Més enllà de les opinions d’uns i altres, més enllà de la pugna política (si n’hi ha), més enllà de les aproximacions ideològiques entre els diferents grups municipals, hi ha alguna cosa que ha de prevaldre, que ha d’estar per sobre, que ens ha d’acostar més a la nostra condicions d’éssers humans educats per viure i conviure entre nosaltres, amb respecte i generositat.
El ple municipal d’ahir a Castellar va ser un altre exemple del nerviosisme que plana sobre alguns membres de l’equip de govern (els altres dormen, o ho sembla, o ho podrien fer perquè tant se valdria…). Dic nerviosisme i potser és també una cosa intrínseca, com ho és la mala educació i la supèrbia. Al menys això és el que es pot dir dels regidors de govern que alteren les intervencions dels membres de l’oposició (del grup que sigui), que fan falques en directe afegint comentaris o interjeccions en els discursos dels altres, que opinen in situ sobre el què diuen els membres d’altres grups, que es prenen la paraula quan volen i com volen, sense que l’alcalde hi digui res, ni tan sols quan els comentaris són ofensius o ratllen l’insult.
L’alcalde fa d’alcalde amb els ciutadans (de vegades) i amb els regidors de l’oposició (calli! no té la paraula! faci el favor!), però no fa callar ni apaivaga la fúria de qui no observa les normes bàsiques de la convivència i no fa honor al seu càrrec.
Males maneres…
Comentaris recents