialistes s’acullen per prioritzar la seva acció de govern. Així, en el capítol titulat “Un Castellar més amable, segur i tranquil”, parlen de remodelar voreres, reposar asfaltats, i, per exemple, arranjar zones d’estacionament del camp del Serrat, la ronda de Llevant i el cementiri. També parla d’un pla de mobilitat urbana, un pla de seguretat viària, crear àrees de velocitat reduïda… Una manifesta preocupació per la convivència ciutadana amb els vehicles.

Llegeix la resta de l’entrada »

Aquest estiu han estat diversos els temes que han seguit importunant-nos des de l’estrada política. I dic importunant-nos expressament, perquè en no ser la majoria temes de vital importància ni prioritat per a la ciutadania, s’han convertit en disputes estèrils orientades bàsicament al desgast de l’adversari.

En algun altre cas, les notícies que hem rebut ens han deixat una empremta de desolació o neguit, o bé per la magnitud de la tragèdia o bé per la ineficàcia manifesta dels qui ens governen.

Llegeix la resta de l’entrada »

http://paper.avui.cat/article/ultima/171776/artur/mas/referendum/dindependencia/votaria/si.html

Val la pena, no només perquè sigui l’Artur Mas, sinó perquè és important saber com són i què pensen els nostres líders polítics.

També podeu escoltar-lo en aquest vídeo de VILAWEB:

http://www.vilaweb.tv/?video=5771